Diari digital d'Andorra Bondia
Militants de Podem, amb Joan Seguí al capdavant, van repartir dimecres passat pamflets contra la tarifa de l’Sdadv a les escoles.
Militants de Podem, amb Joan Seguí al capdavant, van repartir dimecres passat pamflets contra la tarifa de l’Sdadv a les escoles.

Sdadv: la tarifa del campi qui pugui


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

La capital, Escaldes i la Massana abonen des del curs passat un euro per alumne, i Sant Julià encara s’ho rumia.

Doncs no era exactament desconcert, com dèiem la setmana passada, a compte de les escoles privades de música, dansa i teatre, sinó més aviat un campi qui pugui. Resulta que les escoles de música que depenen dels comuns de la capital, Escaldes i la Massana abonen ja des del curs passat la tarifa que van acordar el 2017 amb la Societat de drets d’autor (Sdadv), aquest euro per alumne i any que tanta polseguera ha aixecat les últimes setmanes per la pretensió de l’Sdadv de cobrar-lo també als tres sistemes educatius. Doncs el 2017 es va començar a aplicar i ningú no va dir ni piu. Tampoc Podem, que la setmana passada va repartir un miler de pamflets en què titllava la tarifa d’“impost revolucionari”, i l’Sdadv, de “vampirs” i “rapinyaires”.

Sant Julià, en canvi, encara no ha tancat les negociacions amb l’Sdadv, tot i que sembla que la voluntat és satisfer la tarifa. Si la decisió s’ha dilatat fins ara, al·leguen des del Comú, és perquè la intenció inicial que totes les corporacions consensuessin conjuntament la tarifa es va acabar frustrant, i des d’aleshores cada Comú l’ha negociat de forma separada. El resultat final, si ens hem de guiar per les tarifes que apliquen des del 2017, és el mateix: 1,03 euros, que és la quantitat que resulta d’incrementar amb l’IPC l’euro pactat el curs passat. Tots tres comuns coincideixen a més a assumir la tarifa amb càrrec al pressupost, de manera que els preus de les escoles no s’han tocat, ni aquest curs ni l’anterior, i l’1,03 euros no s’ha repercutit en el preu de la matrícula. Per fer-nos-en una idea: en el cas d’Andorra la Vella, la despesa total per aquest concepte que assumeix el Comú voreja els 300 euros per curs.

Així que cadascú va a la seva, en una mena de campi qui pugui tarifari. Per un costat les escoles privades, que fan cadascuna el que els sembla: algunes han decidit abonar des d’aquest curs la tarifa, i l’han repercutit –elles, sí– en la matrícula; d’altres s’ho estan rumiant, i finalment n’hi ha que evitaran pagar-la... si poden. Entre els comuns sembla que hi ha una certa unanimitat a l’hora d’abonar-la, amb Sant Julià volant per lliure. I queda finalment el Govern. El ministre d’Educació, Èric Jover, ja va advertir al juliol que l’executiu abonaria els drets d’autor que correspongués, però que no estava tancada ni la quantitat –aquest 1,03 euros per alumne i curs– ni la fórmula –tarifa o cànon– ni el calendari, perquè en cap cas seria aquest setembre. I el ministre portaveu, Jordi Cinca, ho va rematar la setmana passada garantint que la tarifa no es repercutirà “en cap cas” en les famílies.

Segons això, i amb els antecedents dels comuns que ja s’hi han plegat, és legítim intuir que l’1,03 euros que al juliol va sortir a la llum era molt més ferm del que després s’ha donat a entendre, però també que molt probablement serà el Govern qui acabarà assumint aquests 11.000 euros –un per alumne– a què pujarà la factura dels drets d’autor a les escoles.

Una mica més de claredat i d’homogeneïtat, i no aquest aparent desgavell, aportaria serenitat i arguments racionals en un debat que –com hem vist– es presta a la demagògia. També per part de l’Sdadv, que hauria de ser la primera interessada a posar llum i taquígrafs al destí dels diners que recapta per evitar les legítimes suspicàcies que ha generat no només en Podem.

Andorra
Sdav
drets d'autor
Sant Julià
escaldes
la Massana
Seguí
podem

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte