A Sant Julià, fa cent anys

La Fàbrica Reig s’acomiada amb un centenar de fotografies de Julià Reig Roqueta, fins al 30 de gener a la sala temporal..

No podia ser més coherent l’exposició amb què la Fàbrica Reig, que sempre ha prestat especial atenció a la fotografia (Capa, Doisneau, Cartier Bresson, National Geographic) tanca la paradeta: amb el llegat de Julià Reig Roqueta (Sant Julià de Lòria, 1875-1942), fundador de la nissaga, l’home que va aixecar cal Rafeló, i que va cultivar la fotografia amb entusiasme i perseverança.  El seu fons l’integren exactament 303 plaques de vidre i negatius de cel·lulosa datats entre principis del segle XX i els anys 40, que per algun motiu van quedar oblidats en una caixa al cap de casa i que no van aparèixer fins als anys 90. Un petit tresor que rescatava la memòria d’un dels pioners de la nostra fotografia, amb José Claverol, Guillem de Plandolit i Pau Xavier d’Areny-Plandolit. Després d’una intervenció d’urgència, la Fundació Julià Reig en va dipositar còpia a l’Arxiu –consultable a la galeria virtual– i ara se n’ha restaurat un centenar, que són les que fins al 30 de gener s’exposen a la sala temporal del museu. 

Es tracta d’un viatge en el temps al Sant Julià del primer terç del segle XX, molt abans del boom però quan la parròquia era encara, i gràcies precisament a la indústria tabaquera, el motor econòmic del país. Reig Roqueta va adquirir una càmera estereoscòpica anomenada Le Glyphoscope, que es podia reconvertir en visor, i es va dedicar a fotografiar d’una banda la seva família; de l’altra, els veïns, amb una nodrida presència de retrats que fan pensar que hi recorrien quan tocava renovar el passaport; i per acabar, els grans esdeveniments que trastocaven la vida del poble, amb especial atenció a fites com la construcció de la carretera, la instal·lació de la línia elèctrica i sobretot, sobretot, la visita del bisbe Benlloch, que l’agost del 1913, i precisament per a la inauguració de la carretera, va comparèixer com el copríncep que era a llom d’una mula que menava el Sisco de Sans i que en arribar a la plaça va desfilar sota un arc de triomf... construït amb paquets de tabac i picadura. El Conseller, naturalment. 

Reig Roqueta no es va cansar de fotografiar sobretot la seva parròquia, des del santuari de Canòlic –molt abans que algú tingués l’ocurrència de repicar-ne el blanc de tota la vida per deixar-ne la pedra vista de la façana– fins a la palanca de fusta de Fontaneda. Hi ha també el pont d’Aixovall, que es va endur l’aiguat del 1981 –ben bé l’aiguat, no, sinó un camió bolquet que arrossegava el corrent–, la rectoria, que ja era a principis de segle exactament com és avui, detalls de la construcció de cal Rafeló i la interessantíssima lectura d’una sentència a la plaça Benlloch de la capital, en una de les raríssimes ocasions que dispara la seva càmera lluny de Sant Julià: no és la sentència de mort del 1896, i tampoc la del 1943, òbviament, però l’escenografia devia fer el mateix efecte sobre reu i veïns.

Pel que fa als retrats, hi surten una colla de lauredians de fa cent anys, des del molt pintoresc pastor Borges de Bixessarri, un clàssic de Reig Roqueta, fins a Victorina i Manuel Cairat, el ferrer Nicolau Bartumeu, i naturalment, el clan familiar, germana, esposa i fills.  Tot plegat, una estupenda excusa per desfilar per última vegada per cal Rafeló. És una llàstima.