Radio Andorra, en blanc i negre

L’Arxiu dedica la Peça del mes a l’emissora, amb una desena de fotografies inèdites dels anys daurats de l’estació.

Res com les imatges per captar exactament el fenomen sociològic que va constituir Radio Andorra, especialment als anys daurats, que sense risc d’exagerar podríem dir que s’estenen des de finals dels 40, amb la inèrcia de la II Guerra Mundial, fins a finals dels 60. Dos decennis llargs que podrien tenir el clímax en el cèlebre méchoui que l’estació va oferir el juliol del 1964 a la caravana del Tour, a les instal·lacions del roc del Pui encampadà, amb Anquetil i Dalida com a estrelles més refulgents. Fèlix Peig hi era, naturalment, i en va deixar una sensacional sèrie de fotografies que es conserven al fons dipositat a l’Arxiu.

Amb la legítima excusa dels 80 anys de la radiodifusió, que –segur que ho recorden– es van commemorar el 7 d’agost, ha aprofitat per dedicar en aquesta efemèride la Peça del mes d’agost i penjar-hi una desena d’imatges inèdites que s’afegeixen als tres centenars llargs que des del curs passat es poden consultar a l’Arxiu en línia.  El que és que no era només en dies assenyalats, com quan venia el Tour, que Radio Andorra exhibia el seu potencial. Al contrari. Era en el dia a dia, com queda claríssim en les portes obertes que l’emissora acostumava a fer als estudis, amb assistència dels turistes que visitaven l’emissora del roc de les Anelletes com si fos una atracció més del país.

De fet, ho era, i probablement per a alguns d’ells, la principal. Peig en va deixar puntualíssim testimoni gràfic, amb el locutor Jean Bonis, i el seu característic bigotet, atenent desenes de curiosos apilonats al voltant del gong. Jean-Jacques Debezy, Arty Parera i Daniel Pyrene són altres speakers que apareixen envoltats de fans, perquè els locutors eren a l’època una mena d’estrelles pop que els oients seguien amb una fidelitat i una devoció que avui ens sorprendria. La terrassa del roc de les Anelletes era un altre espai que amb el bon temps s’aprofitava per traslladar-hi l’estudi i permetre que els turistes hi assistissin com qui va a un espectacle. I quan calia, sortien de l’estudi i treien els micròfons al carrer, i qualsevol excusa era vàlida: el Dia del càmping que Pyrénées es treia de la màniga, o un concurs infantil per l’Escale i oportunament emès en directe per Radio Andorra, per no parlar de l’anomenada operació Vacances i els festivals a Canet Mar.

En fi, que l’emissora que el 7 d’agost del 1939 va començar a parlar té una història gràfica perfectament documentada. La Peça del mes ens n’ofereix un tastet de res, just perquè n’agafem el gust i ens submergim en l’Arxiu en línia, i que es pot completar amb els primers 4.500 enregistraments –música clàssica, musettes, grans orquestres, cançó catalana i copla– que va penjar el febrer en línia. I això és només el començament, perquè la discoteca de Radio Andorra –el que se’n va poder rescatar, consta de 102.000 discos. També està previst digitalitzar els 47.000 documents que es van recuperar el 2007, quan l’edifici del roc del Pui va passar a mans del Govern, i que permetran reconstruir la part més administrativa, tècnica i comercial de l’apassionant història de Radio Andorra. De moment, però, facin clic a la Peça del mes i comencin a salivar: “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra.”