Porta’m a la lluna i altres històries

“Ha estat una pirula de l’Efrem Roca, que  em va convèncer; però havia de ser en format íntim i mira on hem acabat”. A una plaça Coprínceps plena –de les cadires preparades pel Comú a les terrasses dels establiments–, donant el tret de sortida al Jazz al carrer. La víctima de l’ensarronada del saxofonista ha estat Josep Maria Ubach, veu autoritzada per parlar sobre jazz –molts recordaran el seu programa radiofònic–, que va pujar a l’escenari per acompanyar el Quintet.AD Project en una repassada extensa d’un repertori que no exigia ser un gran aficionat a l’estil per   conèixer-lo i reconèixer-lo, cantat per Esther Peralba, acompanyada pel saxo de Roca, Xavier Crespo a la bateria, Pere Loewe al baix i un Jordi Barceló camuflat sota gorra i ulleres de sol al piano. 

El projecte el va impulsar Roca i Ubach s’hi va sumar: “Primer perquè m’agrada el jazz, i segon perquè considero que es l’expressió musical més important de la nostra època”. La idea que ahir van materialitzar sobre l’escenari, “explicar alguns dels condicionants de cançons o balades de jazz que han marcat història”, argumentava prèviament. 

Paradoxalment, o no, el recorregut per una música tan americana –arrelada, però, en els sons que els esclaus van portar des d’Àfrica– va començar en clau francesa, amb Les feuilles mortes, que la veu d’Yves Montand va fer universal. Amb lletra de Jacques Prévert i música de l’hongarès Joseph Kosma. Alumne de Béla Bartok, va precisar Ubach. Aquest va ser el punt de partida d’un concert que va transitar per temes icònics com Summertime, que George Gershwin va incloure a l’òpera Porgy and Bess: una cançó de bressol cantada a una petita nena de color a qui van batejar amb el nom de Clara com a símbol d’esperança, segons el narrador. O un altre dels populars: Fly me to the Moon, que no es deia així sinó In Other Words però el públic és sobirà i que va fer plorar d’emoció Frank Sinatra al 1962, convençut que el tema s’havia sentit a la Lluna: difícilment, perquè el so no es transmet en l’atmosfera del satèl·lit, però segur que els astronautes de l’Apolo la sentien dins de la nau. Una altra de les anècdotes que van lliscar per la vetllada, entre composicions del sofisticat Cole Porter –Night and Day–,  un altre que “com Gershwin, estava convençut que calia incorporar ritmes i sonoritats noves” a la música americana, o temes que han esdevingut literalment himnes, com Georgia on my mind, en aquest cas des que arribés casualment a les mans de Ray Charles. And so on. 

El quintet estrenava una programació estiuenca de música al carrer que promet uns quants glops de jazz per a la resta de la setmana: Yolanda Sikara Quintet ocupa avui l’escenari de Coprínceps i Sean Clapis Quartet i Poyo Moya Trio & Pat O’Brien els seguiran. Divendres, estrena d’una formació de factura nacional i molt jove: Kic Barroc Project.