Diari digital d'Andorra Bondia
Atrets per la proximitat geogràfica dels seus països, l’Art Camp ja ha convertit en inseparables aquests artistes africans, de Benín i Mali.
Atrets per la proximitat geogràfica dels seus països, l’Art Camp ja ha convertit en inseparables aquests artistes africans, de Benín i Mali.

“Quin lloc millor per parlar de pau?!”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana
“Doncs quin millor lloc per parlar de pau que Andorra?!”, i no ho exclamem des del país, a voltes tan aficionat a recrear-se en el propi melic, sinó que surt d’Aleem Dad Khan, un pakistanès que trepitja per primer cop sol andorrà. Cert que ho diu estimulat per qui li acaba d’explicar allò dels set-cents anys de pau. Tindrà una setmana per descobrir altres particularitats del país com a participant en l’edició d’Art Camp, el campus internacional d’artistes (una vintena en aquesta ocasió) que torna a acollir Ordino i que ahir s’inaugurava oficialment al vestíbul de La Llacuna. Acte per cert tan concorregut en temps de pandèmia que devia dinamitar tot límit d’aforament; per amanir-ho, algú va fer tancar les portes durant els parlaments.
 
De la part nord del Pakistan arriba Dad Khan: va ser un amic que viu a Madrid qui li va parlar de l’Art Camp, aquest campus artístic internacional que organitzen el Govern i la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco. El seu treball artístic gira al voltant del medi ambient,  del canvi climàtic, a través de les possibilitats expressives dels materials de rebuig, explica. Entre ells, el material militar que queda disseminat pel terreny després d’un conflicte: “Vull que aquest material que empren per a la guerra serveixi aquí per parlar de pau”. Tan terribles artefactes els barreja amb matèria orgànica per plasmar el seu pensament artístic.
 
Frank Hantan arriba des de Benín, país tan petit i tan mal conegut com el Principat, apunta. “Som una petita  nació de l’oest d’Àfrica, molt rica en cultura, no molt coneguts però ens volem mostrar a través de les arts”. El beninès  –cal recórrer a Google per trobar-ne el gentilici si no es té cultura molt extensa– treballa a partir de les màscares Gèlèdé, patrimoni de les cerimònies de la comunitat yoruba-nago. “La cultura yoruba de Benín, Nigèria i Togo comparteix aquestes màscares d’homenatge a les dones”, explica, amb un deix d’ironia: “imagineu-vos que si hi ha una dona encoleritzada en una casa fa ballar el cap”, com serà si ho estan les deesses que regeixen el món, hi haurà epidèmies, faltarà la pau social; la funció de les màscares, reconegudes el 2001 com Patrimoni Immaterial de la Humanitat, és integrar les dones a les cerimònies socials. Ell, és clar, no manufactura màscares tribals, el que fa és reinterpretar-les. “Normalment estan exhibides en un museu; jo les trec a la llum, els dono color, i a través d’elles vull fer passar un segon missatge, que parla d’humilitat, perquè si tots fóssim més humils segur que hi hauria molta més pau al món.” 
 
Hantan, en qüestió d’hores, va estrènyer ja nusos amb Souleymane Oualaguem, també africà, de Mali. “Acabo de retrobar el meu germà beninès”, assegura, abans d’endinsar-se en una explicació sobre la seva pintura, una obra que se centra en la seva ètnia, els dougon. També l’arquitectura vernacular que impregna el seu treball: “Sobretot els fonaments, perquè quan estan ben posats, aixecar l’edifici és fàcil”. La metàfora, és clar, no té secret. 
 
Des de Cuba arriba Harold López. “Realitzar una obra en un període curt de temps no ho he fet sovint, realment posa a prova les capacitats de l’artista”,  explica mentre aprofita des del minut u de l’estada per fixar-se en el paisatge  que l’envolta, objecte de la sèrie en què treballa: “es diu Pausa, perquè en pausa estem tots”. Un temps d’aturada i reflexió en què a l’illa, assegura, es va seguir dia a dia l’estada dels sanitaris cubans que van arribar a Andorra en el pitjor moment de la pandèmia. Ara els ulls del món estan pendents de l’illa: “Crec que és conseqüència de com ha estat de difícil aquest període, que segueix els quatre anys de Trump. El govern ha hagut de prendre mesures desesperades, extremes. Tot plegat ha provocat una tempesta perfecta.” 
millor
lloc
parlar
Pau
art
camp

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte