Sant Jordi 2017: Morell, Villaró i un triple de mig camp

Fa temps que Sant Jordi s’ha convertit en una competició que té poc a veure, per no dir res, amb la literatura, així que té molt de sentit que la campanada d’ahir la donés El joc que estimem 2, segona i estupenda entrega del recull de relats basquetbolístics que es treu de la màniga el MoraBanc. Dir que va clavar un triple des de mig camp potser és massa, perquè la cistella d’El joc que estimem 2 no era del tot inesperada ni tampoc un impossible (meta)físic com el que fa uns mesos li va endossar Llull al Darussafaka. Més aviat al contrari. Però el cas és que els contes de Gálvez, Lacueva, Caus i companyia es van colar al top 3 de la vetllada, al costat del Passaport sense nom d’Antoni Morell, que potser es veia venir però que va complir els vaticinis –i això és de vegades el més difícil– i d’un títol que es va colar d’estranquis, per la porta del darrere i ens atrevirem a dir que injustament, perquè la promoció ha sigut no direm que escassa, sinó directament nul·la: La clara i la sopa de lletres, conte infantil amb text d’Albert Villaró –que s’estrena en el gènere: era el que li faltava– i il·lustracions de Laura Pal.

Immediatament després dels tres guanyadors –l’ordre fa de mal dir perquè, evidentment, ni editors ni llibreters donen xifres: deixem-ho en ex aequo– es va col·locar l’altra sorpresa de la jornada, el debutant Àlex Puig i els seus Círculos, amb un peu a la fantaciència i l’altre al terror, i la Menuda memòria que Marta Deu ha consagrat al Pas de la Casa, que per ser un no-lloc comença a tenir una bibliografia no direm que considerable, però com a mínim sorprenent. Sorprèn també, en fi, que Joan Peruga (Alcanadre) no hagi ensenyat la poteta en aquesta llista –massa matiner: es va presentar al desembre– i és una llàstima que el lector no hagi fet confiança en La síndrome de l’escala, el debut d’Antoni Caus. Potser quan li llegeixin el relat que ha colat a El joc que estimem s’adonaran del diguem-ne error.

Però el que dèiem: Sant Jordi ja té poc a veure amb la literatura. Només així s’explica que Pilar Rahola s’hagi enfilat a dalt de tot de la llista dels més venuts en català amb Rosa de cendra, al davant de Jaume Cabré (Quan arriba la penombra), Rafael Nadal (La senyora Stendhal) i David Cirici (El setè àngel). En canvi, entren dintre del previsible –sostenen els llibreters consultats: Anna Riberaygua (La Puça), Pamela Méndez (Idees) i Antonio Molina (FNAC)– la bona sortida que han tingut Xavier Bosch (Nosaltres dos), Albert Espinosa (El que et diré quan et torni a veure), Fernando Aramburu (Patria) i Javier Cercas (El monarca de las sombras).

El negoci és el negoci

Pel que fa a les vendes, diguem que el resultat comptable ha sigut una mica pitjor que el de l’any passat –i això ja s’ho temien tots, perquè no augurava res de bo que Sant Jordi caigués en diumenge i en plenes vacances escolars–, però millor en canvi del que s’esperaven. És clar que la meteorologia va acompanyar i no va fer llufa en tot el dia: la plaça del Poble va registrar a migdia –coincidint amb la visita de les autoritats: que llestos– gairebé un sold out; després es va calmar, però el degoteig va ser constant i el Comú hi va posar el seu granet habilitant una llarga taula perquè els autors firmessin.

Una altra cosa és que tinguessin gaire feina: com diu Villaró, que en té el cul pelat, “Sant Jordi és sempre, sempre una cura d’humilitat per a l’escriptor”. Tot i això, Morell i Montobbio –la novetat era Ideas chinas, però diu Morell que el bo és el poemari Mundo: una geografía poètica– van seure de costat tant a la plaça del Poble al matí com a la tarda a Coprínceps i van mantenir un probablement inèdit duel d’ambaixadors: l’espanyol li va cedir diplomàticament la victòria al nostre Morell. Per cert: la primera edició de Passaport sense nom està pràcticament exhaurida. Però no pateixin: n’hi haurà una de segona i ben aviat, deien ahir els editors. I és possible que una nova sèrie de retrats. Deo volente, és clar –per dir-ho amb un llatinisme tan del gust de Morell.

És clar que també hi va haver un raconet per a les joietes. A l’Antic Rossell, com sempre –ben aviat reobren La Paperassa a Escaldes: els tindrem informats– amb títols pintorescos com A journey to Europe’s four miniature states (i nosaltres entre ells, és clar), de Giles Playfair; Voyage aux états lilliputiens, de Gaston Combarnous, i el formidable This and That and the Others, de H. Belloc, i a la parada del ministeri, que va treure el fons d’armari –i les restes de sèrie– i va guarnir un aparador sensacional: Atles cartogràfic de les Valls d’Andorra (1692-1976), Comportaments socials i mentalitats col·lectives, de Lídia Armegol, Dibuixos de Joaquim Mir i anar fent. No tot està perdut.