Diari digital d'Andorra Bondia

Quan vam treure l’escopeta


Escrit per: 
Redacció / Foto: Alwin Schroeder / Arxiu Nacional

Tornem al 1933. Setmanes enrere hi vam aterrar de la mà de l’historiador Gerhard Lang i a compte de la (diguem-ne) revolució. Ja saben: l’ocupació del Consell per part d’una banda de joves irats a l’andorrana, l’aprovació del sufragi universal -masculí, ep, i només per als majors de 25 anys-, la destitució del Síndic Pallerès i del mateix Consell, el desembarcament dels gendarmes de Baulard i la convocatòria d’eleccions, que van tenir lloc el 31 d’agost i van deixar les coses una mica més tranquiles. Com a mínim, prou com perquè els gendarmes poguessin retirar-se a principis d’octubre, just abans que les primeres nevades tanquessin el port. Doncs avui hi tornem, dèiem, amb el colofó d’aquells intensos dotze mesos i amb l’excusa de la sensacional fotografia d’aquí al costat: el sometent local, carabina a l’espatlla, posant per a la càmera de l’enginyer Alwin Schroeder i amb un policia -¿Secundí Tomàs, el cap del servei d’ordre a l’època?- aportant el toc d’autoritat al mig de l’escena. Forma part d’Andorra entre guerres, l’exposició que l’Arxiu Nacional penjarà a partir de dilluns a la sala virtual: mig centenar d’estupendes fotografies en blanc i negre i majoritàriament inèdites, que retraten l’efervescència social i política dels anys 20 i 30 i que posen un inquietant contrapunt al panorama lúdic, quasi idíl·lic, de La Bella Andorra, l’anterior exposició virtual.

Com és obvi, el sometent no es va reunir aquell dia d’agost per airejar les armes. No: els obrers de Fhasa -prop de 600, majoritàriament catalans, fortament ideologitzats i molts d’ells simpatitzants dels moviments anarquistes- van convocar (i executar) no una sinó dues vagues, aprofitant la crispació ambiental i el buit de poder que es va produir entre la destitució del Consell decretada el juny pel Tribunal de Corts i l’arribada dels gendarmes, que es va fer esperar fins al 18 d’agost -i que va ser vista per una part de la població com una ocupació encoberta. Val a dir -ho recorda Amparo Soriano a Andorra durant la Guerra Civil espanyola- que la temporada de vagues va concloure el 21 de setembre, i que dos mesos després el nou Consell, previsor, supirmia el dret de reunió. D’aquelles jornades d’extrema tensió laboral -un detall: mai més no s’ha convocat una vaga general en aquest racó de món nostre- ens en queden les fotografies de Claverol -una sèrie sensacional i àmpliament divulgada- i a partir d’ara aquesta d’Schoreder: en honor a la veritat, i a diferència de les de Claverol, els rostres dels sometents mostren una tranquil·litat -o una sang freda- sorprenent per a una situació inèdita. L’altre tastet d’Andorra entre guerres documenta un altre moment històric: avancem uns anys, fins al 1939. El 6 de febrer d’aquell any els requetès navarresos sota el comandament del capità Aguirre van arribar a la frontera de la Farga, on es va escenificar una trobada amistosa entre les tropes franquistes, els gendarmes francesos -Baulard havia toronat el setembre del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola- i de nou Secundí Tomàs, que no apareix en la dfotografia d’aquí al costat però sí en les que Claverol -que també hi era- va disprara en aquella pintoresca cita. Mentre la tropa confraternitzava i posava per als fotògrafs, Aguirre i Baulard conversaven al mig del pont de la duana.

Es desconeix el continut d’aquell conciliàbul, i és una llàstima. En qualsevol cas, opina Soriano que l’excursió d’Aguirre i companyia obeïa a un clar propòsit: intimidar al Consell General per forçar la retirada de Baulard. Després d’haver autoritzat l’arribada a Andorra de convois d’aliments des de la zona nacional, i d’haver desistit de bombardejar la central de Fhasa, declarada objectiu militar, Franco se sentia legitimat per exigir aquell simbòlic gest en contrapartida. El cert és que els gendarmes es van quedar per aquí encara uns mesos, i no es van retirar fins al 30 de setembre del 1940, i no per les amenaces franquistes sinó per la derrota francesa davant de Hitler. Apassionant, ¿oi? Doncs dilluns, més. A la sala virtual de l’Arxiu. I en imatges.

Número de vots: 104
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic