Radio Andorra, ¿cap a on vas?

Dies incerts per a Radio Andorra. Ja ho saben, el que havia de ser el projecte estrella de l’executiu demòcrata en matèria cultural, beneït per Toni Martí al debat d’orientació política del juny del 2012 i impulsat mig any després pel ministeri de Cultura, aleshores amb Albert Esteve al capdavant. Aquell equipament cridat a repassar la història de la radiodifusió aprofitant el monumental llegat que s’ha conservat al roc del Pui encampadà havia d’obrir inicialment les portes a finals del 2015. A principis d’aquest any, com a molt tard. Això era sobre el paper, naturalment. Perquè el cert és que aquest curs només està previst que s’hi executin els treballs de conservació i rehabilitació, sobre un projecte de l’arquitecte Enric Dilmé i amb un pressupost de 660.000 euros, i que l’any que ve s’hi condicionaran els espais interiors.

Així que el sentit comú aconsella retardar com a mínim fins al 2018 la inauguració del Museu de la Ràdio. Això, és clar, si no salta la sorpresa i tot el projecte no pateix un replantejament més o menys profund: corrien els últims temps rumors cada vegada més insistents, i de fonts pròximes, sobre una possible aturada de l’equipament. I efectivament, el ministeri va suspendre al febrer, per sorpresa i sense explicacions, la redacció del projecte museològic –és a dir, el document que defineix el concepte del museu, el model de gestió, el pla de comunicació, el programa d’activitats i, és clar, els continguts: què s’hi exposarà i per què–, així com la del projecte museogràfic, amb el disseny de les estructures expositives, el grafisme corporatiu i la web –com s’exposarà.

La museologia va ser adjudicada a Stoa, consultoria catalana especialitzada en patrimoni i turisme cultural –seu és el projecte de museïtzació de la Casa Amatller de Barcelona–, i després de quatre mesos als llimbs, el ministeri va ordenar de reprendre els treballs justament dilluns. Uns treballs ja molt avançats i que, d’altra banda, inspiren el projecte arquitectònic en curs. Menys fortuna ha tingut la museografia, suspesa també al febrer per ordre superior i que de moment es quedarà a la nevera. Amb el detall afegit que la feina estava en aquest apartat en un estadi molt inicial i que ara mateix els responsables d’Ámbito Cero, l’altra consultoria embarcada en el projecte, especialitzada en el disseny d’espais expositius –el Memorial Democràtic de Barcelona, per exemple–, no saben quan la reprendran. Ni tan sols si la reprendran. I convé recordar que la museografia és l’experiència concreta i directa que percep el visitant d’un equipament museístic: què veu i com ho veu.

Tot el que precedeix convé interpretar-ho a la llum de la telegràfica informació que el ministeri ha aportat sobre l’estat de la qüestió, i que no és altra que la intervenció prevista per al 2017 consistirà a adequar els espais interiors “amb l’objectiu de fer de l’edifici un espai de creació cultural i artística”, i el matís, això sí, que l’edifici “conservarà els elements de l’antiga Radio Andorra de manera que es pugui visitar també com a testimoni de la història de la radiodifusió”. Un ús fins ara inèdit per al que s’havia venut com un centre d’interpretació, fins al punt que el projecte museològic de la consultoria Stoa –com hem vist, la columna vertebral de tot plegat– no preveu segons els seus redactors “aquest espai de creació sinó que està tot orientat a posar en relleu l’extraordinari patrimoni de Radio Andorra dotant-lo d’un centre patrimonial de darrera generació dedicat a la història de la radiodifusió”.

En resum, i com conclouen fonts pròximes al projecte, un inquietant còctel d’indefinició, improvisació i falta de comunicació, “com si no sabessin el que tenen a les mans, ni tinguessin clar el que hi volen fer”. I això, quan ja portem uns quants milions d’euros enterrats en la criatura.