Sardanes amb ‘presos polítics’
L’Agrupació Sardanista va autoritzar la pancarta a l’aplec de dissabte a la capital.
La foto d’aquí al costat és de la 17a festa-aplec de la sardana, que va tenir lloc dissabte a la plaça del Poble de la capital. Com va passar setmanes enrere al Teatre Comunal de la capital, quan Pepa Plana va acabar el seu espectacle del festival de pallasses amb la projecció d’un missatge que resava literalment “Llibertat Presos Polítics”, l’aplec de la sardana va comptar amb la presència d’una pancarta amb idèntic missatge que va presidir la plaça durant tota la tarda. La va plantar la cobla Bellpuig, una de les tres que hi participava. Explica el president de l’Agrupació Sardanista, Daniel Pérez, que els membres de la Bellpuig li van demanar si podien penjar el llençol, com diuen que fan en totes les seves actuacions: “Els vaig respondre que per part nostra no hi havia cap problema, que fessin l’ús que els semblés del seu espai i que, en fi, la plaça del Poble no és nostra sinó del Comú. Son catalans, son solidaris i volen ser coherents, i em sembla a mi que no s’hi ha d eveure cap malícia”. De la mateixa manera, Pérez es va voler desmarcar de la iniciativa, però amb matissos: “Nosaltres, com a Agrupació Sardanista, no hi tenim res a veure. Ens dediquem a la cultura, no a la política, i per sort vivim en un país democràtic com n’hi ha pocs, i aquestes coses aquí no ens passen. Però insisteixo, nosaltres fem cultura i trobo que en aquestes anècdotes se’ls dona una importància que no tenen”.
D’altra banda, i “presos polítics” de banda, l’aplec de dissabte va servir perquè transcendís la canbdidatura de la sardana a Patrimoni immaterial de la humanitat que la Confederació Sardanista de Catalunya ha proposat que lideri Andorra. Segons Pérez, es tracta d’un projecte a mitjà termini que en el millor dels casos no es concretarà abans de “tres o quatre anys”, i que abans requerirà que les dues associacions sardanistes del país –l’Agrupació i la Grandalla, d’Encamp– elaborin un dossier conjunt que pugui ser avalat pel ministeri. El model, òbviament, és el transfronterer que el 2015 va acabar amb les falles del Pirineu a la llista de la Unesco.