Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, epopeia dels passadors, Carles Gascón, hospital de la Seu, contraban, tabac, BUrley, Jamgochian, Sheck, Hamrick, B-17, evasió, Guerra Civil, II Guerra Mundial
Andorra, epopeia dels passadors, Carles Gascón, hospital de la Seu, contraban, tabac, BUrley, Jamgochian, Sheck, Hamrick, B-17, evasió, Guerra Civil, II Guerra Mundial

Rutes d’evasió: una gènesi


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: C. Gascón

El món és molt petit: els sergents Hamrick, Sheck i Jamgochian, tots tres artillers d’un B-17 abatut el 14 d’octubre de 1943 en missió sobre la ciutat bavaresa de Schweinfurt –un desastre: els nord-americans hi van perdre una seixantena de bombarders–, consten al llistat d’aviadors aliats que van travessar els Pirineus gràcies a les xarxes d’evasió que operaven a través d’Andorra. També hi consta Edward Burley, tinent seu en aquell vol fatídic –cinc dels tripulants van ser considerats MIA, Missed in Action–, però els expedients que van deposar al MIS-X –la branca dels serveis d’intel·ligència que interrogava els evadits ianquis tot just arribats a casa– avui disponibles als National Archives no en detallaven el periple. Només sabíem que el 24 de novembre entraven a Espanya, que s’hi van passar un mes d’hospital en hospital, que el 26 de febrer de 1944 eren a Gibraltar i que tres dies després arribaven finalment a Bristol. I vet aquí que l’historiador Carles Gascón els ha localitzat de la forma més insospitada, i també inesperada: Hamrick, Sheck, Jamgochian i Burley figuren al llibre d’altes i baixes de l’hospital de la Seu: segons el registre, hi van ingressar el 24 de novembre de 1943, i tots amb els mateixos símptomes: congelacions als peus.

Els nostres aviadors d’avui són quatre de la trentena d’altes de ciutadans estrangers –vaja, no espanyols– registrades a l’hospital de la Seu entre l’ocupació alemanya de la França de Vichy, el novembre del 1942 i el gener del 1944. És a dir, el moment àlgid de la gran evasió pirinenca. És només un començament, un fil que caldrà anar estirant, diu Gascón, que hi ha arribat amb motiu de Tabac, exiliats i gent armada: el pas clandestí de la frontera d’Andorra durant la primera meitat del segle XX, la conferència amb què aquest vespre obre el cicle Desenterrant el passat, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. I ha arribat fins aquí perquè –sosté– la gènesi dels camins que van utilitzar les xarxes d’evasió de la II Guerra Mundial i, abans que ells però en sentit invers, les que també van operar durant la Guerra Civil Espanyola –l’olotí Jordi Rubió ho explica amb pèls i senyals a L’èxode català del 1936 a través dels Pirineus– es remunta als itineraris  del contraban secular.

Gascón ha reconstruït aquests itineraris a partir del buidatge del Butlletí oficial de la província de Lleida, que ha resultat una autèntica mina: entre el 1909 i el 1924 –ni abans, ni després, per algun obscur motiu burocràtic– hi ha notícia de fins a 743 topades entre carrabiners i colles de contrabandistes a la zona de la frontera, amb anotació del punt exacte on es produeix l’albirament, la confiscació del gènere –normalment, tabac andorrà, conegut com a tana– i la consegüent desbandada, perquè rarament els enxampen. I a partir d’aquí, es tracta d’interpretar aquesta informació: d’una banda, sobta –diu Gascón– la quantitat de gent implicada en el negoci: hi ha des del contrabandista que va per lliure fins a colles multitudinàries amb una vintena de paquetaires. Així que es pot parlar d’una indústria que ocupava milers de persones. Es produeixen comisos de tabac fins i tot en ple carrer dels Canonges, a la Seu: el contraban era en aquells moments una activitat estesa i normalitzada, que la gent del país percebia com una activitat econòmica complementària.

D’altra banda, l’abundància de dades li permet establir les rutes habituals d’aquest contraban que arrenca invariablement en terra andorrana: per Bescaran, Estamariu i Alàs, cap al Cadí i Gósol, per enganxar a continuació la vall del Llobregat, amb una variant que agafa la vall del Cardener i arriba per la Vansa fins a Manresa; un altre itinerari recurrent és el que travessa el coll de Perafita, llacs de la Pera i s’endinsa a la Cerdanya per Castellnou i Pont de Bar, i d’aquí s’enfila cap al Cadí; el tercer passa per la vall de la Llosa i baixa fins a Martinet i Montellà per travessar de nou el Cadí cap a Gósol; i per l’altre costat, el que baixa per Civís i Ras de Conques cap a la vall de Castellbò, Tresponts i Organyà, i la que parteix d’Os de Civís i s’endinsa per la vall Farrera cap a Tírvia, Sort i la Noguera Pallaresa.

Doncs tots aquests camins del contraban, diu Gascón, es van reconvertir a partir del 1936 en rutes d’evasió, i els contrabandistes, en guies al servei de les xarxes d’evasió com la de Viadiu, a la II Guerra Mundial –amb l’alcalde de Josa, Tino Parramon– i en l’altre sentit, les que operaven des de Manresa durant la Guerra Civil, perfectament organitzades i que podien arribar a conduir colles de fins a mig centenar de fugitius. Com la que el veí de Bescaran que Gascón ha entrevistat i que explica que va introduir en certa ocasió a Andorra, amb topada amb els carrabiners inclosa: entre els evadits, un capellà de Bellpuig, Josep Pont i Gol, que als anys 50 es convertiria en bisbe de Castelló. I tot això, gràcies al butlletí oficial de la província de Lleida i al llibre d’altes de l’hospital de la Seu. Una mina, ja ho dèiem.

Andorra
epopeia dels passadors
Carles Gascón
hospital de la Seu
contraban
tabac
BUrley
Jamgochian
Sheck
Hamrick
B-17
evasió
Guerra Civil
II Guerra Mundial
Número de vots: 257
Comentaris: 2

Comentaris

Bisbe de Castelló; no de Castellbò
imatge de andresluengo
Òbviament. Gràcies per la indicació. Ho corregim de seguida.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic