Recta final per a ‘Pròfugs’

Nil Forcada reprèn el 8 de novembre el rodatge del llarg, un ‘thriller’ en la línia de ‘Mala sangre’.

Diu Nil Forcada que el pla de rodatge no preveia els imponderables, que ells no havien vingut a lluitar contra els elements. Assenyaladament, el copríncep Macron, que va venir, quina casualitat, els dies que estava previst de rodar les escenes de Pròfugs al centre històric de la capital i que els va obligar a replantejar-ho quasi tot.

Se’n van sortir, és clar que sí, i totes les seqüències es van rodar dintre del calendari previst: entre el 12 i el 26 de setembre, al Serrat i a cal Jep de Tor, a Ordino, d’on figura que és Mateu, el protagonista, encarnat per l’actor català Jaume Viñas, amb escapada final a Torredembarra, al xalet dels dolents d’aquesta història, que són Hassan i Ann Nevers (o el que és el mateix, Pere Vilarrubla i Mercè Canals). Els dolents, perquè són ells els que encarreguen a l’Alícia (l’escaldenca Elena Santiago) de trobar el fàrmac que constitueix el McGuffin de Pròfug.

Bé, més que encarregar-li, l’obliguen, perquè la tenen collada, i és en aquesta aventura de localitzar la potinga en què embarca el bon Mateu, amor de joventut. Naturalment, a l’Alícia el que li demana el cos és anar més enllà, però el Mateu no hi sembla interessat: està raonablement bé amb la Marta (Meritxell Díaz) i no té cap intenció de deixar-la. Així que un thriller amb amour potser no fou però sí tràgic i amb deriva que Forcada en diu “patètica”, perquè ella vinga insistir que tornis, Mateu, i ell vinga dir que no. Més francès que ianqui, més noir que negre, en la línia de Al final de la escapada o, per no recular tant, Mala sangre, que val la pena recuperar ni que sigui per veure els inicis de Juliette Binoche. En fi, que entre Godard i Leos Carax: Forcada no es moca amb mitja màniga. La pròxima tanda de rodatge serà entre el 8 i el 12 de novembre i ara sí, al centre històric, amb protagonisme destacat per a la Fara, cal Sinquede i la Puça. A partir d’aquí, muntatge i postproducció amb l’objectiu de posar el punt final la tardor del 2020.

Pròfugs és la més ambiciosa i, si es pot dir així, professional de les tres pel·lícules que ha rodat fins ara –li van precedir Andorra: Trinxera i Estigia. Hi ajuden un pressupost de 22.000 euros, estratosfèric si es compara amb els projectes precedents, però irrisori des de qualsevol punt de vista per a un llargmetratge. D’aquí que l’equip s’hagi reduït al mínim: vuit persones, inclosos director, fotografia, art, maquillatge i foquista, i una desena d’intèrprets. Però si hi ha algú acostumat a rodar des de la precarietat, aquest és Forcada.