Diari digital d'Andorra Bondia
Barceló preparava ahir el concert a la Grandàlia, l’escola de música que dirigieix a la capital.
Barceló preparava ahir el concert a la Grandàlia, l’escola de música que dirigieix a la capital.

Romàntic, no: el següent


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Diu que havia baixat a veure la seva mare, i mentre ella preparava el dinar es va asseure al piano a acabar de polir un tema que estava escrivint. De sobte, sent que ella deixa les cassoles i que camina cap al menjador mentre taral·leja la melodia que estava construint: “Este tema está bonito, niño!”, li va dir. I ja va estar. D’aquí que aquell projecte de cançó es digui avui Mare i que hagi acabat donant títol al quart disc de Jordi Barceló (cinquè, si hi incloem l’iniciàtic Que vagi de gust, estrictes versions de megaclàssics, des de Chick Corea fins a Bésame mucho, passats pel seu personalíssim sedàs). Mare és el tema central del disc, naturalment: una recreació musical de l’amor filial, que és com tothom sap d’anada i tornada i que a partir de certa edat es tenyeix de tons sèpia.

Barceló, home que com és sabut s’estova amb facilitat, sempre ha tingut una vena romàntica, o dues. I aquí s’abandona sense manies a un lirisme desbocat. La novetat és que els temes vocals, que al disc anterior, Esperança, eren tan sols un apunt, ara constitueixen la meitat dels deu temes de l’àlbum. Començant per Mare, que suma a la versió instrumental la cantada, retitulada La vida és com el mar, amb lletra d’Elena Pérez i a càrrec de Jonaina Salvador. “Quan la sento, se’m posa la pell de gallina”, diu Barceló, amb els ulls brillants.

Exagera? Tindran l’oportunitat de comprovar-ho demà a l’Auditori, en un concert que se centrarà en el nou disc però que també recuperarà dos temes antics, El moderador i, és clar, l’epifànic Esperança. A més de La vida és com el mar, Salvador cantarà també L’amor ets tu, un tema que Barceló va escriure expressament per a ella, i Patxi Leiva, que s’ha afegit gloriosament en aquesta aventura posant la lletra de Siento (la dramàtica elegia que un pare li escriu a una filla de qui el temps ha acabat distanciant) i cantant ell també un dels seus hits personals, Mantis religiosa, amb Barceló al piano.

La secció vocal de Mare es completa amb Frente al malecón, que al disc canta Susana Sheiman i que ha quedat fora del repertori de demà, i la instrumental, amb Navegant (“El regust agredolç de deixar un port, amb tots els records que queden enrere, i enfilar cap al següent, tan prometedor com incert”, diu), Lluna de mar (per aquell moment del capvespre que l’horitzó parteix mar i cel, amb la lluna reflectida sobre l’aigua, “una imatge recurrent, que m’ha acompanyat al llarg dels anys i que seguirà molt després que em mori”), El torb, estudi estrictament acadèmic, el 5è del seu compte, el xorinyo Pan-Pan Blues i Onades, que clausurarà el concert.

Molta remor marina, ja ho hauran percebut, per a un disc concebut, diu, en alta mar i a bord d’una primera singladura, i que va despertar la seva vocació marinera: avui és patró de iot i les vacances, vagin-lo a buscar per les aigües de Menorca i rodalia. Mare, en fi, és un disc honest, que comença i acaba en el piano, amb l’únic afegitó de la trompeta de David Pastor i la percussió de Dani Forcada a Pan-Pan Blues, i amb aquest nou protagonisme que Barceló concedeix a la veu, “per explicar una història i arribar més fàcilment a l’oient”. Un disc “més pausat i més tranquil. Per assaborir”, conclou. La cita, ja ho hem dit, demà a l’Auditori. Corrin, que no trobaran entrada. Estan avisats.

Romàntic
no: el següent

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte