Diari digital d'Andorra Bondia
17 d’abril del 1896: després de la lectura pública de la sentència a la plaça, Bacó és conduït a la presó de la Casa de la Vall.
17 d’abril del 1896: després de la lectura pública de la sentència a la plaça, Bacó és conduït a la presó de la Casa de la Vall.

Què se’n va fer, del reu Bacó?


Escrit per: 
Redacció / Foto: Fons Romeu / Arxiu Nacional / ‘Andorra... ara fa temps’

Ludmilla Lacueva reconstrueix el periple del parricida escaldenc, condemnat el 1896 a cadena perpetua.

L’última vegada que en vam parlar va ser fa un parell d’anys, amb motiu de la reaparició d’una fotografia del veguer Romeu on el reu Manuel Bacó travessa l’actual plaça Benlloch camí de la presó de Casa de la Vall: som al 17 d’abril del 1896 i el tribunal de Corts l’acaba de condemnar a treballs forçats a perpetuïtat. Encara se’n va sortir prou bé: la pena de mort li va ser finalment commutada perquè algú va tenir el coratge de demanar clemència al tribunal, i la va obtenir. Era el just càstig –com a mínim, el que tocava– a un crim que devia commocionar la minúscula societat andorrana de l’època: el tribunal el va considerar culpable de l’assassinat de la seva mare, Maria Calbó, de cal Marió d’Engordany, perpetrat el migdia de l’11 de gener del 1896.

Tot això ja ho sabíem, és clar, i el reu Calbó l’havíem deixat a Porté, fins on l’havien conduït dos homes armats i el Sisco de Sans per entregar-lo a les autoritats franceses, perquè era a França on havia de complir la condemna. A partir d’aquí li perdíem la pista, i desconeixíem per tant el presidi on Bacó va complir la pena, quins van ser els treballs forçats que li van tocar, si efectivament va ser “a perpetuïtat”, com establia la sentència i si mai més va tornar a les nostres (i seves) valls neutres. Fins ara, és clar. Perquè si en tornem a parlar avui i aquí és perquè Ludmilla Lacueva ens revela al Gong de demà i al de divendres el destí funest del reu Bacó. Naturalment, no avançarem els detalls del més aviat terrible destí que li esperava i que probablement ell mai no hauria imaginat.

El cas és que el rastre del parricida se li va aparèixer a Lacueva mentre recollia informació per a L’home de mirada clara, la biografia novel·lada de Charles Romeu, que com a veguer que era –i llarguíssim, perquè va exercir des del 1887 fins a la seva mort, el 1933– va assistir a la lectura pública de la sentència i en va deixar constància fotogràfica, així que tot plegat ho podem considerar com un efecte col·lateral de la novel·la. El que encara no ha pogut determinar és com va acabar Rosa Albós, esposa de Bacó i nora, per tant, de la difunta Maria, a qui el mateix Tribunal de Corts va condemnar a deu anys de treballs forçats “com a instigadora del crim, per ser la causa constant de les qüestions amb sa difunta sogra, ja que la presencia de ella en la casa de sos sogres feia perdre la tranquilitat y originava la discordia”, conclou la sentència. Però no s’estranyin si li acaba trobant també a ella la pista.

Bacó, en fi, té el dubtós mèrit d’haver sigut l’únic reu condemnat a mort a qui el Tribunal va acabar commutant la pena capital. Abans que ell, el canillenc Joan Mandicó va ser agarrotat el 29 de febrer del 1860. Corts l’havia considerat culpable de la mort de Gil Areny, de casa Marticella dels Plans, perpetrada el gener de l’any anterior: per 30 lliures! Cinc anys abans, el 1855, bisbe Caixal havia proscrit la forca i l’havia canviat pel garrot, que considerava més humà. El tercer protagonista d’aquesta crònica negra és, naturalment, el fratricida Pere Areny, afusellat el 18 d’octubre del 1943 al cementiri de la capital. Hi ha un quart reu, un tal Masteu, contrabandista pallarès acusat de pelar un col·lega seu que, segons Le Soleil Illustré, va ser decapitat, glups, el 1861 i en plena plaça. Però a l’Arxiu no se’n conserva la sentència i, la veritat, l’article gavatx sona a pura mistificació.

Andorra
sentència
mort
capital
treballs
forçat
Bacó
Masteu
Masndicó
Areny
Ludmilla
Lacueva
Romeu

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte