Que no t’expliquin històries
L’Associació d’Historiadors i Arqueòlegs pretén donar visibilitat a una professió quasi clandestina .
“Ningú no s’atreviria a fer de metge sense haver passat per la facultat de medicina. I sense haver-se tret el títol. En canvi, n’hi ha que no tenen manies a fer història o a fer arqueologia sense cap metodologia científica al darrere”. Doncs aquest de l’intrusisme –general a tants altres oficis: el periodisme, sense anar més lluny– és un dels neguits que han portat un grup de professionals a constituir l’associació d’historiadors i arqueòlegs (APAHA), que es va presentar ahir oficialment en societat amb una primera junta directiva en què les cares visibles seran Susanna Vela, que n’exercirà com a presidenta; Albert Villaró (secretari), i Gerard Remolins (tresorer).
Ells tres són ara mateix la meitat de l’entitat –set socis, en total– i ahir van comparèixer acompanyats d’altres dos vocals: Francesca Carrillo i Sara Ubach. Va ser aquesta última qui va apuntar l’intrusisme com un dels neguits de l’APAHA. N’hi haura altres: assenyaladament, donar visibilitat a una professió avui –ve a dir– gairebé clandestina. Com? De moment, elaborant una llista d’historiadors i arqueòlegs a la qual pugui recórrer els particulars i les institucions que vulguin emprendre un estudi genealògic, ordenar el patrimoni documental de la família i –per què no?– engegar una excavació arqueològica: “Probablement, avui no sabria ni a qui recórrer, o aniria a buscar-lo a fora del país; nosaltres l’ajudarem a trobar el professional que necessita”.
Es tracta també, diuen, de donar suport legal i professional a un sector acabat de néixer, i també de conscienciar la població de la necessitat de protegir el patrimoni des de la convicció que només es pot estimar el que es coneix, i que només es lluita per conservar el que s’estima: “Si no coneixem el nostre patrimoni, difícilment estarem en disposició de conservar-lo”. L’APAHA exercirà per exemple un paper de mediador, orientant joves investigadors que tinguin dificultats per accedir a certes fonts, revisant continguts que han quedat desfasats i exhumant treballs d’investigació que s’han quedat al calaix per falta de recursos.
I per què precisament ara? Perquè la professió viu un cert boom. Entre els seus membres hi ha professionals que treballen a l’administració, professors i llicenciats que no exerceixen, però no és casualitat que un dels seus impulsors sigui Gerard Remolins, l’ànima de Regirarocs, la primea empresa del país dedicada a la recerca, difusió i conservacio del patrimoni. A excavar, bàsicament: l’Operació Peacock, la campanya de Santa Coloma i el dolmen de Bescaran, per no anar gaire enerere. De moment és l’únic, i sap perfectament com pot arribar a ser de difícil, per no dir laberíntic, que un arqueòleg sigui reconegut com a professional liberal en aquest país. En vindran més, augura. No trigaran gaire. I l’APAHA serà aquí per orientar-los.