Diari digital d'Andorra Bondia
Expedició de periodistes catalans desplaçats al setembre a cal Gastó per a la presentació de ‘Morts, qui us ha mort?’
Expedició de periodistes catalans desplaçats al setembre a cal Gastó per a la presentació de ‘Morts, qui us ha mort?’

Per què arrasen els Gastons?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

L’editor de Comanegra, Joan Sala, explica les claus de l’èxit de ‘Morts, qui us ha mort?’, el ‘true crime’ d’Iñaki Rubio.

És sens dubte el boom literari del decenni. Hem de retrocedir fins a La Bíblia andorrana (2015), potser fins a Els ambaixadors (2014), per trobar un títol d’autor andosí enfilar-se a les llistes dels més venuts en català. A Catalunya, és clar. Doncs en això consisteix la proesa de Morts, qui us ha mort?, publicat a principis de setembre, Top-10 quasi automàtic i que va esgotar en deu dies la primera edició. Joan Sala, l’editor de Comanegra que va intuir el potencial de l’obra, explica les claus de l’èxit de la crònica amb què Iñaki Rubio reexplica el cas dels Gastons de Ransol, el fratricidi que l’agost del 1943 va commocionar el país i que va acabar amb l’homicida, Pere, afusellat davant d’un escamot de la policia al cementiri de la capital.

1. Les xifres
La segona edició de Morts, qui us ha mort? es va fer esperar quasi un mes i va arribar la setmana de l’11 d’octubre a les llibreries: “L’hem fet més gran però és clar, hi havia moltes comandes que s’han hagut de servir. No pensàvem treure’n una tercera abans de Nadal però veurem”. De moment, ja ha superat els 4.000 exemplars. Per a un profà potser no signifiqui gaire cosa, però Solà ens posa de seguida en context: “En el mercat del llibre en català, les vendes normals s’enfilen fins als 600 exemplars. Si arriba al miler, es considera que ha funcionat molt bé. Que arribin als 4.000 no n’hi ha gaires, i menys amb una primera edició”.

2. Què té ‘Morts’?
D’entrada, el gènere, aquest true crime avui en voga, que parteix d’una història rural “molt pròxima al nostre imaginari col·lectiu”: un llogarret remot, allunyat dels centres urbans, amb els problemes derivats de l’endogàmia. En segon lloc, l’aspecte històric: Rubio explica perfectament com era l’Andorra del 1943, “per mi una de les parts més interessants del llibre, i comprovem la velocitat a què ha evolucionat el país: el del 1943 no té res a veure amb el d’avui”. I per acabar, la llengua: un vocabulari autòcton, tocat d’un reu molt local, però que a la vegada natural, gens farragós, que no t’obliga a llegir amb el diccionari a la mà. “Per separat, són tres aspectes molt interessants. Trobar-los tots tres al mateix títol és excepcional”.

3. Les dues versions
El primer manuscrit era quasi el doble del que finalment ha vist la llum. Rubio el va anar podant a instàncies de l’editorial fins a deixar-lo en unes digeribles 360 pàgines: “Sempre ha tingut un gran respecte per la història, per documentar els fets que explica. Era conscient que el podia llegir gent que tingués memòria personal o familiar dels fets i volia cenyir-se al màxim a la realitat. Aquest afany pot ser a vegades excessiu, i una de les feines de l’editor és precisament polir l’original deixant l’imprescindible”.

4. Gènere híbrid
La història novel·lada, especia lment amb crim a dintre, és el gènere del moment. Atenció, però: funciona si l’autor és fidel als fets reals; si deixa endur per l’entusiasme i la imaginació, pot acabar relliscant: “L’Iñaki s’ha cenyit estrictament i conscientment a la documentació. Per al lector andorrà, es tracta d’una nova versió, probablement la definitiva, d’uns fets que probablement coneixia per referències o per Set lletanies de mort, la novel·la de Morell. Per al lector català, com jo mateix, és una història absolutament nova i captivadora”.

5. Màrqueting
Comanegra classifica els llanç aments editorials en A, B i C, segons les expectatives comercials, per decidir la tirada i la pressió comunicativa: “Aquest era clarament una A, una de les dues apostes de l’editorial per a la tardor. Per això vam carregar especialment les piles comunicatives. De vegades la intuïció falla, però en aquests cas l’hem encertat de ple. La campanya ha funcionat, ha arribat a oïdes dels lectors i no ens aturarem aquí: hi continuarem apostant per la campanya de Nadal i amb expectatives d’arribar bé a Sant Jordi”. Amb Morts, admet, han tocat tou: “Cada temporada tenim un boom de vendes, dos com a molt. Té tots els números per passar a la història de Comanegra com un dels llibres més importants del 2021. Probablement, el més important.” A l’altura, diu, de La capsa vermella, Restes de Carnaval, On és l’Estel·la? i El primer Emperador i la reina Lluna, els altres best-sellers de la casa.

6. L’estigma de Tor
Amb el cas dels Gastons entrem per dret propi en la gran crònica negra pirinenca, al costat del serial de Tor i del crim de Fago. Un estigma? “L’Iñaki ofereix una perspectiva inèdita del cas, però ho fa de la forma més respectuosa. No responsabilitza d’aquell doble crim ni l’Andorra ni els andorrans d’avui. Per molt que només hagin passat 80 anys, sembla que en faci 500. Aquella Andorra està més pròxima a l’edat mitjana que a nosaltres”.

7. En castellà?
Un dels sostres de vidre dels nostres autors. Morts qui us ha mort?, podria tenir totes les butlletes per fer el salt, però molt probablement, no serà amb Comanegra: “Nosaltres treballem molt a Catalunya i en català, però distribuir en castellà a la resta d’Espanya ens costa més. Segur que hi ha editorials que ho podrien treballar molt millor, i si ens ho demanen, els facilitarem la feina al màxim”.

8. Editorial perifèrica
Comanegra té arrels i vocació pirinenques, però la seu (afortunadament) a Barcelona: “Aquí tens els lectors, els periodistes culturals i les institucions més a la vora. Però les editorials del territori poden funcionar molt bé amb una bona política comunicativa, com priva el cas de Pagès i de Cossetània”. Andorra, però, és una altra cosa: “Ho he parlat amb la ministra Riva i amb la consellera Garriga: no pot ser que en ple segle XXI sigui tan difícil passar llibres andorrans a Catalunya, i llibres catalans a Andorra. Això s’ha de resoldre”.

Andorra
Ransol
Canillo
la Costa
morts
Iñaki Rubio
Comanegra
Joan Sala
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic