Diari digital d'Andorra Bondia
Putos zombis! Qui’ls ha parit!David Gálvez (‘Transició’) i Iñaki Rubio (‘Aftermath’) són dos dels deu autors que participen a ‘Visions del purgatori’, des d’avui mateix a les llibreries.
Putos zombis! Qui’ls ha parit!David Gálvez (‘Transició’) i Iñaki Rubio (‘Aftermath’) són dos dels deu autors que participen a ‘Visions del purgatori’, des d’avui mateix a les llibreries.

Putos zombis! Qui’ls ha parit!


Escrit per: 
A. Luengo

David Gálvez i Iñaki Rubio participen a ‘Visions del purgatori’, antologia de relats fantàstics que reuneix deu autors en català.

Una de zombis. Això és el que li ha sortit a David Gálvez. Val que l’encàrrec era ben pintoresc: escriure un relat inspirat, atenció, en el purgatori. Una ocurrència de l’editorial Males Herbes i de Cryptshow, el festival de cine i literatura fantàstica que cada juliol té lloc a Badalona i que pren com a excusa l’encara més pintoresca declaració del papa Benet XVI, que el 2011 va afirmar vehementment que el purgatori no és un espai físic sinó un “foc interior que purifica l’ànima del pecat en el camí de la plena unió amb Déu”.

Una estupenda notícia perquè, com diuen des de Males Herbes, el purgatori –i amb ell bona part de la literatura europea, pensin només en Dant– passa oficialment del gènere escatològic al fantàstic, al costat d’altres espais egregis com el País de Mai Més o Eldorado. Així que estava més que justificat proposar a una desena d’autors d’ara mateix que exploressin literàriament aquest fecund territori. I com dèiem al començament, a Gálvez n’hi va sortir una de zombis. Es titula Transició, i la bona, excel·lent notícia és que no és l’únic autor nostrat que hi ensenya la poteta. L’altre és Iñaki Rubio, que tanca l’antologia amb Aftermath, i tots dos integren la més que selecta nòmina d’un volum en què també apareixen alguns dels noms més cool de la literatura de gènere catalana, des d’Anna Carreras i Sebastià Jovani fins a Anna M. Villalonga i Joan Ferrús.

Visions del purgatori arriba avui mateix a les llibreries i, mentre que Gálvez hi participa per designació directa dels editors –d’alguna cosa ha de servir ser un habitual de Males Herbes–, Rubio s’hi ha colat a través d’un concurs en què mig centenar d’autors es jugaven cinc de les deu places de l’antologia. Doncs una d’aquestes cinc ha sigut per a l’autor de L’altra cara de la lluna. De seguida hi tornem, però acabem abans amb els zombis de Gálvez. Un divertiment, diu, que no té res a veure amb els relats d’Arnes, i en què propulsa el lector enmig d’un món on pelleringues i morts vivents formen part de la fauna habitual amb què els humans s’han acostumat a lidiar esportivament. I això s’ha d’entendre en sentit literal: caçar zombis s’ha convertit en aquest món, diguem que postapocalíptic, en un esport de moda que els humans supervivents practiquen amb considerable entusiasme.

Diu Gálvez que els zombis constitueixen una metàfora que et permet parlar del que vulguis. I com és habitual –recordin Res no és real– ell hi dona un inquietant gir antropològic. Quan els morts vivents estan a punt d’extingir-se després d’una eficaç campanya d’extermini, el protagonista, amb el seu accent i la seva perspicaç i molt pirinenca mala bava, conclou gràficament: “Jo lo que trobaré a faltar és rebenta’ls la closca amb la pala, talla’ls lo coll amb la falç. On fotrem ademà tota aquesta violència? Contra qui l’exercirem, quan desaparegui? Contra’ls veïns, els parents, les dones que se’n posin a l’abast? Al final semblarà que els zombis haviïn vingut a salvar-nos. A ensenyà’ns lo que som realment. Prò de tota manera, no hem après re. Putos zombis! Qui’ls ha parit!”

Rubio davant del mirall

Res a veure amb Aftermath, en què Rubio segueix el periple d’un individu que respon sospitosament al nom de R, com l’autor, i que té sospitosament 43 anys, també com l’autor. Un individu que es dedica a netejar pisos. Pisos on ha aparegut el cadàver d’una padrina que portava una setmana morta, per exemple, i que la parentela vol buidar sense haver-ne de pagar el preu emocional –ni embrutar-se les mans. El cas és que R topa cada dia a l’autobús amb un xaval de 17 anys que llegeix els mateixos llibres que ell llegia en aquella remota edat –Vidas cruzadas, Vinyoli– i que li recorda el xaval que va ser i el moment exacte en què tot es va començar a esguerrar.

Hi ha final amb gir sorpresa, és clar, com és norma de la casa, i els seus fidels potser hi trobaran els ecos d’un article recent on reflexionava exactament sobre el ministeri de la Soledat que el Govern britànic s’ha tret de la màniga. Rubio, en fi, insisteix amb Aftermath en la distància curta –recordin Trencadís i L’altra cara de la lluna, per no parlar del blog La vida en contes–, però no es distreguin: ja té a punt el que serà el seu tercer llibre: un híbrid, és clar, entre la crònica i la novel·la en què el narrador –que no per casualitat respon al nom d’Iñaki Rubio– es llança de cap a investigar un dels fets històrics que van marcar el segle XX andorrà. Posem que entre els anys 30 i 40. En la línia de Soldados de Salamina i HHhH, perquè se’n facin la idea. Una miqueta més de paciència i prou. Aviat, aviat.

Gálvez imminent: opereta electrònica i homenatge a Quim Monzó

Hiperactiu com sempre, el relat zombi de Visions del purgatori és només un aperitiu del Gálvez que vindrà els pròxims dies. I primer de tot, el llibretista: ell firma el llibret de l’òpera electrònica en què s’ha convertit el concert vertical del Jambo. Serà el 15 de juny a la casa Bauró, amb música de Toni Gibert i participació de la soprano Jonaina Salvador i de l’actriu Raquel López. Gálvez hi ha “reelaborat”, diu, Tatuatge inacabat, un dels relats d’Arnes, en la seva primera incursió en el gènere líric. Un gènere que, d’altra banda, queda ben lluny de les seves aficions musicals i en què s’ha atrevit a embarcar-se perquè no és ben bé una òpera “pura” sinó que combina parts cantades i altres de recitades. Res d’estrany si tenim en compte el gust de Gálvez per tocar tecles que se surten del seu terreny habitual, i pensin només en la seva faceta com a autor d’auques –la de la Mare de Déu de Meritxell– i de prosa poètica (Fragments de paisatge). Encara més: també és a punt de veure la llum el primer número de Cap de carn, revista literària, mooolt literària, impulsada per l’editor i crític català Borja Bagunyà, en què catorze autors recreen un relat de Quim Monzó: El germà, exactament. La criatura de Gálvez es titula Un persistent buit lluminós. Comparteix volum amb Max Besora, Adrià Pujol i Jaume C. Pons, entre d’altres, i li ha donat l’oportunitat de retre homenatge a un autor, Monzó, “que em va ensenyar que es podia escriure en català sense ser recargolat i sense el qual no seria l’escriptor que soc avui”.

Andorra
Males Herbes relats
Benet XVI
purgatori
Visions del purgatori
David Gálvez
Iñaki Rubui
transició
Aftermath

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte