Què passa a Santa Coloma?

Velles Cases demana si les rases que s’han obert a l’antic cementiri disposen del preceptiu projecte arqueològic.

Si el lector es va acostar el cap de setmana a la festa major de Santa Coloma, segur que no li van passar desapercebudes les aparatoses rases que ara fa tres setmanes van aparèixer a l’antic cementiri de l’església i la base del campanar per la part de l’absis. A Velles Cases Andorranes, tampoc, com és la seva obligació i la seva vocació. Doncs segons fonts coneixedores del cas, les rases es van obrir per fer-hi passar el cablejat que ha de solucionar el servei d’electricitat i de fibra òptica que l’empresa Playmodel demana en el projecte de mapping dels frescos del temple.

Aquí comencen els dubtes legítims de Velles Cases. El seu president, Claude Benet, es preguntava ahir si la intervencó consta del projecte arqueològic preceptiu en qualsevol excavació que tingui lloc en un be d’interès cultural (BIC). L’església de Santa Coloma ho és des del 2003, amb l’afegit que és un de la dotzena escassa de BICs que té aprovat el reglamentari entorn de protecció. Velles Cases sospita a més que la intervenció no ha passat –com és també preceptiu– pel Consell Assessor del Patrimoni, que les últimes setmanes ha sigut notícia per les discrepàncies que ha manifestat respecte al pla de museus anunciat pel ministeri i també respecte del projecte de reconstrucció dels orris de Pessons i Emportona impulsat pel comú d’Encamp. Si el Consell hi pot dir la seva en cas d’una intervenció als orris, que no són BICs, com és que no se li ha demanat l’opinió en la intervenció de Santa Coloma probablement el monument més singular del romànic nacional?

La preocupació de Velles Cases no s’atura només en el procediment, que podria viciar tota l’excavació, sinó que afecta també les restes que presumiblement s’hi puguin exhumar. Restes humanes, perquè les rases s’han obert al llarg d’un dels murs laterals del cementiri i és més que probable que n’acabin apareixent, si és que no n’han aparegut ja. De fet, les rases van estar obertes només una setmana, es van cobrir immediatament, i la sospita és que, efectivament, s’hi localitzessin vestigis arqueològics que obliguessin a frenar la intervenció fins que tingués la cobertura egal reglemantària.

Tot plegat ho relacionen les diverses fonts consultades amb les presses que al ministeri de Cultura li han entrat per estrenar el mapping dels frescos, anunciat al juny i que segons la ministra, Olga Gelabert, havia d’estar llest en vint setmanes. El termini es compleix a principis de novembre, però sembla que Gelabert ho vol tenir abans i tot. Però tampoc aquesta és una qüestió pacífica, i Velles Cases demana si amb la intervenció al cementiri tot el projecte no s’ha extralimitat: el Consedll Assessor va donar el vist-i-plau a un mapping “no invasiu” perquè es limitava a projectar sobre l’absis del temple la còpia del conjunt mural original sense tocar ni una pedra de l’estructura i l’entorn del monument. Amb l’excepció de les obertures de l’absis, és clar, que s’havien de tapar. Al final sí que ha calgut obrir les rases, així que el mapping ha deixat de ser tan innocu com s’havia anunciat. Per això reclamen que el Consell hi digui la seva, i de passada conèixer si el projecte original de Playmodes ja preveia aquestes rases o –com ells sospiten– s’han improvisat sobre la marxa.

No és estrany, d’altra banda, que el mapping s’hagi convertit en la nineta dels ulls del ministeri: amb una inversió relativament modesta –el projecte es va adjudicar a l’estudi Burzon & Comenge i a l’empresa Playmodes per un import total de 131.000 euros– els resultats prometen ser tan espectaculars com el mapping de Taüll, projectat i executart per aquestes dues mateixes firmes. Es tracta, com ja s’ha dit, de reconstruir virtualment i en alta resolució els frescos en el seu estat original, omplint fins i tot les pèrdues i els buits que s’han anat produint en els vuit segles de vida, i projectar les imatges resultants en el suport original, en aquest cas l’absis i el frontal de Santa Coloma.

El mapping, a més, es completarà si es compleixen les previsions el 2018 amb la inauguració de la mena de museu que ha d’acollir el conjunt original –des de l’abril del 2016 als tallers del servei de Patrimoni, a Aixovall– i que el ministeri projecta aixecar a la veïna rotonda d’Enclar. El cost previst puja a 300.000 euros, i el guanyador del concurs –segur que ho recorden– va ser l’arquitecte Jordi Batlle. Un projecte, per cert, que el Consell Assessor tampoc acaba de veure com lliga amb la xarxa de muses que depèn del ministeri.