Puccini, per fi: ‘Tosca’ obrirà la Temporada d'òpera a la parroquial de Sant Julià

Coproduïda amb Villa InCanto, hi haurà la sessió doble habitual, els dies 4 i 5 de febrer.

Puccini, per fi. Han hagut de passar set temporades, quasi una trentena d’espectacles i més de 10.000 espectadors perquè Giaccomo Puccini arribi per fi a la Temporada d’Òpera. Però mai és tard per a un dels grans del bel canto. I menys encara si s’estrena amb una dels grans títols del repertori: Tosca. D’acord, hi haurà qui hauria preferit Manon Lescaut, o Madama Butterfly, o potser La Bohème. Però les circumstàncies s’han confabulat perquè fos Tosca. I per circumstàncies hi han d’entendre l’incendi que va devastar el vestíbul del Centre de Congressos i que n’ha deixat fora de combat durant uns mesos el Claror.

La directora artística de la Temporada, Jonaina Salvador, tenia clar que el cartell s’havia de quedar a la parròquia, i la parroquial de Sant Julià es va acabar convertint en l’única opció viable. A partir d’aquí, calia adaptar la programació, pràcticament tancada, al nou espai. L’òpera que havia d’obrir l’any, Rigoletto, es va traslladar a l’estiu –ja veurem si abans, durant o després de la festa major– i per substituir-lo es va pensar inicialment en un repertori d’oratoris inèdit fins a la data a la Temporada. Finalment no seran oratoris, que no deixa de ser una mala notícia pel que tenia de novetat, sinó Tosca, en sessió doble –4 i 5 de febrer, com estava programat– que segons Salvador s’adapta com un guant a la parroquial perquè tot el primer acte transcorre a la basílica romana de Sant’Andrea della Valle: “Volíem respectar al màxim la idiosincràsia de Sant Julià i Sant Germà, i Tosca és perfecta. Fins i tot l’ària principal de la soprano, la cèlebre Vissi d’arte, invoca en el moment de màxima tensió la Mare de Déu”.

Es tracta d’una òpera de gran dificultat per als intèrprets, diu Salvador, “en un registre liricodramàtic molt exigent i molt expressiu, i una ocasió ideal per descobrir-la”. La versió que es cantarà a Sant Julià és una adaptació del llibret original, retallat a una hora i mitja, que conserva l’italià però que afegeix una narradora (la catalana Claudina Vallès). S’han mantingut, és clar, els papers principals: el tenor català Antoni Lliteras (Cançó d’amor i de guerra) serà el pintor Cavaradossi; el baríton italià Ferruzzo Finetti (Il barbiere di Siviglia, Don Pasquale), Scarpia, el temible cap de la policia romana; i Salvador, la protagonista, que exerceix en la ficció de cantant i que haurà d’entregar-se al pèrfid Scarpia si vol salvar el pobre Cavaradossi. Salvador se les haurà de veure també amb el record de Maria Callas, protagonista d’una Tosca antològica. Però en el risc rau la sal de la vida (i també de l’òpera).

La Tosca laurediana comptarà com és habitual amb direcció musical i escènica del mestre Riccardo Serenelli i completa el repertori belcantístic de la Temporada, per on ja han desfilat Verdi, Donizzetti i Rossini. Ara només falta Bellini. Posem que amb Norma.

La ‘Carmen’ d’Andorra Lírica i Jonaina Salvador, al Teatro Sperimentale d’Ancona

Un altre bolo líric: a la Cançó d’amor i de guerra produïda per Andorra Lírica que al juny s’exportarà a Ripollet, cal afegir ara la Carmen que la Nit de Reis cantarà al Teatro Sperimentale d’Ancona, que recull els fruits d’aquesta productiva joint venture amb l’associació Villa InCanto de Recanati. Es tracta de la mateixa Carmen que el 2016 es va estrenar a la Temporada, i que sis anys després encara té prou corda. A l’agost va desfilar pel Gigli Opera Festival de Recanati, i devia agradar, perquè ara marxarà a Ancona. A Salvador l’acompanyen el tenor Darfio Ricchizzi (Don José), la soprano Martina Malatini (Micaela) i el baríton Giulio Boschetti (Escamilo). La direcció artística i musical, com és habitual en les últimes produccions de la Temporada, anirà a càrrec de Riccardo Serenelli. Es tracta de la sisena coproducció amb Villa InCanto, després de Il barbiere di Siviglia, L’elisir d’amore, Don Pasquale, Tosca i La Vall d’Andorra, les dues últimes, les úniques que no s’han estrenat encara a Recanati.  Així que és molt possible que abans o després acabin viatjant a aquesta ciutat italiana. El mateix destí podria tenir Rigoletto, que forma part del repertori habitual de Villa InCanto. Només falta que la programin l’estiu que ve i que les dates siguin compatibles.