Sant Jordi és dels polis

‘Mort sota zero’ i ‘Paradís d’ombres’ dominen una diada que millora substancialment els resultats del 2017.

No direm que es veia venir, però tots els auguris apuntaven cap a un Sant Jordi negre. Negre criminal, és clar. I així va ser: Ludmilla Lacueva es va enfilar a dalt de tot de la llista dels més venuts amb Mort sota zero, el debut literari del comissari Cerni Llop, l’exbatlle Masoliver i la forense Sastre, trio improbable que se les ha d’haver amb un serial killer que li agafa gust a pelar els turistes que pul·lulen per Soldeu. I quan diem a dalt de tot vol dir exactament això, perquè Lacueva encapçala segons la llibretera Pamela Méndez (Idees) el rànquing absolut, per davant fins i tot dels best-sellers internacionals.

Un símptoma més de l’excel·lent salut de la ficció nacional: no només proliferen els autors que publiquen, sinó que a més estan agafant el saludable costum d’aconseguir el favor del públic. Com a mínim, del local. Traspassar fronteres són encara figues d’un altre paner, a l’abast només d’uns pocs. Però, en aquesta mena de competició que cada vegada té menys a veure amb la literatura en què s’ha convertit el dia del llibre, és reconfortant comprovar com els nostres escriptors competeixen de tu a tu amb les patums internacionals. Sembla que aquest any fins i tot les han superat. I no només Lacueva. Fogons de salut, el receptari de proximitat que s’han tret de la màniga el xef Carles Flinch i la dietista Marta Pons s’ha col·locat, segons Méndez, en segona posició del rànquing absolut, i ha relegat al tercer esglaó del podi tot un fenomen editorial com María Dueñas, que sortia la primera en totes les quinieles amb La hija del capitán.

Però tornem a la llista nacional, en què immediatament després de Fogons de salut es va col·locar l’altre poli de la jornada: l’inspector Frank Moix de Paradís d’ombres, primer fill literari de Núria Gras i amb què l’encampadana es va endur l’última edició del Fiter i Rossell. Gras es va recuperar a temps del recentíssim trasplantament de ronyó a què es va sotmetre fa quinze dies i ahir al migdia es va plantar a la plaça del Poble per complir el ritual de la firma. S’hi estrenava i qualsevol s’ho perdia. També ella, com Lacueva, s’ha empescat un thriller fosc com una mala cosa amb un assassí que té la pintoresca dèria de liquidar els inquilins de la Batllia.

Això pel que fa al podi, amb les tres primeres posicions molt ben perfilades, que comparteixen amb algun matís tant Anna Riberyagua (La Puça) com Antonio Molina (FNAC). Per darrere, en canvi, la cosa va estar força més renyida, amb Pilar Burgués (Vacances de xics) amb algun cap d’avantatge sobre els immediats perseguidors: dos clàssics –Albert Villaró, amb El sindicat de l’oblit, i Josep Dallerès, amb Vuitanta-dos dies d’octubre–, aquest curiós exercici a sis mans que han perpetrat Martín Blanco, David Arrabal i Àlex Puig (El rumor de los insectos por la noche), la reedició commemorativa de l’Últim estiu a Ordino, de Joan Peruga, i la segona incursió en la ficció d’Agustí Franch (La capsa de música). La sorpresa relativa va ser Marc Ribert, que debutava amb Nunca hallarás la paz, mentre que l’honor poètic el va salvar Joan Aguilar amb Catarsi II: silenci. Que ni Antoni Caus (Repetició i diferència) ni Nacho Mayo (Heterotermia) figurin ni tan sols remotament en aquesta llista demostra que el món (literari) no és perfecte i que Sant Jordi és una altra cosa. No sabríem dir ben bé quina, però una altra cosa.

Pel que fa al rànquing internacional, al costat de Dueñas ensenya la poteta un mediàtic com Xavi Verdaguer, amb Transforma la teva salut; Fariña, el llibre d’investigació censurat pels tribunals espanyols en què es basa la telesèrie homònima; Jo soc aquell que va matar Franco, la ucronia de Joan-Lluís Lluís que curiosament ha seduït Antoni Morell, i, és clar, La dona a la finestra, d’A. J. Finn, el blockbuster universal de la temporada.

Les vendes –perquè Sant Jordi va essencialment d’això: de fer caixa– van millorar de forma substancial les de l’any passat. Era fàcil perquè el 2017 va caure en diumenge i en plenes vacances escolars, combinació explosivament nefasta per al negoci, però la dinàmica era positiva des del 2015, el primer Sant Jordi després de la crisi. La facturació va ser, diu Méndez, un 40% superior, xifra sensacional que ni l’FNAC ni La Puça van igualar: segons Molina, la campanya sencera de Sant Jordi, que arrenca dissabte, va repetir amb un lleuger increment el resultat del curs passat, mentre que –diu Riberaygua– només la pluja que va fer acte de presència a mitja tarda i ja no va deixar de fer la guitza va evitar que es rematés una jornada perfecta.