Rauschenberg, Yoko Ono i... Balmaseda

Els cavalls venecians comparteixen llibre amb les patums de l’art pop i també amb Damien Hirst.

Què hi fan els cavalls de Javier Balmaseda al costat de l’epifànica cabra de Robert Rauschenberg, probablement l’obra més coneguda d’un dels gurus de l’art pop? De fet, què hi fa Balmaseda al costat no només de l’artista nord-americà, sinó també de patums com Damien Hirst i de Yoko Ono? Doncs resulta que la crítica sueca Amelie Bjork va desfilar el 2013 pel pavelló andorrà a Venècia i que li devia quedar a la retina Fixats en la contemporaneïtat, la instal·lació equina de Balmaseda, perquè l’ha utilitzat per reflexionar sobre les implicacions ètiques de la manipulació dels animals de granja al món de l’art. Ho fa a Zooësis, un patracol acabat de sortir del forn i en què també hi té lloc el celebèrrim anunci conservacionista que als anys 90 va protagonitzar Pamela Anderson, reduït el seu cos a peces de carn –All Animals Have the Same Parts, es deia aquella audaç campanya de Peta.

A Balmaseda, els animals li serveixen com a recurs expressiu per referir-se de forma indirecta (i molt eficaç) a qüestions humaníssimes. Una de les seves instal·lacions més impactants és Sòlids aparents, una sèrie d’estructures de xarxa metàl·lica que adopta diferents formes –un sofà, una cadira, una taula, tricicle, un tamboret– que en realitat funcionen com a gàbies per on pul·lula un exèrcit de rates de laboratori vives. Data dels anys 90 i va sorgir de l’impacte amb la societat de consum occidental per a algú que, com ell, venia de la Cuba castrista: l’individu reduït a rata engabiada pel consumisme. Aquelles instal·lacions no les ha pogut recuperar mai més per les (previsibles) reticències dels galeristes i per les protestes dels animalistes, i no apareixen al llibre perquè no són estrictament animals de granja. Els cavalls, més o menys, sí. I Fixats en la contemporaneïtat és, de fet, la continuació de Sòlids aparents: ara Balmaseda ja s’ha convertit en un individu més de la societat de consum. Amb les potes seccionades i mecanitzades, això sí.

En qualsevol cas, Zooësis és la prova de l’eco que aquella contundent instal·lació va ser capaç de generar: sis anys després, continua sent motiu de certa controvèrsia i mereix figurar al costat de Rauschenberg, Hirst i Yoko Ono en una monografia que només té un però: que està escrita en suec. Al ministeri caldria demanar-li com és possible que aquesta obra no formi part de la col·lecció d’art del Govern.