Rodríguez Areny repeteix a Ull-Nu i ‘Le Blizzard’ s’endú el Carnet Jove

‘La veda’, de Chanivet, millor llarg; ‘Porque la sal’ i ‘Suc de síndria’, millors curts.

Fa tres cursos se’n va endur el premi del públic amb el primer curt, Wolves, i dissabte va tornar a tastar el que se sent quan surts a rebre un guardó a casa: en aquesta ocasió, el premi del Carnet Jove al millor curt, per Le Blizzard. Álvaro Rodríguez Areny no podia avui estar més satisfet de la 8a mosca que ha rebut la història d’Aida Folch, convertida en refugiada –som a la II Guerra Mundial– que perd l’oremus buscant la filleta perduda enmig del torb.

La d’Ull-Nu s’afegeix al premi del públic que va recollir quinze dies enrere al BCN Fantàstic, i als altres sis (Buenos Aires, Sant Cugat, Manises i Salto, a l'Uruguai) que de moment constitueixen el botí de Le Blizzard: “Mira si estic content que tinc el premi en un lloc de privilegi, al costat del que em van donar per Wolves. L’Ull-Nu m’ha vist créixer professionalment, perquè a banda dels curts hi he participat en altres tres edicions amb videoclips de Nami i Persefone, i la competitivitat és cada any més intensa, per això és cada vegada més difícil que s’hi colin produccions locals. Així que per a mi va ser un orgull que ens seleccionessin, i no et dic res guanyar el premi Jove”. Favoritisme, pel fet de jugar a casa? “No coneixia les membres del jurat, i en qualsevol cas, ens avalen les seleccions a Sitges i a Odense, i les quatre nominacions als Méliés de Plata. Pel que ens van comentar, sabien del curt per la premsa però no l’havien vist fins al festival, i els va impressionar sobretot el paper d’Aida Folch”.

Pel que fa a la resta del palmarès, la grossa se l'han endut Paco Chanivet, millor llarg per La veda, així com Nicolás Cardozo i Irene Moray, millors curts ex aequo per Porque la sal i Suc de síndria, respectivament. La millor direcció ha recaiguut en Pensacola (Jarami-No Chance); la millor fotografia, en Roger Roger Guàrdia (Saturn is not that far away), i el millor guió, per a Marc Martínez (Tu último día en la tierra), amb accèssit per a Ignacio Rodó i Blanca Bonet (Afterbirth). El increïble finde menguante, de Jon Mikel, ha rebut el premi Carnet Jove al millor llarg, Esculpiendo la memoria, el guardó a la preservació de la memòria històrica, i els premis del públic han sigut de nou per a El increíble finde menguante (millor llarg) i per a Lataash, d’Elena Molina (millor curt).

Prop de 2.000 han participat en les diverses activitats del festival, que va arrencar dijous i que ha acabat avui al migdia.