Pulpopop munta una performance per exhibir el seu univers surrealista
Pam a pam. Pulpopop són dos joves gironins, Pau Boïgues, Pop, i Edgar Massegú, Pulpo. L’any 2010 es van presentar al concurs musical Sona 9 i van guanyar el premi Joventut, és a dir, van quedar segons. El certamen els va donar impuls i el setembre passat van publicar el seu primer disc oficial, Cuit! (DiscMedi), produït per Miqui Puig. El seu estil extravagant, amb influències de pop, rock, jazz, reggae i ska, ha estat comparat amb Umpah-pah, i la seva posada en escena, surrealista i humorística, recorda el duet còmic Flight of the Conchords.
El pop és “un animal ferotge, salvatge, marítim” i, sobretot, que “s’adapta al medi”. Per això, segons va avançar ahir Massegú, Pulpopop muntarà aquesta nit “una performance” adaptada a La Fada. “El Pulpo i el Pop despullats”, metafòricament parlant. El duet oferirà “un espectacle”, “una orquestració”, amb el Pulpo, veu i piano, i el Pop, guitarra, cors i efectes sonors.
Pulpopop són els “caps pensants” i, segons on actuen, ho fan en format quartet, amb baix i bateria, o septet, amb la secció de vents, que els dóna aires jamaicans. Avui, però, per les característiques de l’espai actuarà el duet, que promet “humor” i “interactuar amb el públic”. L’endemà, a la pàgina web del grup hi penjaran una “pulpocrònica gràfica” del concert.
Fins aquí el pop. ¿I les figues? El fruit de la figuera és “la icona del primer disc”. La figuera de la saliva és el títol del primer senzill de Cuit! i una figa protagonitza la portada del disc, una estètica que els ha valgut una nominació als premis Enderrock 2012. Aquesta nit, Pulpopop repartirà entre el públic andorrà un EP en forma de figa que conté quatre cançons. “La primera figa sonora”, bromeja Massegú.
La figa de la portada de Cuit! està suspesa al buit sobre un mar mig congelat. Una imatge que recorda l’univers del pintor surrealista René Magritte (1898-1967). A més, una de les imatges promocionals de Pulpopop (la que il·lustra l’article) reprodueix el famós quadre de l’artista belga, en què va dibuixar una pipa amb tots els detalls i a sota hi va escriure “Ceci n’est pas une pipe” (això no és una pipa) per qüestionar la realitat pictòrica. Pulpopop sorgeix d’aquesta pipa, d’aquest tentacle, d’aquest “pulpògraf”, i etziba que “Ceci n’est pas une pulpopop”.
Pops, figues, Magritte... ¿I els Beatles? L’estètica de Pulpopop recorda la del mític grup anglès –les jaquetes del Pau i l’Edgar són com les que els Beatles portaven a Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967)–. De fet, el pop sorgeix de la cançó Octopuss garden (el jardí del pop), composta per Ringo Starr i publicada al disc Abbey Road (1969).
Pulpopop ja havia portat el seu univers surrealista, irreverent, transgressor i desvergonyit a Andorra, al Cau d’Arinsal, abans del seu pas pel Sona 9. El duo en té un bon record i ho aprofitarà per retrobar-se amb el públic andorrà i, de passada, enviar el pulpògraf a “comprar sucre i tabac”.
Versió per a imprimir