Diari digital d'Andorra Bondia
Carmen Alonso, la locutora de ‘El concierto de los radiooyentes’ i veu de la sintonia ‘Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra’, va assistir a la taula rodona d’ahir al matí a la Valireta.
Carmen Alonso, la locutora de ‘El concierto de los radiooyentes’ i veu de la sintonia ‘Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra’, va assistir a la taula rodona d’ahir al matí a la Valireta.
La taula rodona va reunir un grapat de velles glòries de Radio Andorra i Sud Radio: Jean Clergue, Joan Font, Gualbert Osorio, Agustí Pifarré, Carmen Alonso, Marie Ange Roig i Thierry Bernard.
La taula rodona va reunir un grapat de velles glòries de Radio Andorra i Sud Radio: Jean Clergue, Joan Font, Gualbert Osorio, Agustí Pifarré, Carmen Alonso, Marie Ange Roig i Thierry Bernard.
El mateix Joan Font va exercir de guia a la visita a les instal·lacions de Sud Radio al Pic Blanc.
El mateix Joan Font va exercir de guia a la visita a les instal·lacions de Sud Radio al Pic Blanc.

Riva vol la radiodifusió


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil / Agències

La titular de Cultura en reclamarà al Consell de ministres les competències, fins ara en mans d’Economia.

“Aquella nit em tocava a mi. Hi feia de tècnic. Es van presentar als estudis el batlle i el veguer, i després d’emetre l’himne d’Andorra, com al final de cada jornada, van clausurar l’emissora. I allà es va acabar tot.” Josep Agell recordava ahir amb aquestes paraules l’abrupte final de Radio Andorra, decretat pel Consell General l’abril del 1981. És veritat que després es van reprendre provisionalment les emissions, però allò no va ser més que una lenta agonia que va acabar l’1 d’abril del 1984, quan el malalt, ja desnonat, va expirar definitivament.

Des de dintre es va viure amb estupefacció. Des de fora, amb perplexitat: “Acabava de tornar de França, on durant anys havia seguit escoltant Radio Andorra, i just arribar, va i la tanquen. El poble no en sabia res, dels motius per què la van clausurar, i sospito que encara avui continuem sense saber-ho”, recorda Maria Domingo, que hi havia treballat de joveneta recollint i repartint el correu que generava l’emissora. I entremig, els que tallaven el bacallà, com Francesc Cerqueda, conseller general a l’època, que ho té claríssim: “El poble volia una ràdio andorrana, això d’un costat. Però la clausura de les estacions es va ordenar perquè ni Radio Andorra ni Sud Radio van complir les contraprestacions a què els obligaven les concessions del 1961. I això que se’ls va demanar repetidament. Però res. Quan van expirar les concessions, Radio Andorra havia acumulat un deute de 2,7 milions de francs, i Sud Radio, d’1,3 milions”.

Aquests són alguns dels testimonis que una vintena llarga de veterans de les dues estacions van anar desgranant ahir a la Valireta en l’acte central del 80è aniversari de les primeres emissions de Radio Andorra, que van tenir lloc el 7 d’agost del 1939 des de l’històric edifici del roc del Pui encampadà. El cert és que avui ja és igual si va ser per hac o per be, perquè el que compta és el resultat: Andorra es va deixar perdre, com deia ahir Jean Clergue, tècnic a la Radio Andorra dels 70, “uns mitjans potentíssims, uns altaveus formidables que en portaven el nom a tot el món”. Gualbert Osorio, a qui, com a administrador judicial, li va tocar tancar la paradeta, ho resumia lacònicament: “No hi havia cap necessitat que Radio Andorra morís, però no hi ha haver ni l’habilitat ni la voluntat política de salvar-la”.

Com es va arribar fins a aquell punt de no retorn? Incompliments contractuals de banda, insisteix Agustí Pifarré, que va desfilar per les dues, que ni Sud Radio i encara menys Radio Andorra van saber guanyar-se la complicitat d’Andorra i dels andorrans: “Aquest va ser l’error. Emetien en castellà i en francès, i a Josep Fontbernat li van deixar fer el Glossari, el primer espai en català de Sud Radio, com després a mi mateix Sol, esport i neu, per demostrar certa sensibilitat. Però no la tenien.” Pifarré recorda amb certa agror, a més, el tracte laboralment “discriminatori” que, diu, rebien els andorrans que treballaven a Radio Andorra.

Però aquesta és la creu. La cara, i quina cara, és la repercussió avui difícilment imaginable que Radio Andorra i Sud Radio –la seva rival i competidora, nascuda el 1964 a instàncies del govern francès– van tenir als anys daurats. En el cas de l’emissora de Tremoulet, ens hem de remuntar als 50 i primers 60, i ningú millor per evocar aquella època que Carmen Alonso, que hi va desembarcar el 1953 per impulsar les emissions en castellà i que va convertir El concierto de los radioyentes en un espai llegendari, enganxat a la memòria col·lectiva de successives generacions de radiooients. De fet, seva és la veu de la celebèrrima sintonia de l’emissora, “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”, dita amb una peculiaríssima cantarella, que el restaurant La Tour d’Argent va enterrar el 1955, en un racó de la cava i en una mena de càpsula del temps amb altres cent gadgets més de celebritats de l’època –les sabatilles de la ballarina Ludmila Txerina, una carta manuscrita de Colette i relíquies per l’estil– perquè fos exhumada al cap de cent anys: “Només aquest detall ja ens dona la idea del que era Radio Andorra als anys 50”. 

Alonso forma part de la llarga nòmina de locutores que van desfilar per l’emissora des dels inicis, en el que Sylvain Athiel, l’autor de Conquérants des ondes, veu una aposta visionària de Trémoulet per la veu femenina: no oblidem que va ser la badalonina Maria Escrihuela qui l’abril del 1040 va reprendre les emissions interrompudes amb l’esclat de la II Guerra Mundial, i que a ella la van seguir les germanes Zorzano, la mateixa Alonso i Lidia Linares, companya seva a El concierto, Christiane Mailhos i, en fi, Mònica Garal, la primera andorrana als micròfons de Radio Andorra. La jornada, en fi, va donar perquè la ministra de Cultura, Sílvia Riva, es comprometés a reclamar per al seu departament les competències sobre radiodifusió –“No té sentit que siguin d’Economia, com ara”– i a mirar amb especial carinyo la candidatura de les emissores a patrimoni de la humanitat que predica (en el desert, fins ara) Velles Cases. 

Si es van perdre la taula rodona, a la planta baixa del Comú d’Encamp hi trobaran una exposició de fotografies –pobríssima, absolutament decebedora si ho comparem amb el que podria haver sigut– i potser per compensar, l’Arxiu Nacional consagra la Peça del mes als seus fons radiofònics. La jornada potser no marcarà l’“abans i el després” que augurava un optimista Claude Benet, però està clar que avui tots som una mica més conscients que ahir que el llegat de Radio Andorra i Sud Radio és un patrimoni excepcional, sense parangó a Europa i que no es pot deixar perdre.

Andorra
Encamp
Radio Andorra
80è aniversari
Sílvia Riva
Carmen Alonso
Carmen del Monte Pifarré
Osorio
Claude Benet
Velles Cases
Roig
El concierrto de los radiooyentes
Athiel

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

En la actualidad , hay equipos sencillos poco costosos y de gran rendimiento que harian posible volver a emitir. RADIO ANDORRA

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte