Sergi Mas, per començar

Sant Julià estrenarà a l’octubre les plantes del Comú antic, reconvertides en sala d’exposicions.

Sergi Mas. Ningú millor per estrenar el nou espai expositiu que el Comú de Sant Julià ha rehabilitat al llarg dels tres últims anys que el menairó d’Aixovall, sens dubte l’artista més eminent que ha donat la parròquia, per no dir del país. Un projecte com es veu llargament covat, que va rrencar oficialment l’estiu del 2018 en temps de Josep Roig com a conseller de Cultura i que culmina ara, just a temps per afegir-se a l’homenatge institucional que el Govern, els comuns de Sant Julià i d’Escaldes i també la Xarranca tributaran al nostre home d’avui.
Serà com ja s’ha dit a finals d’octubre, en data encara per confirmar.

El Comú ha hagut de recórrer a col·leccionistes particulars i a entitats privades per reunir el prop de centenar d’obres de Sergi Mas, entre talles i gravats, dibuixos, ex-libris i escultura en fang, que es distribuiran per aquest nou espai. Atenció: s’han habilitat una sala de la primera planta, que conservarà intacte l’antic despatx del cònsol, i tot el cap de casa. En total, prop de 400 metres quadrats de superfície que es destinaran a exposicions i a espectacles de petit format. A més del despatx del cònsol, també s’han mantingut tal com està tota la planta baixa, amb l’antiga sala de plens del Comú –projectada, per cert, pel mateix Sergi Mas– i l’anomenada sala de la llar de foc.

A diferències de la resta de l’edifici, aquests espais han conservat certa funcionalitat, i encara s’hi oficien casaments i s’habiliten com a col·legi electoral en època d’eleccions. Es tractava, diu el cònsol, Josep Majoral, de dotar de vida l’antiga casa comuna, buida i en desús des que fa quinze anys les dependències administratives es van traslladar a l’edifici del Molí. La inversió ha sigut considerable: prop de 150.000 euros que hi va destinar l’antiga corporació per condicionar-ne les dues plantes, més els 16.000 amb què el Comú actual ha d’arreglar-ne els accessos. I Sergi Mas serà només el primer. Després d’ell, la intenció és que per l’espai expositiu, encara sense nom, hi desfilin altres artistes i propostes.

Fins aquí, les bones notícies. També n’hi ha una de dolenta. Com es recordarà –i si no, aquí estem nosaltres per fer-ho– quan fa tres anys tot aquest projecte va arrencar, s’havia de centrar en les arts i els oficis, i tenia com a eix vertebrador la monumental col·lecció etnològica de Sergi Mas, un miler de peces reunides al llarg de quasi 70 anys, des que es va instal·lar a Aixovall, el 1957, i que inclou calderes, culleres i forquilles, llànties, tupins i gallerets, jous i lloses, malls i encluses, fornals, dalles i aixoles, i sobretot, una trentena de salers de pastor gravats a punta de ganivet, i fins i tot una venerable caixa de núvia renaixentista rescatada de certa casa d’Aixovall que l’útima propietària havia convertit en galliner. Doncs segons Majoral, ja no serà així: la col·lecció no s’exposarà al nou espai  i Sergi Mas no hi tindrà una sala permanent. Una altra oportunitat perduda. Llàstima.

La decisió de la Unesco sobre Sant Julià, ciutat creativa, a l’octubre
Majoral es mostrava ahir confiat que la Unesco donarà el vistiplau a la candidatura de Sant Julià a ciutat creativa en la modalitat d’artesania i cultura popular que va presentar al juny i que ja va superar sense entrebancs el primer tràmit. En aquella ocasió es tractava de qüestions purament formals. Ara el comitè de la Unesco avaluarà el contingut de la candidatura, el tall de tot plegat. Si surt cara, el compromís del Comú és posar-se a treballar l’endemà mateix, amb el benentès, això sí, que serà una carrera de fons i que els molts projectes que inclou la candidatura (la residència per a artesans que es pretén ubicar a la casa Bonet d’Aixirivall, la Casa de la forja de Jaume Moles, el festival la Posella de cine sobre artesania i l’Institut Macarulla, per citar només els de nova planta) s’aniran implementant al llarg dels pròxims cursos. De fet, adverteix el cònsol, la Unesco no estableix un calendari determinat, “però ja hem començat a parlar per exemple amb Terrassa, ciutat creatiuva en la modalitat de cine, per engegar la Posella”.