Serge Gainsbourg, a ‘Carte blanche’

La temporada de tardor arrenca dissabte amb el hit parade de Mireille Hartuch emès el 1979.

Ja hi tornem a ser: Christian Milling ha consagrat bona part de les vacances a preparar la nova temporada de Carte blanche, aquesta sensacional ocurrència que consisteix a restaurar els programes que sota aquest títol es van emetre a finals dels anys setanta per Radio Andorra, i que consistien a convidar a l’estudi (als de París, no als d’Andorra, llàstima) un cantant del moment i repassar amb ell el hit parade personal. Aquesta aventura d’arqueologia radiofònica va arrencar de manera quasi accidental l’agost del 2021 amb un Carte blanche presentat per l’speaker Arty Parera i amb Sacha Distrel com a convidat, i a partir del febrer es va convertir en una emissió regular cada primer dissabte de mes. Des de llavors hi han desfilat Daniel Balavoine, Philippe Clay, Marcel Zanini, Dalida, Guy Marchand i Ricet Barrier. Entremig, Milling hi va colar un hit parade literal, el del 17 de juliol del 1977, que va presentar en directe Patrick Obrelli, veterà de l’estació. 

La cosa ha anat creixent i era clar que no ho havia de deixar aquí. De moment, ja ha lligat les quatre emissions de tardor, que arrencaran aquest dissabte amb un Carte blanche consagrat a Mireille Hartuch (1906-1996). L’actriu, compositora, cantant i també locutora francesa va desfilar l’estiu del 1977 per Radio Andorra i va aprofitar per punxar temes seus (Ce petit chemin) i també de Jean Sablon (Vous qui passez sans me voir), Hugues Aufray (Emilie Emilia), Françoise Hardy (Message personnel), Randy Newmann (Short People) i Lewis Furey (Hustler’s Tango), entre d’altres, perquè l’emissió s’enfila fins a les dues horetes.

Això serà dissabte, ja s’ha dit, però atenció al calendari. L’1 d’octubre serà el torn de Sheila, que a les noves generacions potser no els digui gran cosa però que va ser una de les grans dives de la chanson yeye. Això, als seixanta; al decenni següent es va reinventar en estrella disco i va llançar-se a una carrera internacional amb el grup Chic. Doncs bé, ara celebra el seixantè aniversari als escenaris i Milling no només ha exhumat dels arxius de Radio Andorra un Carte blanche amb Sheila com a protagonista, sinó que l’ha contactada per repetir l’invent. De moment no hi ha res confirmat, però podria ser –podria– que tinguéssim dos Sheilas, la de finals dels setanta i la del 2022, pel preu d’una. 
I el que queda no és menys sensacional: el 5 de novembre, Serge Gainsbourg, el gran tòtem del pop francès, compositor de Je t’aime, moi non plus, que la Bardot es va negar a cantar per por que la perjudiqués, i tot això que hi va guanyar Jane Birkin, i prolífic autor de centenars de cançons que van interpretar entre d’altres Dalida, Dutronc, Marianne Faithfull, Françoise Hardy, Juliette Greco i anar fent. Un monstre. L’última data confirmada és el 3 de desembre amb el cantautor Hervé Vilard, cèlebre pel tema Capri, c’est fini.