Salvador Brotons: “El nivell de l’ONCA és excel·lent. Hi ha molta frescor i ganes de fer música”

El director d’orquestra i compositor català Salvador Brotons parla del concert de Cap d’Any, organitzat pel Comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà, que oferirà demà al capdavant de l’ONCA. Indica que el públic podrà escoltar música però també divertir-se. Destaca el nivell musical de l’ONCA, que qualifica d’excel·lent, i la importància que estigui formada per músics del país. Al mateix temps lamenta les retallades en la música, una activitat “fonamental per a la vida”.

Demà tornarà a dirigir l’ONCA en el concert de Cap d’Any. En aquesta ocasió, però, amb un programa renovat.
És un programa molt interessant i molt variat. Començarem amb una obertura d’El barber de Sevilla de Rossini. És una cosa lleugera, una obertura maca de l’òpera italiana per introduir en el clima de festa. Continuarem amb una obra del compositor català Agustí Borgunyó que es diu L’aplec, una dansa catalana molt intensa, melòdica i molt ben instrumentada, que té una part ràpida però també una part central molt romàntica. I acabarem la primera part amb una sèrie de danses de Khatxaturian que ell titula Masquerade. Són cinc moviments curtets però molt variats i de música molt bonica i colorista. Hi ha percussió i molt de ritme.

La segona part estarà dedicada a Johann Strauss.
La plantegem com un programa íntegrament Strauss. Hi anirem intercalant valsos i polques. Comencem amb el vals Roses del sud i continuarem amb Eljen a Magyar!, una polca d’ambient hongarès molt ràpida i trepidant. Després hi haurà el vals els Contes dels boscos de Viena. També farem Express, una polca d’un tren que té la seva marxa, i el Vals de l’emperador. Hi haurà alguns bisos obligats. Segurament hi haurà una part del Danubi blau, alguna altra polca i alguna sorpresa més. Serà un concert molt entretingut, desenfadat, i demanarem la cooperació de l’audiència. Serà un ambient molt festiu en què la gent podrà escoltar música amb atenció però també divertir-se.

Música per començar el 2014 amb bones sensacions.
És una tradició que es va començar amb aquell concert de Cap d’Any de Viena i que ha arrelat, i totes les tradicions musicals que arrelen s’han d’aprofitar. És una cita que té una resposta positiva i també és cert que els valsos són molt elegants i la gent relaciona Cap d’Any amb música vienesa.

Tot i així, hi han inclòs una obra de Borgunyó que és la que hi dóna el toc de la nostra terra.
També volem posar-hi una mica de les nostres danses, que no només sigui tot vienès. És una obra que val molt la pena i que va triomfar als Estats Units, tot i que aquí és poc coneguda, com també ho és el seu autor. Borgunyó sí que és conegut en música per a cobla, però en música simfònica, que en va escriure força, encara no el coneixem i és una manera de posar un detallet de música catalana perquè coneguem el nostre passat.

Hi ha la necessitat de potenciar els compositors de casa.
Sempre parlem dels compositors estrangers i jo sempre intento posar un granet de música catalana.

Aquesta és la segona vegada que dirigeix l’ONCA en el Concert de Cap d’Any. ¿Com va ser l’experiència?
L’any passat la gent va sortir vibrant. Normalment, en aquests concerts la gent vibra. No sé si  perquè és el primer dia de l’any, pels dies nadalencs o perquè la gent té més temps per anar a concerts. La gent té més temps per relaxar-se durant aquests dies.

¿Com veu el nivell musical de la formació?
És excel·lent. Hi ha molta gent jove i gent més feta. Hi ha molta frescor, moltes ganes, molta energia positiva per fer música. Això és molt important.

El 50% dels membres són músics del Principat. Això és positiu per a un país.
I tant. Una orquestra ha de tenir identitat. És bonic que hi hagi gent de fora, però hi ha d’haver un nucli important de gent del país. Això dóna una identitat, una cohesió forta a l’orquestra.

Va impulsar l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. ¿Com es troba en aquest moment?
Ara estem en standby perquè no hi ha un sol duro. Només fem un concert a l’any.

La crisi està colpejant amb força la música.
Arreu del món, quan hi ha una crisi, la primera cosa que se’n ressent és la cultura, i dins d’aquesta la música és la primera. És una cosa universal. És una veritable llàstima perquè aquesta gent no pensa que la música també és molt essencial per a la formació de qualsevol persona.

També deu tenir efectes positius sobre l’audiència.
I tant. La música és cabdal per al benestar del qui l’escolta, per a la relaxació, per fruir, la bellesa, per a la vida, vaja. Penso que és fonamentalíssima. Ja ho deien els grecs. Deien que les coses més importants de la vida eren, per al cap, les matemàtiques; per al cos, la gimnàstica, i per a l’ànima, la música. Absolutament imprescindible per a la formació íntegra d’una persona.

Cal animar, doncs, l’audiència a anar a concerts més enllà d’aquestes dates.
No és el mateix escoltar música en directe que enregistrada. Una obra en directe impacta d’una manera impressionant  tot i no estar perfectament interpretada.