Diari digital d'Andorra Bondia
Minier, als estudis de Radio Andorra al Roc de les Anelletes. Atenció al gong.
Minier, als estudis de Radio Andorra al Roc de les Anelletes. Atenció al gong.

Radio Andorra: al carrer per una cançó


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Aquí Radio Andorra

La locutora Joelle Minier, traspassada al setembre, va ser acomiadada  el 1976 de l’estació per emetre un tema anticapitalista de Jean Ferrat.

Divendres passar parlava Jaume Bartumeu en aquest diari dels tabús i de l’autocensura que, en la seva opinió, deixen encara certs temes i qüestions al marge del debat públic, o que el dilueixen considerablement fins a desnaturalitzar-lo. La situació i el futur de la banca, deia l’excap de Govern. Doncs bé, al fil d’això recordarem avui el cas de la locutora francesa Joelle Minier (Rouen, 1956-Bastia, 2021), traspassada el 3 de setembre passat. Jean-Marc Printz dona notícia a Aquí Radio Andorra del breu però intens pas per l’estació encampadana. Tenia vint anyets, era la seva primera feina i no va arribar a durar un any entre nosaltres. La culpa la va tenir, diu Printz, una cançó de bressol, Berceuse pour un petit loupiot, que Jean Ferrat acabava de publicar  i que la locutora va tenir el coratge d’emetre a La session, l’espai matinal que presentava. La direcció -tàndem que des del 1975 i fins a la clausura de l’estació, el 1981,  exercien els germans Gilles i Jean-Louis Marquet- la va defenestrar sense contemplacions.

Per una cançó de bressol? Doncs per una mica més que això, per dir-ho amb propietat. Estem parlant de Jean Ferrat, un dels grans de la cançó protesta a la francesa, reglamentàriament comunista i potser un esglaó per sota de Brassens, però que en aquesta Berceuse juga a la mateixa lliga que el Pete Seeger de Little Boxes. Resulta que sota una melodia aparentment inofensiva que pren com a tornada un vers que ha fet dormir generacions de francòfons (“Fais, dodo, Colas mon petit frère, fais dodo... mon petit loupiot”) colava un missatge obertament anticapitalista que disparava del dret a les grans multinacionals del moment, des de Guigoz i Bledine, amos i senyors de l’alimentació infantil, fins a Hachette, Peugeot, Esso, Dassault i la indústria farmacèutica així, en general. Totes elles “s’engraissent sur le dos du peuple”, diu el cantautor sense manies. Com a acte de rebel·lia juvenil estava bé. I com a símptoma també de certa inconsciència de la joveníssima locutora (20 anys!) Però allò va ser massa per als capitostos de Radio Andorra: algunes de les cases que Ferrat es donava el gust d’acusar de vampiritzar els treballadors eren també honorables anunciants de l’estació. I va acabar pagant l’esglaó més feble, com sempre. Així que, mademoiselle Minier, ja sap on té la porta.

Podia haver suposat el final de la seva carrera radiofònica, però no va ser així: la locutora va tornar a París per acabar els estudis de periodisme, i el 1979 es va enrolar a France Inter, diu Printz, com a ajudant de producció de Le temps de vivre, el programa que a l’època presentava Jacques Pradel, un dels tòtems de la radiodifusió francesa. Tres anys després desembarca a Còrsega i participa en el llançament de Radio Balagne –Radio Andorra ja havia petat, dolça venjança!–, i el 1998 fitxa per Radio Corse Frequença Mora, la ràdio pública de Bàstia, ara ja com a Joelle Orabona. S’hi quedarà vint anys, fins a la jubilació, el 2018.

Andorra
Aquí Radio Andorra
Printz
Ferrat
Berceuse
Minier
Orabona
Fais dodo
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic