Ribas dedica a l’orgue de Sant Esteve ‘Nous cants’, el primer disc amb obra pròpia

Es titula Nous cants i és una obra històrica, quasi monumental: perquè és la primera vegada que el gran orgue de Sant Esteve és el protagonista absolut d’un disc, i perquè de fet Nous cants no és un disc sinó dos, un digipak doble, de durada maratoniana –sis temes: 107 minuts, exactament– i amb què Ignacio Ribas, organista titular de l’arxiprestal i ànima del festival internacional, s’afegeix a la celebració del 25è aniversari de l’instrument i de passada debuta com a compositor: totes les peces s’havien escrit per a l’orgue de Sant Esteve i s’havien estrenat –és clar– al festival, però és la primera vegada que es recullen en cedé. I no serà l’última, perquè n’hi queden una vintena al calaix. Però ahir era el dia de Nous Cants: no ens trobem, sosté, davant d’una proposta només apta per a iniciats. Al contrari: “Probablement és la música més accessible i menys radical que he escrit; soc conscient que la música contemporània és molt eclèctica i que es nodreix de molts materials sonors, i de Nous cants puc dir que cada obra utilitza un criteri artístic diferent i contrastant, i que l’he treballat amb la màxima honestedat.”

El disc, enregistrat entre l’agost i el novembre i amb la participació de Juan de la Rubia, Jan Vermeire, Alain de Rudder, Saskia Roures i Francisco Gil, combina peces per a orgue sol –el monumental Danion finançat a mitges, quins temps, pel Govern, el Comú i l’Associació de Bancs, i estrenat el 15 de juny del 1991– amb d’altres per a orgue i percussió, corn anglès o trompeta. El primer cedé inclou cinc peces, totes profanes: Cantos de órgano (1995), Los tiempos (2002), Torre de la memoria (2000), Pasacalle glosado (2011), amb què es van endur el primer premi al concurs Cristobal Halffter, i Escena final (1997); el segon, les Cinc meditacions breus per a orgue, destinades a acompanyar la lectura de la Passió segons sant Joan durant la missa de Divendres Sant i en dues versions, amb text –que llegeix Candela Colls, amb intervencions de mossèn Ramon Sàrries, mossèn Antoni Elvira i mossèn Jaume Soy– i també sense.