RTVA, més a prop de Radio Andorra

El pla de museus augura que l’edifici es convertirà “a mitjà termini” en seu de la ràdio i la televisió públiques.

D’acord, la directora general de Cultura, Montserrat Planelles, ho va intentar matisar: “No estic en condicions d’afirmar-ho ni de desmentir-ho”. I va insistir que la decisió definitiva depèn en última instància de l’estudi de viabilitat encarregat al març amb l’acord de tots els grups del Consell. Però també és cert que el pla estratègic dels museus presentat ahir per la ministra, Olga Gelabert, i la mateixa Planelles, ho té molt coll avall. Tant, que després de ressuscitar contra pronòstic el projecte de museu de la ràdio que semblava descartat –ara rebatejat com a “centre de memòria”: de seguida hi tornem– la conclusió deixa poc marge al dubte: “Per acabar-li de donar un ús més complet, [l’edifici històric del roc del Pui] es convertirà en la seu de RTVA”. I tot això, “a mitjà termini”.

De fet, la mateixa Planelles sosté que els dos usos són “compatibles”, així que les opcions que la ràdio i la televisió públiques s’acabin traslladant a Encamp, que fa tot just dos anys hauríem despatxat com una ocurrència, són cada dia que passa més sòlides. És el que té la gota malaia: de tant parlar-ne, ens acabarà semblant l’alternativa més sensata, tot i que el mateix director de RTVA advertia al febrer que a la seu actual “hi estem bé”, i que traslladar les instal·lacions a Radio Andorra implicaria aixecar “una tele nova i una ràdio nova” perquè no es podria aprofitar res del que avui hi ha a la Baixada del Molí. Per això concloïa que era una decisió més política que tècnica i que tot es reduïa finalment a una qüestió de recursos: amb diners, tot és possible, venia a dir.

Així que Cultura sembla tenir clar que a Encamp conviuran RTVA i aquest “centre de memòria” –no ben bé museu– que recupera el projecte museogràfic per a Radio Andorra dissenyat fa dos cursos per l’empresa catalana Stoa i que segons Planelles “no s’ha aturat”. Amb algun retoc, això sí, com ara el destí final de la sala d’exposicions temporals, que s’havia d’habilitar en un nou espai soterrani i que segons Planelles s’està “replantejant”. Doncs aquest espai que podria acollir –arribat el cas– part de les instal·lacions de RTVA, juntament amb el cèlebre annex que s’hi hauria de construir. En qualsevol cas, l’adequació de l’edifici s’allargarà encara durant tot el 2018. Així que una mica més de paciència.

El Museu Nacional, també

L’altra obra de la Seu que el pla estratègic ressuscita és el Museu Nacional. No és del tot una sorpresa perquè el mateix cap de Govern, Toni Martí, va aixecar la llebre al gener, en la primera visita d’obres al Thyssen: calia un Museu Nacional que salvaguardés la nostra identitat, va dir aleshores. Roser Suñé va recollir el guant en una ponència sobre nacionalitat al congrés demòcrata del maig, i el pla li confereix ara carta de naturalesa. El futur Museu Nacional oferirà “un relat coherent de la història i del passat d’Andorra”, que integri “les problemàtiques i les inquietuds de la societat actual i que les projecti cap al futur”, que s’erigeixi en “referència” al territori, i que generi “identitat perquè el visitant del país hi trobi sentit de pertinença, i el forà n’entengui el significat”. Tot això, en un edifici de nova planta que la ministra Gelabert interpreta com l’última fase d’un procés més o menys dilatat: primer de tot, diu, cal invertir en els “micromuseus” que ja existeixen perquè generin un “teixit” que justifiqui l’existència d’aquest futur equipament.

Però el compte enrere ja ha començat, i el pla preveu la formació d’un equip ”interdisciplinari” que comenci a redactar el “relat històric que ha de sustentar el projecte” i elabori un primer document amb propostes per a la “instauració” del Museu. A “curt termini” n’hauria de sortir un calendari i un projecte museològic. La ubicació final de l’equipament, així com l’execució del projecte museogràfic, es deixen per a més endavant. I es condiciona sensatament tot a implicar-hi els ciutadans, “que la societat hi doni suport, participi i s’entusiasmi amb el nou museu”.

La bona voluntat, en fi, és evident. El problema és que el Museu Nacional és com el conte del llop: ens l’han explicat tantes vegades al llarg dels últims decennis que el dia que de veritat vingui –el llop o el museu– no ens ho creurem fins que el tinguem als nassos. En el que té tota la raó la ministra és que primer de tot cal centrar-se en el que ja tenim. I fer-ho amb una visió crítica i a la vegada constructiva. Això és precisament el que pretén el pla presentat ahir, que constata primer de tot la dinàmica negativa dels últims anys en matèria de museus, amb “discursos que han anat perdent vigència i que s’allunyen de l’interès dels visitants”, museografies “poc atractives”, i descens “constant” de visitants des del 2011. L’últim curs que es van superar els 80.000 als equipaments que depenen de Govern. L’any passat van ser poc més de 60.000.

El document ho atribueix a una “manca recurrent de recursos humans i econòmics” i passa immediatament a analitzar la situació dels vint-i-dos museus que hi ha al país –inclosos els comunals (8), els de titularitat privada (4), i els mixtos (3)–per identificar-ne els punts dèbils i proposar una bateria de “línies d’acció” per “reflotar, reforçar i consolidar” la xarxa, en paraules de la cap de l’àrea de Museus i Monuments, Marta Planas. Es tracta, en fi, de fer-ne possible un creixement “coherent, equilibrat i sostenible”, i de dotar-los dels recursos necessaris per complir la seva missió: atreure visitants, oferir una experiència de qualitat i crear nous discursos que toquin la història recent del país i a la vegada la vinculin amb els neguits de la societat actual.

El text ha de ser el punt de partida per a plans específics que s’hi aniran afegint els pròxims anys, diu la ministra: des de l’anàlisi de les col·leccions existents fins a la previsió de despeses i d’inversions, passant –atenció– per “l’estudi d’aplicació del futur Museu Nacional a l’edifici del Núvol”. Per primera vegada el ministeri posa sobre la taula la possibilitat que l’equipament acabi a la nova seu de Som.

Fil a l’agulla

Fins aquí, els bons propòsits. Com es concretaran? El document insta a revisar el “discurs” i l’“enfocament” d’alguns museus, com s’acaba de fer amb la casa d’Areny-Plandolit. El de Casa de la Vall seguirà el mateix camí, potenciant-ne el vessant polític i institucional; es redactarà un projecte museogràfic per al Museu de l’Automòbil, que sorprenentment encara no el tenia, i es renovarà de dalt a baix el Museu Postal, al qual se li canviarà fins i tot el nom. També proposa renovar museografies. És a dir, la forma com es presenta el discurs museològic –el relat, que mola més. I de nou aquí la casa d’Areny-Plandolit, la Casa de la Vall i el Museu de l’Automòbil faran de conillets d’Índies, incorporant “recursos digitals mòbils” i instaurant-hi la visita lliure, que conviurà amb la guiada fins ara existent.

Una de les claus de volta del pla és l’anomenada “estratègia digital integral”. Bàsicament, l’obertura d’una plataforma que ha de facilitar l’accés a l’oferta museística i patrimonial d’una forma “senzilla, atractiva i completa”. Essencial, perquè el que avui existeix és un oceà de portals caòticament i capritxosament distribuïts a les xarxes. Una dada: tan sols el 3% dels visitants busca informació sobre els equipaments a través del canal www.museus.ad. Tot això té els dies comptats amb un “repositori central de continguts” des d’on es podrà accedir a un portal web unificat i a les anomenades “aplicacions intramurs”, que s’estrenaran a la casa d’Areny-Plandolit i al Museu de l’Automòbil i que consisteix en una col·lecció de recursos multimèdia que permeten enriquir la visita.

El pla també defineix una bateria de “nous productes culturals”, que es visualitzaran per exemple al centre d’interpretació del romànic, que es mudarà al futur edifici dels frescos de Santa Coloma; com avançàvem ahir, a l’era Torres de Pal s’hi habilitarà un espai expositiu per on desfilaran artesans i artistes del país, començant per Francesc Galobardes. També es vol reformular i rellançar el Centre de Natura de la Cortinada, que els últims temps s’havia anat esllanguint per falta de recursos –segons la ministra. I recull finalment una altra antiga aspiració del ministeri: la reglamentació del sector amb una normativa que estableixi clarament què és un museu, i què un centre d’interpretació, una col·lecció o un centre de visitants, i quins són els requisits mínims per a la creació de nous equipament.

Es tracta, en fi, d’un document ambiciós, tocat de la necessària dosi d’optimisme que les coses aniran en endavant de forma diferent i que es concitaran les complicitats que fins ara no s’havien pogut o sabut generar. Cal esperar que sigui així. Diu Gelabert que té el suport del Govern i que més enllà del copet a l’esquena, aquest suport es traduirà en un increment del pressupost per al curs que ve. De moment, l’àrea de Museus i Monuments incorporarà dues persones més. Caldrà veure si n’hi haurà prou amb això i amb la mà de pintura que s’ha donat a l’organigrama.