Sant Jordi, una guia portàtil (II): diu que els bàrbars arriben avui

Venim de collites poètiques tan, però tan escarransides –l’any passat, sense anar més lluny, ens donàvem per satisfets amb una única novetat, els haikus de Manel Gibert (A l’ombra del solstici)– que la insòlita abundància d’aquest curs podria causar-nos fàcilment una indigestió i farem bé de desconfiar: trigarem anys a veure una altra cosa així. Però no ens fem mala sang per avançat i celebrem per exemple l’esperadíssim debut d’Antoni Caus, a qui fins ara coneixíem com a narrador (La síndrome de l’escala) i articulista. Amb Repetició i diferència ha teixit una coseta rara i delicada com un camafeu grec que dissecciona l’amor conjugal i la devoció filial amb tota la seva sensacional potència expansiva. Tastin-lo només –“Tot costa. Fer bona cara quan em mires de dalt a baix, recollir els plats quan no has plegat el tovalló, assecar-te els cabells quan torces els llavis. Aprendre a viure en tot el que fas...”– i segur que repetiran. Al costat del debut de Caus toca celebrar també el retorn de Josep Enric Dallerès, que ha passat pel sedàs líric les emocions que li han generat la situació a Catalunya: ho ha destil·lat en les peces de Vuitanta-dos dies d’octubre, originalment publicades al seu compte de Facebook i cadascun encapçalat per una cita d’autoritat com aquesta de Kavafis: “Què esperem, reunits a l’àgora?/ Diuen que els bàrbars arriben avui”. Un altre que s’estrena en el gènere si no líric, com a mínim de la prosa poètica, és David Gálvez (Fragments de paisatge), amb il·lustracions de Mònica Armengol. Debuta també David Arrabal (La noche roja), a qui fins ara coneixíem com a narrador de gènere, i ha passat injustament desapercebut Heterotermia, el segon poemari del massanenc Nacho Mayo: la sorpresa més agradable de la temporada, just al costat de Caus. La més marciana, en canvi, és La còrda roja. Així, amb accent, perquè és la reedició bilingüe –en occità i en català– del poemari publicat el 1964 per Alan Ward pare en honor del poble kurd, a cura ara del seu fill que, ja que en parlem, és també l’autor d’una de les dues úniques novetats que els aficionats a la història local tindran aquest Sant Jordi per distreure la gana: La vinya a Andorra; l’altra és Ordino, segle XVI, la vida a Andorra a l’edat mitjana, on Albert Pujal passa revista a les famílies i cases pairals ordinenques de fa mig mil·lenni. Les novetats líriques es completen amb Si diem Andorra, antologia que recull els poemes i poemaris premiats en les 25 primeres edicions del premi Miquel Martí i Pol, i Catarsi II: silenci, de Joan Aguilar, que durant tres decennis va exercir com a professor al Sant Ermengol.