Robert Bellsolà: “La gent valora el fet de tirar endavant una pel·lícula amb quatre duros”

El dia 22 de juliol els cinemes de l’Illa Carlemany estrenaran el film ‘Passi el que passi’, una pel·lícula en català que no ha rebut cap subvenció i sense cap distribuïdora. Robert Bellsolà (Girona, 1971), productor d’Aiguaviva Films, és el pare del projecte, el seu primer llargmetratge.

¿Com va començar la idea de tirar endavant Passi el que passi?
Odio els curtmetratges, són avorrits, no m’interessen gens i crec que a la gent tampoc l’interessen. De fet, és un gènere que la gent no paga per veure. Crec que s’han de fer, però penso que aporten més altres gèneres, com els documentals. Com que no volia fer un curt, em vaig proposar fer un llargmetratge. I vaig pensar: pel mateix preu d’un curt podem fer un llargmetratge. A més, ja feia temps que tenia una idea al cap. Fer l’amor amb la parella és de les coses més boniques que hi ha a la vida i això ho penso jo i ho pensa tothom. I cal fer-lo més vegades. Aquest és el motiu de la pel·lícula: una parella que es proposa el repte de fer l’amor quatre cops en un cap de setmana. Un repte que només topa amb entrebancs.
No és una pel·lícula pornogràfica, no hi surt ni un pit. Es parla del sexe sense que hi sigui explícit. La idea va sorgir cap al 2008 i la pel·lícula es va rodar el març del 2009. Crec que el fet d’haver fet el pas de fer una pel·lícula sense rebre subvencions pot engrescar altres a fer el mateix, fer que s’adonin que és possible.

¿Com s’aconsegueix tirar endavant un projecte com aquest sense rebre cap subvenció?
Amb esforç, esforç i més esforç. També cal tenir un guió que s’ajusti a la realitat, res d’helicòpters, tirs i efectes especials. Si vols explicar una història modesta que no requereixi una gran inversió i després tens la possibilitat d’aconseguir un equip que s’hi impliqui sense cobrar, com ha estat el meu cas, res és impossible. Els actors de Passi el que passi no han cobrat. Els he fet la promesa electoral que si la pel·lícula funciona cobraran, i tots ho han acceptat. De fet, ells no tenien cap experiència prèvia com a actors, per a ells també era una opera prima.
Tenint en compte totes aquestes condicions, sí que és possible fer un llargmetratge sense rebre subvencions. Ara, és evident que hi ha despeses que s’han d’afrontar. Ningú de l’equip no ha cobrat. 

Gairebé s’ha sentit a parlar més de Passi el que passi pel fet de no haver comptat amb cap subvenció que pel seu argument... ¿De què tracta?
És una comèdia d’un guionista que es planteja escriure una cosa personal explicant com desenvolupa un repte: fer quatre vegades l’amor amb la seva dona en un cap de setmana. La pel·lícula mostra com el protagonista va escrivint el guió mentre s’explica precisament això, les històries de com intenta aconseguir el repte de fer l’amor tants cops a la seva dona, que seria la part més fresca, lúdica i divertida de la pel·lícula, però a la vegada també explica les dificultats que hi ha quan s’escriu un guió.
El film es va rodar per diferents pobles de Girona, en zona rural, a Aiguavia, Estanyol, Bescanó... La pel·lícula transcorre sobretot per aquesta zona que anomeno la Toscana gironina, aquest entorn tan bonic en què hi  dono un caire burgès, on els protagonistes són d’una classe mitjana-alta però on el que vull plasmar sobretot és un ambient purament de natura. Un aire fresc de l’estil pel·lícula italiana en què els personatges mengen i fan molta vida als jardins, a la terrassa, a l’aire lliure.
El Facebook ha tingut un paper destacat en tot el procés....
Sense el Facebook res de tot això hauria estat possible. Ni Twitters, ni blocs ni pàgines web. Tenia clar que volia parlar de la pel·lícula al Facebook. Per  mi és la millor xarxa social que hi ha per publicitar un audiovisual, perquè et permet fer coses que altres no et permeten.
Des que vam penjar el tràiler de Passi el que passi al Facebook, hem aconseguit 6.200 fans en uns vuit mesos, cosa que no està gens malament tenint en compte que a la pel·lícula no hi surten ni el Banderas ni l’Angelina Jolie ni jo, per descomptat, sóc Pedro Almodóvar. Crec que té mèrit.
L’efecte Facebook és brutal, els clics del m’agrada van anar creixent i em sentia molt satisfet. A part, el Facebook et permet veure les opinions de tots els que han vist el tràiler. A partir de tota aquesta publicitat i ressò, un dia em va trucar un periodista de ràdio Cadaqués. Va ser la primera emissora interessada a parlar sobre la pel·lícula i a partir d’aquí ja em van anar trucant altres mitjans de diferents ciutats de Catalunya, fins que vam topar amb TV3, que ens ha comprat la pel·lícula.
Ara puc dir que  Passi el que passi és una realitat gràcies al Facebook. A Andorra es podrà veure el mateix dia d’estrena de Catalunya, el 22 de juliol als cinemes Illa Carlemany.

També s’ha promocionat en festivals internacionals de cinema....
Vaig anar a Berlín amb 20 còpies en DVD sota el braç per buscar distribuïdora i vendes internacionals. Allà vaig conèixer un agent de vendes internacional i en va sortir la primera venda a Polònia. I van arribar les seleccions a festivals. Mai ens ho havíem plantejat. La primera vegada que es va projectar Passi el que passi va ser al Festival internacional de cinema de Moscou i va ser impressionant. La sala estava plena i el públic es va fer uns farts de riure i era molt curiós perquè estava subtitulada en anglès i en rus! També s’ha seleccionat al Festival internacional de cinema de Nova York i al de Detroit-Windsor. De la projecció al mercat del festival de Cannes se’n va fer molt ressò mediàtic. 

De tot aquest llarg i dur procés, ¿què ha estat el més difícil?
Estrenar-la i aconseguir que el 22 de juliol hi hagi diferents sales de cinema que projectin la meva pel·lícula. Rodar-la van ser dotze dies, intensíssims, però dotze dies, però aconseguir que s’estreni... això ha estat molt dur. De fet, crec que té errors i defectes tècnics, de guió..., però penso que aquests errors encara la fan més autèntica. No volíem fer una obra mestra, i la gent valora el mèrit de tirar-la endavant amb quatre duros.

 ¿Què n’espera, de l’estrena?
És una incertesa total i absoluta. Ara nosaltres esperem que la vegi el màxim de gent, ens ho juguem tot amb això.

¿Depenent de la resposta de Passi el que passi, farà més llargmetratges?

Sí. I estic convençut que la propera pel·lícula serà genial.