Sant Joan de Caselles, com mai l’havien vist

La bastida instal·lada per restaurar l’arc triomfal i el contorn del Crist en Majestat ha deparat vistes inèdites de l’interior del temple.

Produeix certa impressió enfilar-se a dalt de tot de la bastida instal·lada des de fa un parell de mesos a l’interior de Sant Joan de Caselles perquè els tècnics de Patrimoni puguin restaurar l’arc triomfal i els contorns del magnífic Crist en Majestat, una de les joies del nostre romànic. Ja saben: un tresor que el 1963 va aparèixer ocult en un forat sota l’altar per a sorpresa dels restauradors d’aquella primeríssima campanya. Després van aparèixer al mur lateral les restes de la decoració mural que el completava i el conjunt es pot admirar avui en tota l’esplendor. O en quasi tot, de seguida ho expliquem.

Produeix certa impressió perquè des del segon pis de l’estructura es pot observar a un pam del nas el prodigiós mecano de bigues i tirants amb què els mestres d’obra del segle XII van resoldre la coberta de la nau: totes les peces, i n’hi ha de monumentals, encaixen com un guant o, si ho prefereixen, com un moble d’Ikea. I sense un sol clau. És una filigrana de l’enginyeria medieval que habitualment es pot admirar des del sòl de la nau, és clar, però que mai fins ara havíem pogut observar de tan a la vora. Tampoc el Crist Majestat, que aquests dos mesos han tingut cara a cara els restauradors. 

La bona notícia és que si no han tingut ocasió d’acostar-se aquestes últimes setmanes per Sant Joan ara els ho ensenyem tot en detall. La dolenta, que ahir mateix van treure la bastida, i ja no la tornaran a muntar fins a la primavera, per concloure una campanya de restauració que complementa la nova il·luminació del temple, dissenyada per l’enginyer Jon Olano (seva és també la il·luminació actual del pont de la Tosca). i que s’executarà també a la primavera.

L’objectiu de la intervenció, diu la cap de Patrimoni, Cinta Pujal, és “posar en valor i ressaltar els elements singulars d’un monument que forma part de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat”. I s’ha aprofitat l’ocasió per rematar la feina que la campanya del 1963, enlluernats probablement els restauradors per la formidable aparició del Crist en majestat, va quedar  a mitges. D’una banda, s’ha netejat i esmaltat amb una capa de protecció el mobiliari original –bancs i calaixera– que mai fins ara s’havia intervingut. De l’altra, i per això ha sigut necessari muntar la bastida, s’ha treballat intensament en l’arc triomfal per repicar-ne les dues capes de calç –una de blanca i una altra d’ocre– i deixar a la vista la decoració mural original, essencialment carreus de colors amb les línies que els delimiten, expliquen Mireia Tarrés i Lluís Segura, els tècnics de Patrimoni que se n’han encarregat. La mateixa operació s’ha repetit al contorn del Crist Majestat, que torna a estar envoltat d’un  petit mur de falsos carreus pintats. Per algun motiu, els restauradors del 1963 també van deixar aquesta part de la feina a mitges. Aquesta primera campanya també s’han netejat les bigues de la coberta, es poden imaginar com estaven després d’un mil·lenni –se n’ha ocupat Íngrid Forell– i es completarà a la primavera amb la consolidació del morter de la part inferior de l’arc triomfal. 

El Crist d’estuc és una de les meravelles de Sant Joan de Caselles, això ja s’ha dit. I ja que en parlem no es perdin els dos personatges que l’acompanyen: Esteve, que ofereix aigua al Crist moribund, i Longí, el centurió romà  que li va clavar la llança al costat per rematar-lo. Però n’hi ha una altra, el retaule dedicat al patró –atenció, Sant Joan Evangelista, que celebra la festivitat el 27 de desembre, no el Baptista–, joia del gòtic nacional tradicionalment atribuït a un Mestre de Canillo a qui els autors de L’art de l’època moderna a Andorra, Joan Bosch i Francesc Miralpeix, van posar fa un decenni nom i cognoms: els del pintor Joan Ramells i el daurador Guiu Borgonyó, pares també de l’altra obra mestra del nostre barroc: el veí retaule de Sant Miquel de Prats.