Diari digital d'Andorra Bondia
La sala de les emissores de l’estació, amb la SFR del 1938 i, al fons, la Brown Boveri de 1963, abans que comencés la intervenció a l'edifici, el 2012.
La sala de les emissores de l’estació, amb la SFR del 1938 i, al fons, la Brown Boveri de 1963, abans que comencés la intervenció a l'edifici, el 2012.

Radio Andorra continua als llimbs


Escrit per: 
Redacció / Agències / Foto;: BonDia

Gelabert insisteix que totes les opcions continuen obertes i redueix el “museu” a la gran sala de les emissores.

Obrirà finalment Radio Andorra com a museu, com Antoni Martí va anunciar amb el rebombori reglamentari el 2012? S’hi traslladarà RTVA, com vaticinava el pla estratègic de museus presentat la tardor passada pel ministeri de Cultura i que ha sigut històricament –i encara ho és– l’opció preferida pel Comú d’Encamp? O seguirà les passes de l’hotel Rosaleda i s’hi ubicaran les dependències del departament d’Exteriors, com la competència donava per fet deu dies enrere? Doncs ni una cosa, ni l’altra, ni tampoc la tercera. O potser sí, alguna combinació d’aquestes tres possibilitats en grups de dos. Ja ho veurem.

Aquest és exactament el punt d’indefinició a què sis anys després que Martí proposés la idea de museïtzar-lo ha arribat l’executiu demòcrata amb l’edifici històric del roc del Pui encampadà. Ahir va dir-hi la seva la ministra de Cultura: demanada sobre les penúltimes notícies que corren –que el Govern ha descartat l’opció RTVA i que s’ha decantat per traslladar-hi Exteriors–, Olga Gelabert va assegurar que el projecte museològic és compatible “tant amb la tele com amb un ministeri o amb qualsevol altra activitat”. És a dir, que totes les opcions són ara mateix possibles i que, després d’una legislatura i mitja, dos ministres i uns quants milions d’euros invertits en la rehabilitació de l’edifici, encara no s’ha decidit si Radio Andorra serà carn o peix.

Una indefinició absoluta que sorprèn sobretot perquè –tornem-ho a dir– fa sis anys que el ministeri té el dossier sobre la taula, i que contrasta amb les conclusions que el mateix executiu sembla haver extret de l’estudi de viabilitat sobre el trasllat de RTVA al roc del Pui ordenat el març del 2017 pel Consell General. El document xifra el cost del trasllat en una quantitat que oscil·la, segons les fonts, entre els 6 i els 10 milions d’euros, quantitat que inclou tant la construcció d’un annex per encabir-hi la redacció, els platós i els locutoris com la duplicació de tot l’equipament tècnic per garantir la continuïtat del servei mentre es concreta el trasllat. I prou dissuasiva, en fi, com per haver dissuadit el Govern d’embarcar-se en l’aventura. La ministra advertia ahir que l’opció RTVA és “molt costosa”, però es resistia a descartar-la. Com a mínim, públicament. Potser es pronunciarà amb més concreció demà, aprofitant el conveni per a la construcció del nou Museu de l’Automòbil que firmaran el cònsol d’Encamp, Jordi Torres, i la mateixa Gelabert.

L’únic que sembla tenir clar la ministra és que l’ambiciós projecte que es va encarregar a la consultora catalana Stoa –segur que ho recorden: aquells quatre espais expositius distribuïts entre el soterrani, la planta baixa i els dos pisos de l’edifici– ha quedat reduït a la gran sala de màquines, el cor de l’estació, on s’han conservat les dues emissores històriques de Radio Andorra: l’original, construïda el 1938 per la Société Française Radio-électrique (SFR) i que una mistificació tan enganxosa com falsa atribueix erròniament a un obsequi de Goebbels a Trémoulet, i la Brown Boveri adquirida el 1963: “El que s’ha de fer és un discurs per a la sala principal, perquè el museu són les emissores que hi ha actualment; la resta [d’espais] són annexos que es poden destinar a altres activitats”. Despatxos i oficines, vaja: ja es veurà si ministerials o televisius.

Els principis que han guiat la –d’altra banda– erràtica gestió de l’afer Radio Andorra per part de Cultura han sigut dos: d’una banda, i com deia ahir Gelabert, que “no fos un altre museu estàtic”. I cal suposar que en aquesta definició –“Un altre museu estàtic”– hi encabeix alguns dels equipaments que depenen del ministeri, extrem que després de dues legislatures no deixa en gaire bon lloc l’equip demòcrata al capdavant del departament. De l’altra, “se li ha de donar un ús”, diu la ministra, “que generi activitat”. És a dir, que desconfia implícitament del moviment que pot generar un equipament museístic i que, per tant, busca obertament un ús complementari: RTVA o un ministeri: “La televisió és una bona opció, però molt costosa; si s’hi fa un projecte que generi activitat, Encamp hi estarà d’acord”. Més clar, l’aigua..., si no fos perquè, dit això, Gelabert insisteix a dir que “no hi ha cap opció tancada”.

El que també sembla finalment descartat és aquell “espai de creació” que durant un temps –el 2016– va circular com a destí alternatiu de l’equipament. Les coses, en fi, no estan gaire més clares avui que el febrer del 2013, quan l’aleshores ministre, Albert Esteve, va presentar el primer projecte de museu per a Radio Andorra. Hauria d’haver obert les portes l’any 2015.

Mor Jean Delvigne, últim president de Radio Andorra

Dissabte a la nit va morir Jean Delvigne (1919-2018), l’home que el 1971 havia succeït Jacques Trémoulet al capdavant de Radio Andorra i de totes les emissores del grup. Delvigne en va ser el president des d’aleshores i fins a la clausura, el 1981. Havia descobert Radio Andorra el 1949, en plena guerra de les ràdios i arran d’una sèrie de reportatges sobre l’emissora que va publicar al diari L’Époque. L’any següent es va incorporar a la SGP, la societat que gestionava la publicitat de la cadena, i es va convertir en l’home de confiança de Trémoulet.

Andorra
Encamp
Radio Andorra
Gelabert
museu
Stoa
restauració
RTVA
Exteriors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte