Pop simfònic, al concert de Primavera de la Jonca a l’Auditori

La proposta era excepcional, per no dir inèdita a casa nostra: embolicar els temes de mitja dotzena de grups de l’escena pop nacional amb una simfònica amb tots els ets i uts. I això és exactament el que van oferir ahir la Jonca, l’Institut de Música, les escoles comunals, Harmonia i l’Escola de Música Moderna, en el tradicional concert de Primavera de la Jonca, que va tenir lloc com és reglamentari a l’Auditori Nacional. Prop d’un centenar de músics en formació van acompanyar temes de Madretomasa (The Sun Goes Down), Lluís Cartes (Nen de masia), Quim Salvat (Trista realitat), Four Flags (By myself) i Els Pali (Mi plano privado), amb Lucas Barreiro al baix i dante Falótico a la bateria, i tots plegats sota la coordinació d’Oriol Vilella, aquí amb el barret de president de l’Associació de Músics: “És un reconeixement a la música que s’està fent ara mateix al país, en un moment de molta efervescència i molta creativitat que s’està traduint en una petita allau de novetats discogràfiques; és un privilegi tocar amb una simfònica al darrere, i hem d’agrair-li a la fundació ONCA que hi hagi accedit”. Això va ser, en fi, a la segona part; a la primera, i sota la direcció d’Albert Gumí, la Jonca va interpretar peces de Vivaldi, Haendel, Piazzolla i Murrill.