El mestre Ramells torna a Prats

Sant Miquel estrena còpia de ‘L’aparició del mont Gàrgan’, conservada a la col·lecció de Crèdit i obra mestra de la retaulística del XVI.

L’última vegada que el vam veure va ser la tardor del 2012 amb motiu de les Jornades de Patrimoni d’aquell any. Crèdit Andorrà l’havia adquirit l’any anterior a la Fundació Juan March de Mallorca, i aleshores va formar trio amb la predel·la del mateix origen adquirida el 2006 per l’entitat i amb una segona taula, Caiguda dels àngels rebels, propietat des del 1991 del Govern. Tot plegat és el que queda del retaule de Sant Miquel de Prats que els historiadors Francesc Miralpeix i Joan Bosch atribueixen al pintor Miquel Ramells i al daurador Guiu Borgonyó, el Mestre de Canillo, autors també del retaule de Sant Joan de Caselles i segons Bosch, “l’episodi artístic de més qualitat que es produeix a Andorra a l’època moderna, per la riquesa del llenguatge pictòric, la destresa tècnica i la varietat de recursos”.

Exageren? Ho podran comprovar si es desplacen fins a Sant Miquel. Patrimoni hi va penjar el mes passat la còpia (quasi) exacta de L’aparició del mont Gàrgan, al costat de la de Caiguda dels àngels rebels i de la predel·la. Es tracta d’una peça no direm que clavada, però gairebé: de fet, la diferència és literalment mil·limètrica (la rèplica és una miqueta més gran que l’original) i és molt probable que si no tenen ànima (i ull) d’Èrik el Belga la trampeta els passi desapercebuda. La restauradora Íngrid Forell, que el 2014 va tallar la rèplica de la Mare de Déu de Meritxell que avui es venera al santuari vell, hi va dedicar quatre mesos de feina.

Diu que hi va acabar somiant, mentre la tenia al taller lauredià, i que el més difícil d’un encàrrec únic com ho era aquest ha sigut trobar els colors exactes i respectar el detallisme extrem dels autors: “He reproduït les línies de les rajoles, els plecs de la roba, les arrugues del rostre... Tot, al mil·límetre”. El petit miracle de traspassar l’escena a la nova taula el va practicar projectant-hi una fot en alta resolució cedida per Crèdit Andorrà: “Hi vaig anar macant els elements principals, persones, animals i pedres, i vaig anar aplicant el color dintre de les siluetes”. Un repte, conclou, perquè es tracta no només d’una de les obres mestres del nostre Renaixement, sinó que “a diferència d’altres de les taules que van pintar deixebles del seu taller, justament aquesta es nota que és del mateix Ramells. I francament, n’estic molt satisfeta, del resultat”.

La història del retaule és com la de tantes obres del nostre romànic, entre desoladora i rocambolesca. Originalment estava format per la predel·la i sis taules, i va ser pintat (i daurat) entre el 1535 i el 1540. El conjunt va ser venut el 1026 a l’antiquari barceloní Josep Bardolet per 3.000 pessetes, una bona quantitat a l’època, però tampoc una gran fortuna. Bardolet el va vendre no gaire després a la galeria Costa de Palma de Mallorca. Molt probablement el retaule sencer, especula la cap de Béns mobles de Patrimoni, Berna Garrallà. La fotografia d’aquí al costat és d’aquesta època, i és un dels dos únics documents gràfics, i tots dos en blanc i negre, que ens han arribat del retaule.

Tres de les peces, les dues taules si la predel·la, van ser adquirides per Juan March, i és del fons d’art del banquer mallorquí des d’on van anar tornant amb comptagotes a partir del 1991: primer, la Caiguda dels àngels rebels; després, la predel·la, i finalment, L’aparició del mont Gàrgan, que fa referència al moment en què Sant Gabriel indica el lloc exacte on els veïns de la localitat de Sipoto, al sud-est d’Itàlia, amb el bisbe al capdavant, han d’erigir un santuari en honor de l’arcàngel. De les altres quatre taules del retaule, així com de les motllures i els cels estrellats, se’n desconeix el parador. Així que si per casualitat en saben alguna cosa, és el moment.