Poli nou a l’oficina

Lacueva s’estrena en el thriller amb ‘Mort sota zero’, protagonitzada pel comissari Cerni Llop.

Al pas que anem, ens deu faltar ben poc per ser la literatura amb més policies per llibre quadrat de l’univers de ficció. A l’Andreu Boix de Villaró i a l’Àlex Vidal de Salvadó s’hi va afegir la tardor passada l’inspector Frank Moix, amb qui Núria Gras es va endur l’última edició del Fiter i Rossell. I en quinze dies arribarà a les llibreries l’escaldenc Cerni Llop, comissari del nostre molt literari servei d’ordre i un dels protagonistes de Mort sota zero, la segona novel·la de la també escaldenca Ludmilla Lacueva. Un canvi radical de terç perquè la coneixíem fins ara com a historiadora (Els pioners de l’hosteleria andorrana) i com a contista –la seva puntualíssima nadala és un clàssic a l’alçada del facsímil anual de Casi Arajol– i perquè Mort sota zero té molt poc a veure, per no dir res, amb L’home de mirada clara, la biografia novel·lada del veguer Romeu amb què fa tres cursos va debutar en la ficció.

Mort sota zero és un thriller amb tots els ets i uts, amb una trama que es desdobla físicament i també temporalment, amb un peu a l’Andorra d’avui –i epicentre a Soldeu, per concretar– i l’altre al Londres dels primers anys 70. Al comissari Llop li endossen el cas d’un asassí en sèrie que està sembrant el país de cadàvers i que amenaça d’arruïnar la temporada d’esquí. Per resoldre’l comptarà amb l’ajuda de Climent Masoliver, exbatlle ja maduret –de fet, un padrí que ja s’enfila per sobre dels 80– que es creu legitimitat per posar el nas on no el criden i que és l’element que li permet a l’autora esquitxar el text d’idiosincràsia local.

Llop s’haurà de resignar a tenir el corcó de Climent al darrere. Més agradable serà l’ajuda que li prestarà la forense –Maria Sastre– i per posar-li les coses una mica més difícils, el bon Cerni –amb ce, sisplau, demana Lacueva, perquè ell és del morro fort– se les haurà també amb l’altre prota, Jordi Puig de Castellnou, un d’aquests fills de bona família –el papa és el feliç propietari d’una cadena d’hotels amb seu a Barcelona– fastiguejat de la vida i que es pren un trimestre sabàtic que dedicarà, el pobre, a esquiar compulsivament. S’hostatja a l’hotel Esquirol de Soldeu, i resulta que un bon dia algú l’intenta pelar, amb la mala fortuna que ningú no el creu. Tan sols la bella Lavínia, que ofereix serveis d’una teràpia que respon al nom de kinesiologia holística i que consisteix exactament a buscar en fets d’un passat que pot ser més o menys remot les causes del malestar físic actual. Una teràpia, per cert, que Lacueva ha provat.

Fins aquí, doncs, la trama, els escenaris i els personatges d’una novel·la amb què l’autora ha pogut per fi estrenar-se en el gènere policíac, en la línia de dos dels seus autors de capçalera, Agatha Cgritie i Wilkie Collins: “He sigut ua gran lectora de suspens, tenia pendent de posar-m’hi però anaven sotint projectes que m’obligaven a posposar-ho. Fins ara”. Mort sota zero és, en fi, mena d’efecte col·lateral de L’home de mirada clara, que va convertir en novel·la davant de la dificultat d’omplir els buits que s’havia anat trobant a l’hora de teixir la biografia del personatge. “Van ser dotze anys de recerca”, diu, “i necessitava un projecte que no depengués tant de les dates i dades històriques, que emd eixés més espai per a la imaginació pura i dura”. I aquest projecte va ser Mort sota zero, que li ha publicat la lleidatana editorial Apostroph.

No hi busquin sang i fetge, que quedi clar, sinó un thriller psicològic amb serial killer, poli atrabiliari i fill de papà en plena crisi existencial, i tot plegat, ambientat en una estació d’esquí. Un thriller alpí i amb vagues pretensions cosmopolites, però als Pirineus, perquè no es pot tenir tot. Vidal, Boix i Moix –i perdó per la cacofonia– ja es deun fregar les mans: hi ha poli nou a l’oficina.