Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, renecs, lisuras, carall, carajo, VIva el Perú carajo, Fiorela Malía, Coromines, la concha de tu madre
Andorra, renecs, lisuras, carall, carajo, VIva el Perú carajo, Fiorela Malía, Coromines, la concha de tu madre

Renecs i paraulotes: una guia


Escrit per: 
Redacció / L’autora peruana ha causat sensació a les xarxes amb un opuscle que presentarà ben aviat per aquí dalt (Foto: Jonathan Gil).

La sociolingüista peruana Fiorela Malía revisa l’ús obscè del llenguatge a ‘¡Viva el Perú, carajo!’

El gran Joan Corominas és una font inesgotable d’etimologies fabuloses. Així, carall que, segons l’eminent etimòleg català, pot provenir en última instància d’un terme preromà, ker, que significava roc o pedra, i que ha donat topònims com queralbs (pedra blanca) o queralt (pedra alta). Corominas va una mica més enllà i relaciona aquest ker primegini amb les estructures geològiques de forma fàl·lica que esquitxen la geografia catalana i que reben més o menys el nom de carall –literalment, o suavitzat amb el reglamentari eufemisme: pensin en el cavall Bernat.

Com a mínim, això és el que explica la sociolingüista peruana Fiorela Malía a ¡Viva el Perú, carajo!, curiosíssim opuscle que pretén ni més ni menys que il·lustrar el personal sobre quan una paraulota –lisura, en l’espanyol que es parla al Perú– és realment ofensiva, una obscenitat com una casa de pagès que ens autoritza a treure les urpes, o una inofensiva interjecció sense contingut real i per la qual no cal arriscar el físic, ni tan sols l’enginy. Un volum que Malía, avui establerta a Anglès (Girona), presentarà ben aviat per aquí dalt i que ha causat sensació a les xarxes.

Diu l’autora que va posar fil a l’agulla –i d’aquí el títol– quan el Perú es va classificar per al Mundial de Rússia, per primera vegada des del 1982, i al carrer, a l’escola, al bar, a tot arreu se sentia el crit: “¡Viva el Perú, carajo!” La cosa curiosa és que la majoria dels seus compatriotes ignoren, diu, que segons el diccionari de la Real Academia, la primera accepció de carajo –que, no ho oblidem, segons Coromias ve de kers, i de carall!– és membre viril. Això no implica, insisteix, que els peruans tinguin una especial tirada per l’ofensa gratuïta i indiscriminada. Com tampoc els argentins la tenen quan se sorprenen al crit de la concha de tu madre. L’alta i higiènica pretensió de Malía és ensenyar-nos a distingir quan un mateix terme és ofensiu, i quan és inofensiu. Merda, per exemple, a Vés-te’na la merda, o Merda, quin mal m’he fet. I la clau rau en la situació comunicativa, que té a veure amb el to, el context i la relació jeràrquica entre els parlants, diu.

Malía, en fi, analitza el que en diu potencial d’obscenitat d’un grapat de termes o expressions –carajo, mierda, puta, la concha de tu madre i anar fent– i dona pistes de vegades òbvies, de vegades francament útils –si tens pensat visitar el Perú, Argentina i rodalia, és clar– per utilitzar-les amb propietat i, sobretot, per interpretar correctament els nostres interlocutors. De passada, forneix d’un sensacional aparell teòric per circular amb autoritat entre paraulotes, grolleries i obscenitats. I si se te n’escapa una, sempre pots dir que, ep, ho deia en el sentit interjectiu, no literal. Carai!

Andorra
renecs
lisuras
carall
carajo
VIva el Perú carajo
Fiorela Malía
Coromines
la concha de tu madre

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte