Diari digital d'Andorra Bondia
artalroc andorra roqué escaldes xandri venècia biennal
artalroc andorra roqué escaldes xandri venècia biennal

Roqué llegeix la cartilla


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

“En una Biennal com aquesta, no: no hi tornaria a anar.” Amb aquesta insòlita, inèdita i sincera contundència es va pronunciar ahir l’escultor Agustí Roqué (Inside, inside) en la inauguració a Art al Roc —la nova sala d’exposicions del Govern, des d’ara ubicada a l’antic CIAM escaldenc— de Paisatges interiors, les obres del pavelló andorrà a la 56a edició de la Biennal de Venècia. Amb la mosca rere l’orella des que setmanes enrere va transcendir que el pressupost de la Biennal havia tingut un sobrecost de 50.000 euros —des dels 220.000 inicialment pressuposts fins als 270.000 finals— a causa del transport de les seves escultures, Roqué es va despatxar sense embuts: d’entrada, se’n va fer creus que el ministeri hagués llogat un espai quasi microscòpic —les dues sales de l’Spiazzi: 28 i 12 metres quadrats, respectivament, a sobre d’unes oficines i amb un accés “lamentable”— “per telèfon”, sense que cap tècnic, insistia, l’hagués visitat prèviament: “Ho trobo inconcebible: ningú compra un pis ni un cotxe amb una sola trucada.”

El cas és que quan ell s’hi va plantar, el gener del 2015, per comprovar-ne les dimensions, assegura que es va trobar amb la desagradable sorpresa que els tres metres d’alçada que se li havien promès s’havien encongit fins als 2,50, “i encara gràcies”: “Quan ho vaig veure quasi ploro de pena; vaig haver de trucar a corre-cuita al taller on m’estaven tallant l’alumini; però, ¿i si no hi hagués anat abans, a Venècia?” Roqué ho va vendre com una crítica “constructiva” perquè les coses millorin en les pròximes participacions a la Biennal, però la conclusió no va ser més desoladora: “Si de veritat ens creiem que és l’aparador d’art més important del món, ¿per què no hi apostem? El problema no són els diners, sinó la convicció: quan hi creus, els diners acaben sortint; si no hi creus, no sortiran d’enlloc, i a Venècia no s’hi pot anar amb una sabata i una espardenya; la veritat és que m’he sentit abandonat.”

No se li va quedar enrere Joan Xandri, l’autor d’Ànima compartida i col·lega seu de pavelló. Això sí, amb una mica més de mà esquerra. Per Xandri, no es tracta tant d’una qüestió d’espai —qüestió que depèn finalment del pressupost— sinó de la desafecció institucional i de l’escassa, per no dir nul·la consciència del que significa la Biennal: “El que a mi em sembla inconcebible és que ni Andorra Turisme ni Andorra Telecom, per posar dos exemples, s’hi hagin interessat, que hàgim desaprofitat d’aquesta manera els set mesos que hem estat a Venècia; el que indica és que, per molt que es digui, no s’hi acaba de creure.” Al final, però, Xandri veia el vas mig ple: “Es podia haver descartat d’anar-hi, però en canvi hi anem, a Venècia; i això és un encert, en la meva opinió.”

‘Mea culpa’ de Planelles

En la de Xandri i també en la de Montserrat Planelles, la cap de Promoció Cultural i responsable última de la Biennal, que va encaixar les plantofades amb estoïcisme victorià, va admetre culpes i va fer propòsit d’esmena: “¿Si es pot millorar la participació en la Biennal? Jo crec que sí; ¿que hi hem de renunciar? Jo crec que no.” Al plat del deure hi va posar —ja era hora— la falta de proximitat amb el ciutadà, “assignatura pendent que esperem resoldre en pròximes edicions”; pel que fa al pressupost, aquests 270.000 euros que el 2017 tornaran a ser 220.000, “la veritat és que per a nosaltres és molt, però per a Venècia és molt poc”; quant a les deficiències de l’espai denunciades per Roqué, va matisar que, com fan altres països participants, la sala es lloga a través d’un contacte local, que els facilita les característiques dels espais disponibles i s’acaba decidint segons les possibilitats pressupostàries: “Ens falta, és cert, la complicitat d’altres entitats i institucions, i estem treballant per solucionar-ho, però crec que malgrat tot la nostra presència a la Biennal és correcta.”

Correcta i també minvant, perquè els set mesos que es va allargar la 56a edició —del 9 de maig al 22 de novembre del 2015— hi van desfilar 17.808 visitants, xifra que va qualificar de “no espectacular, però en la línia de les edicions anteriors”. La realitat, però, és també en aquest detall, si es vol menor, una altra: segons el balanç oficial, el 2011 —l’any de Francisco Sánchez i Helena Guàrdia— van passar per San Samuelle 32.182 visitants, i el 2013 —amb Balmaseda, Bosque i Morrison— 30.800. També aquí, en fi, se’ls ha girat feina.

El concurs de la Biennal es vincularà als Tallers d’art

Planelles va augurar ahir canvis en el procés de selecció dels artistes de la Biennal, que fins ara sortien d’un concurs ad hoc, amb inscripció oberta a tots els nacionals i residents i posterior defensa del projecte davant dels comissaris, examen del qual sortien els elegits. En endavant, els Tallers d’art es vincularan a la Biennal, de forma que els artistes seleccionats per als Tallers seran també els integrants del pavelló nacional a la següent edició de la Biennal, i tindran a la seva disposició les noves instal·lacions de la caserna de bombers de la Massana, que s’inauguraran en qüestió de setmanes. Una molt salomònica manera de revitalitzar els moribunds Tallers d’art: l’última convocatòria es remunta al 2011, i dels cinc artistes inicials només en queden tres —Joana Baygual, Neus Mola i Sílvia Guillem— amb totes les butlletes per exposar a Art al Roc després de Paisatges interiors.

artalroc
Andorra
roqué
escaldes
xandri
venècia biennal

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte