Diari digital d'Andorra Bondia
Documents que figuren a la Causa General i que detallen algunes de les morts documentades al terme de Civís entre agost de 1937 i juliol del 1938 entre els fugitius que intentaven passar a Andorra per aquest concorregut punt de l’Alt Urgell.
Documents que figuren a la Causa General i que detallen algunes de les morts documentades al terme de Civís entre agost de 1937 i juliol del 1938 entre els fugitius que intentaven passar a Andorra per aquest concorregut punt de l’Alt Urgell.
Documents que figuren a la Causa General i que detallen algunes de les morts documentades al terme de Civís entre agost de 1937 i juliol del 1938 entre els fugitius que intentaven passar a Andorra per aquest concorregut punt de l’Alt Urgell.
Documents que figuren a la Causa General i que detallen algunes de les morts documentades al terme de Civís entre agost de 1937 i juliol del 1938 entre els fugitius que intentaven passar a Andorra per aquest concorregut punt de l’Alt Urgell.

Quan a Civís es matava a dotzenes


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Arxius Estatals Espanyols

Els arxius espanyols conserven els documents amb la relació dels fugitius morts pels carrabiners durant la Guerra Civil.

El 5 de març del 1938 hi va haver una autèntica escabetxada cap a la banda de Cervellà. Sis homes, que se sàpiga, van perdre la vida en aquest pas estratègic que, venint de la plana d’Arfa, comunica l’Alt Urgell amb Andorra i que coneixen bé els lauredians perquè hi han de passar quan han d’anar al refugi de Francolí. Antoni Codina tenia 26 anys i era fill d’Herva Savina, al Pallars; de Josep Amorós, natural d’Artesa de Segre, se’n desconeix l’edat, així com d’Agustí Codina, natural d’Isona i de Josep Estardé, fill de Vilanova de Meià. D’Antoni Batalla, en canvi, sabem que era també de Vilanova, que tenia 28 anys i que es dedicava al comerç. Però el cas més trist és sens dubte el del cadàver anònim pertanyent a un home “de unos 30 á 32 años, cabello castaño, pantalón, camisa, calzoncillos y alpargatas blancas, americana azul, camiseta gris”. És tot el que en va quedar.

Tots sis, en fi, van morir a causa d’una “hemorragia traumática”, que és el que acostuma a sobrevenir quan et disparen de més o menys a la vora. I si en parlem avui i aquí és perquè tots sis tenen el trist honor d’aparèixer en un dels autes que en la immediata postguerra espanyola el franquisme va aixecar per intentar de dilucidar els assassinats de fugitius del bàndol nacional a mans dels carrabiners republicans. Es conserven al Ceres, els arxius estatals del ministeri de Cultura espanyol, i són una autèntica mina per fer-se una idea del risc que comportava aventurar-se a creuar la frontera per guanyar la relativa seguretat que oferia Andorra.

Recordem: estem parlant del 1938, i les víctimes són ara simpatitzants del bàndol nacional, religiosos, empresaris o simplement homes en edat militar que volien esquivar l’enrolament obligatori. El que s’ha anomenat el “primer exili” i que l’historiador català Arnau González Villalta dissecciona a Humanitarisme, consolats i negocis bruts, acabat de sortir del forn i que es fixa específicament en la fugida per via marítima des del port de Barcelona. Les rutes pirinenques, més permeables i també més difícils de controlar i de documentar, encara esperen l’estudi definitiu que hi posi llum.

El pas de Cervellà, en fi, era una de les rutes habituals dels fugitius d’aquesta primera hora que es dirigien a Andorra, i de fet en el mateix aute consten altres quatre morts, per “hemorragia traumática”, és a dir, tirotejats pels carrabiners, entre el març del 1937 i el juny del 1938. Però cada racó de muntanya guarda a la frontera un secret de sang. El 25 de setembre del 1937 consta la mort a Civís de Pere Traveset, pagès de 25 anys i fill de Cabó, i el 14 de juny del 1938 són tirotejats (i morts) a Comelles dos individus anònims. Atenció a les descripcions: un vestia americana negra, camiseta color cafè, camisa blanca, pantaló caqui i espardenyes blanques, i tenia el cabell castany; l’altre, caçadora caqui, jersei vermell, camisa blava, pantaló negre i “parecía de unos 22 á 24 años”. Se n’ignora la filiació política i es concreta “los fallecidos al querer pasar la frontera de España a Andorra fueron asesinados por los carabineros rojos que vigilaban la frontera; se ignora nombres y residencia de los carabineros rojos”.

N’hi ha més, molts més. I la llista és tan llarga com dramàtica perquè dona pistes de la mort solitària, anònima i en circumstàncies penoses d’homes, molts d’ells molt joves, dels quals només n’ha quedat referència en aquests documents enterrats als Arxius estatals espanyols.
Val a dir que la majoria dels “carabineros rojos” no eren assassins despietats sinó que complien el seu deure, i que les desgraciades víctimes que hem repassat avui es van estalviar les indignitats afegides de certs botxins, que es dedicaven a desfigurar els rostres de les víctimes per dificultar-ne la identificació. No és cap consol, però com a mínim no cal afegir l’oprobi al drama personal.

 

Andorra
Alt Urgell
Bescaran
Francolí
Civís
Guerra Civil espanyola
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic