Radio Andorra ressuscita per un dia

Max Lafontaine presentarà aquest vespre el ‘Hit Parade’ que s’havia d’haver emès el 12 d’abril del 1981 i que va quedar al calaix per la clausura de l’estació, executada dos dies abans. L’acompanyaran quatre antics professionals de l’emissora: Nadine, Christian Guillard, Michel Cotet i Claude Cara.

“Bonjour aux auditeurs et retour sur les années radio Andorre et présentation du hit parade du 12 avril 1981 qui n’a jamais été diffusé”. Amb aquestes paraules que pronunciarà el locutor Max Lafontaine a partir de les 19 hores a la freqüència 6180 kHz de l’ona curta ressuscitarà ni que sigui per tornar a morir al cap de tres hores Radio Andorra. Serà, com ja els hem anat explicant al llarg de la setmana, la culminació d’una aventura portentosa impulsada per l’enginyer alemany Christian Milling, un membre més de la legió de devots de la històrica estació encampadana que, navegant pels arxius oceànics de Jean Marc Printz, va anar a topar amb la llista amb els 50 temes que s’haurien d’haver emès al programa Hit Parade del 12 d’abril del 1981. Com és ben sabut, dos dies abans la policia es va personar als estudis de Radio Andorra i la va clausurar de forma fulminant, així que aquell Hit Parade es va quedar al calaix del que podia haver sigut i no va ser.

Fins avui. Milling ha aixecat en tan sols deu dies una programa que serà a la vegada un viatge en el temps, un homenatge a l’estació i un autèntic descobriment per a les generacions de lectors nascuts després del 1981 i per als quals Radio Andorra és poca cosa més que l’edifici del roc del Pui. I ho ha fet embarcant-hi ni més ni menys que Max Lafontaine, un dels últims animadors estrella que hi va desfilar. No ben bé l’últim, perquè Lafontaine va plegar el 1978 per saltar a Radio Monte-Carlo, però sí un dels més carismàtics de l’etapa final de Radio Andorra, que hi havia desembarcat un any abans, que hi va fer com tants altres locutors abans que ell les primeres armes radiofòniques, i que després de l’stgae andorrà ha tingut una llarga i fructífera carrera a les ones. 

Ell serà l’encarregat de presentar el mig centenar de temes d’aquell Hit Parade terminal, un a un i des del número 1 (L’édutiant, de Coluche) fins al 50 (Pour le plaisir, de Herbert Leonard). L’emissió començarà a les 19 hores, ja s’ha dit, es podrà seguir també pel portal Aquí Radio Andorra, i anirà precedida, atenció, del gong reglamentari i de la històrica cantarella “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”, en la veu de Lydia Linares. Impossible començar millor. S’allargarà fins a les 22.45 hores, i està previst que hi intervinguin un grapat d’antics professionals de l’estació: la locutura Nadine Foutrier, l’animador Michel Cotet i l’operador de so Claude Cara. No ha estat possible enrolar-hi Benoît Laurent, que va ser en realitat l’últim presentador del Hit Parade, ni tampoc Michel Borry, traspassat el 2001, i que l’havia precedit entre el 1975 i el 1980, però sí amb el periodista Christian Guillard, que hi havia aterrat el 1977 per reforçar l’equip d’informatius tot just acabat de crear i que de seguida va dirigir, i que s’hi va quedar fins al final: de fet, va ser ell l’encarregat d’anunciar per antena la clausura de l’emissora.

Max recorda
Pel que fa a Lafontaine, que després de Radio Andorra va desfilar per RMV, Radio France Côte d’Azur, Radio Farnce Provence, RTL, Europe 1 i que avui exerceix com a home-orquestra a Max la Radio, la radio des seniors, ahir recordava els seus inicis a Andorra, el novembre del 1977 i al programa despertador, de 6 de 9 del matí, que l’època presentava Claude Carat: “En aquells moments només hi havia sis estacions que emetessin en francès a tot França, i Radio Andorra n’era una. El meu somni des de jovenet havia sigut fer ràdio, així que pots comprendre que un dels dies més feliços de la meva vida va ser quan el director del moment, Gilles Marquet, em va citar per donar-me feina.” Recorda encara l’impacte que li va causar la visita d’Eddy Barclay, mític productor i tòtem de la música francesa (Dalida, Brel, Aznavour i anar fent). Entre els millors records en guarda, diu, la “llibertat total a l’hora de treballar” i el “magnífic ambient” que s’hi respirava. Una altra cosa eren les condicions tècniques, ja obsoletes i que auguraven una més o menys dolorosa agonia: “Subsistia d’aquella manera, amb pocs anunciants, amb una audiència cada vegada més escassa i la competència de Sud Radio.” Per tot això, diu, no el va sorprendre la clausura, “sobretot perquè amb l’arribada imminent de l’FM no hauria pogut resistir gaire. Però a la llarga és més o menys el que els va passar a competidores com RMC i la mateixa Sud Radio. No deixaven de ser signes d’identitat del sud i és llàstima que no s’hagin pogut conservar”.

Sens dubte, però avui no és dia de plorar pel que hem perdut, sinó de brindar pel que vam ser. A les 19 hores: “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra.”