Diari digital d'Andorra Bondia
Les novetats de ficció: novel·la, contes i relats.
Les novetats de ficció: novel·la, contes i relats.
Les novetats d'assaig assaig històric.
Les novetats d'assaig assaig històric.
Poesia, assaig literari i memòries.
Poesia, assaig literari i memòries.

Sant Jordi: l’any dels clàssics


Escrit per: 
A. Luengo / Infografia: Lídia Jo / Soraya Borlido

Morell, Salvadó, Pastor i Dallerès compareixen amb novetat i coincideixen amb l’edició definitiva del ‘Manual Digest’.

A Antoni Morell li fa picoreta quan sent parlar de clàssics, i òbviament no hem vingut fins aquí per esmenar-li la plana al patriarca de les lletres andorranes contemporànies, segons la il·lustre i il·lustrada opinió de Vicenç Villatoro. Però com n’hem de dir, d’una collita que inclou no només el mateix Morell, que reedita Borís I, sinó Robert Pastor (Ossos i cendres), Albert Salvadó (Vols viure?), Josep Enric Dallerès (El caminar d’una vida) i sobretot, sobretot, Antoni Fiter i Rossell, el pare fundador de les nostres lletres, amb l’edició definitiva del Manuel Digest auspiciada pel Consell General i primorosament editada per Albert Villaró i Aloma? Afegim-hi Joan Peruga, amb l’excusa de la traducció al castellà d’Últim estiu a Ordino, i clàssic es queda fins i tot una mica curt. L’any de les patums seria probablement un títol més exacte.

Quins anys, els nostres 30!

Doncs això: l’any dels clàssics. O de les patums, com prefereixin. Un balanç urgent de la temporada ha de començar necessàriament pel boom historiogràfic, que de fet no és ben bé notícia perquè l’assaig històric ens té molt ben acostumats, els últims anys. Massa i tot. Xus Lluelles ha reaparegut amb dos oportuníssims patracols, Història econòmica d’Andorra: segles XX-XXI, a quatre mans amb Eva García, i sobretot, Les ràdios andorranes: una qüestió de sobirania, que posa ordre i concert en una apassionant i enverinada matèria que encara avui aixeca susceptibilitats i que coincideix, casualitats de la vida, amb el 80è aniversari de l’inici de les emissions de Radio Andorra: ja saben, va ser exactament el 7 d’agost del 1939.

En aquesta mateixa línia, han sigut dues excel·lents notícies tant la Miscel·lània a Pere Canturri, homenatge col·lectiu a la proteica figura de l’historiador, etnògraf, professor i gestor traspassat el 2015, com Les Valls d’Andorra durant el Neolític, un altre patracol, coordinat aquest per Gerard Remolins i Juan F. Gibaja i que arrenca al tombant del quart mil·lenni abans de la nostra era i posa el focus en un dels períodes arqueològicament més prometedors: entre d’altres regalets, hi trobaran la reconstrucció ideal de la cabana de la Feixa del Moro, datada cap al 3700 abans de Crist i l’hàbitat més antic que s’ha conservat al país.

Acabarem aquesta pinzellada historiogràfica amb els dos volums publicats per Gerhard Lang, el grafòman hispanoalemany, autor de la primera biografia més o menys acadèmica de Borís Skossyreff (Rey de los andorranos, agente de los alemanes), i d’una monografia, Andorra entre dos guerras, que posa el focus en els nostres convulsos i per això mateix fascinants anys 30. No s’oblidin, en fi, de Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, en què Esteve Riambau reconstrueix la trajectòria del cineasta Jean Castanyer, fins ara enigmàtic autor del documental Andorra: les six clés de trois vallées. A La frontera salvaje, en fi, Fernando Fernández posa cullerada en els anys immediatament posteriors a la II Guerra Mundial, en què els nostres Pirineus van ser exactament, diu, el que proposa el títol, cruïlla de fugitius nazis, caçarecompenses, contrabandistes, estraperlistes i altres vividors.

La ficció: Boris torna a regnar

Pel que fa a la ficció, la gran notícia és, com ja s’ha dit, la reedició de Borís I, punt de partida d’un subgènere que aquest curs ha deparat dues novetats més –El rey de Andorra, del navarrès Miuel Izu, i O centro do mundo, de la portuguesa Ana Cristina Leonardo– amb el nostre Príncep Sobirà com a protagonista. Al retorn de Pastor a la novel·la (Ossos i cendres) cal afegir-hi el semidebut d’Albert Ginestà amb [I.reals], els relats amb què el 2010 i el 2018 es va endur el sant Carles Borromeu de contes i narracions; l’estrena absoluta d’Elisabet Zorita amb ¿Que ha muerto quién?; la preqüela de El andorrano, el best seller de l’any passat perpetrat per Joaquín Abad, que torna amb Y la luiz llegó a Andorra; un nou noir de muntanya, Morir a cavall dels vents, escrit a quatre mans per Llorenç Planes i pel lauredià Jordi Corominas (Editorial Andorra), i aquesta pintoresca curiositat que és A cavall del vent, en què la gironina Imma Tubella explora i explota literàriament el filó de Maria Moctezuma: ja saben, la princesa asteca que, diuen, va venir a espetegar al Querforadat, que ja són ganes. In extremis, perquè es va presentar tot just ahir, arriba Deu minuts, amb què el català Joaquim Brustenga es va endur el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta.

Poca poesia, moltes memòries

Però com que no tot poden ser flors i violes, la creu del curs és l’escassa producció poètica, que després de la collita extraordinària del 2018, salven aquest Sant Jordi una debutant, Gabriela Gacitúa (Daniel: soy mujer y soy poeta) i Manuel Montobbio, l’exambaixador espanyol, que s’ha inspirat en el conjunt escultòric de Plensa a Lídia Armengol per destil·lar els delicats versos d’Estilites. Roser Porta i Tony Lara (Andorra literària: rutes de novel·la) i Vicenç Villatoro (Escriure Andorra) proposen una visió global de la literatura contemporània que es fa en aquest tros nostre de Pirineu, Gabriel Fernández (Memòries d’un community manager) i Josep Enric Dallerès (El caminar d’una vida: converses amb Daniel Armengol) presenten dos singulars volums memorialístics, el geòleg Xavier Planas compareix amb Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana, el volum més marcià del curs, i en fi, Jean Michel Rascagneres ha recollit la seva obra articulística a 10 anys de divagacions.

Si entre tot això no han trobat res que els faci tilín, però res, tornin-s’ho a mirar.

Andorra
Sant Jordi
Morell
Salvadó
Fiter i Rossell
Borís
Skossyreff
Manual Digest
novetats

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte