‘Pròfugs’, per fi a la pantalla gran

Alicia Miró viu a Barcelona i té companyies més aviat dubtoses. Tant, que acaba involucrada en un assassinat i en una complexa trama en què els seus còmplices, Hassan i Ann Nevers, l’obliguen a tornar a casa i moure cel i terra per trobar un fàrmac misteriós. Resulta que casa seva és Andorra, i que aquí retroba Mateu Soler, antic amor de joventut que de seguida es veu embolicat en una fosca peripècia criminal.

Aquest és grosso modo l’argument de Pròfugs, el tercer llargmetratge de Nil Forcada, que s’estrena aquest vespre al Centre de Congressos en la primera cita del cicle La cultura no s’atura. Una pel·lícula quasi maleïda i rodada amb una sabata i una espardenya (el pressupost s’enfilava a a 22.000 euros, el que costa un curt petitet, i només perquè es facin una idea pensin que el de 42 segundos pujava a tres milions) en tretze maratonians dies, a mitges entre Andorra, la Fada, la Puça, el Serrat i cal Jep de Tor, i Torredembarra, i que a més va haver de lluitar contra els elements, primer la visita sorpresa de Macron, la tardor del 2019, que va trastocar el pla de rodatge al centre històric de la capital, i després la pandèmia, que n’ha retardat un any l’estrena.

Avui ho faria d’una altra manera, admet Forcada, però Pròfugs és per fi una realitat: una pel·lícula amb ecos de Mala sangre i també de Memento, protagonitzat majoritàriament per intèrprets del país, des de la protagonista, l’escaldenca Elena Santiago, fins als dolents de la funció, Mercè Canals i Pere Vilarrubla. El prota masculí és l’actor català Jaume Viñas, i també hi treuen el nas Josep Maria Alejandre, Meritxell Díaz, Adrià Ardila, Ignasi Dalmasses, Xavi Fernández, Manel Gibert i Sílvia García. Atenció a la banda sonora: la firma Landry Riba, que actuarà a l’estrena