Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Sant Jordi Villaró Senmartí Orobitg Sanmartí Malparits  Benet Pantebre
Andorra Sant Jordi Villaró Senmartí Orobitg Sanmartí Malparits Benet Pantebre

Sant Jordi, la guia (I): una literatura que toca de peus a terra


Escrit per: 
A. Luengo

Es veia venir: aquella insòlita abundància de narradors que debutaven l’últim Sant Jordi en la distància curta —Iñaki Rubio, Teresa Colom, Pilar Burgués— no ha tingut continuïtat i, pel que fa a la ficció, la collita d’aquest curs es limita a la reconsagració d’Albert Villaró i al retorn de Natàlia Senmartí, de nou al seu territori predilecte: la novel·la històrica. La bona, estupenda notícia, és que per primera vegada en un lustre tenim poemari a la vista: les Distàncies, d’Arnau Orobitg, ja ho saben, estricte debut que no ens ha de fer enganyar.

La lírica nacional continua en estat catatònic, i la pregunta òbvia és: en un país on es publica quasi tot el que s’escriu, ¿per què la poesia els continua fent urticària? Orobitg, en fi, no és l’únic que s’estrena: també ho fan Omar el-Bachiri i Susana Ginesta, tots dos en un gènere fins ara verge, l’autoajuda, i un pas més en la plena normalització de la literatura andorrana —i perdonin la hipèrbole—. Només falta que Kuki García Kirsch publiqui d’una vegada la promesa incursió en la novel·la eròtica, i ja tindrem autor en (quasi) totes les poselles de la llibreria. Sobretot, perquè Josep Maria Mas i Benet Pantebre han obert, i ja era hora, el molt prometedor camí de les memòries polítiques nostrades. A veure si els seus col·legues s’hi apunten. Potser l’any que ve.

Pel que fa a la indústria editorial —una altra hipèrbole, perdonin— es confirmen els presagis i punxa la bombolla dels microsegells. Cap supera la mitja dotzena de novetats: Editorial Andorra encara és la proposta més sòlida, amb quatre títols, seguida aquest curs per la insòlita revifalla de DdA (dos). Resisteixen Mesclant, amb dos volums més, i Anm (un), mentre que es prenen un descans Aloma i 2+1, i Límits retarda fins al juny la segona entrega de Rainer & Lou. Tanta atomització, amb els vicis inherents —línies editorials capritxoses, estàndards no sempre professionals, distribució problemàtica— ¿no els convida a una reflexió sobre el model vigent i la viabilitat del sector? Doncs sembla que no.

Ficció: La ‘bíblia’ de Villaró i el retorn de Senmartí (a Palestina)

La gran novetat d’aquest Sant Jordi, si la impremta no li fa una mala jugada, serà Jai Vita, la segona novel·la de Natàlia Senmartí, que estrena així la seva recent condició de jubilada: si fa dos anys se’n va anar fins a la guerra de Troia per donar-nos-en una visió alternativa a la d’Homer, ara es posa en la pell de Gayo Décimo Valerio, tribú de la X Legió, l’any 33 de la nostra era i —ho deuen haver endevinat— a Jerusalem. Pilat, Judes, Barrabàs, Maria Magdalena i naturalment Jesucrist hi tenen papers més o menys vistosos, i no hi falten ni la sang ni el fetge. Tot, amb el rigor històric marca de la casa. I amb una pregunta que queda en l’aire: ¿es toparà el Gayo de Senmartí amb el coetani Servi de Semma, a qui quatre temporades enrere Xavier Maymó va convertir en prota d’una altra intriga històrica amb Jesucrist al fons?

I si Senmartí és la novetat, la patum és Albert Villaró, amb el Prudenci Bertrana a la butxaca per La bíblia andorrana: ja ho saben, la tercera entrega de les aventures eròtico-policials d’Andreu Boix, menys vidu que mai, a qui li ha florit una criatura i que se les ha de veure amb un bancari mort i un enigma històric a compte, segur que ho recorden, del Manual Digest, de la Conjectura Valdambrini, que pot canviar l’estatus del país fent fora el bisbe i posant-lo sota l’òrbita —¿o era la fèrula?— espanyola. Atenció, espòiler: en aquesta entrega Boix compagina una mena de living apart together amb la mossa Alícia amb la reglamentària aventura, ara amb l’amable (i portuguesa) Canòlic. Sense hac, per cert.

Si el que li demana el cos són glopets de ficció, poden matar el cuquet amb La muntanya escrita, primera aventura editorial de l’associació Llibre del Pirineu, que ha embarcat una vintena d’autors —entre els quals Txema Díaz-Torrent, Iñaki Rubio, Jordi Pasques i Isidre Domenjó— en una mena d’experiment que pretén posar en òrbita literària uns autors i una geografia —la Vansa, Meranges, Gósol, Peramola, Ossera, Músser, Organyà, Castellbò, Montsegur, Porta, Queixans— que rarament accedeixen als honors de la lletra impresa.

El capítol de ficció es completa amb els premis reglamentaris per dubtós que sigui l’interès que generen: el Fiter i Rossell se l’ha endut aquest curs la terrassenca Marienka Bellostas amb La nena de la casa de la bauma, amb els maltractaments domèstics al centre de la trama, i el Carlemany, el barceloní Jordi Ortiz amb Vorejant els límits, una trentena de relats que funcionen de forma unitària i que proposen una especulació entre sociològica, tecnològica i metafísica sobre el futur més o menys immediat. Les Distàncies d’Orobitg —el crític Sam Abrams l’ha definit com la baula perduda entre noucentisme i modernisme, però no s’espantin— han caigut en aquest sac perquè no havíem d’obrir secció per a un sol títol, i completen la lleixa Els aliats de la nit, una de passadors a la II Guerra Mundial, i dues bromes monumentals: Malparits!, protagonitzat per un pobre paio que treballa en un supermercat nostrat —no diu quin— disfressat de gallina —es veu que això dóna per omplir 200 pàgines—, i Los del sud us matarem a tots, primera novel·la de Valero Sanmartí —aquesta, amb a— que especula amb un gloriós futur, posem que cap al 2030, en què tota la catalana terra serà dominada pels astuts andosins. De passada dispara contra tots els tòpics de la correcció política a la catalana, des de Guardiola fins als Manel, des de la Terribas fins a Carme Forcadell. 

Andorra
Sant Jordi
Villaró
Senmartí
Orobitg
Sanmartí
Malparits
Benet
Pantebre
La teva puntuació: 4. Número de vots: 284
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic