Sergi Mas: “Si l’hi volen posar el nom que el posin, però el mal ja està fet”

No s’hauria imaginat mai Sergi Mas que el cas del Concurs d’arts plàstiques per a joves, i de retruc el seu nom, acabarien protagonitzant el tram final de la sessió del Consell General d’ahir i que per respondre les qüestions que el conseller Carles Sánchez va plantejar en nom del grup socialdemòcrata caldria la intervenció de tres ministres, tres.

La pregunta ja la sabíem: per què havia prescindit Joventut del nom de Sergi Mas en la denominació oficial del certament i si hi havia intenció de restituir-lo. La titular de Joventut, Judith Pallarès, ho va qualificar de “malentès” heretat de la convocatòria del 2017, quan el premi ja va quedar oficialment orfe. Les bases es van replicar en la convocatòria del 2019 i ningú no va adonar-se del detall. “Però Sergi Mas és un referent artístic i per això el concurs portava el seu nom. Esperem que hi continuï participant i per això hem traslladat a la família la voluntat de restituir-l’hi el nom, però no ho farem sense el seu vistiplau i per això espero parlar-hi personalment els pròxims dies”, deia ahir Pallarés, en un acte públic de contrició. I va anar més enllà. “Per a nosaltres és important comptar amb el suport de Sergi Mas en un certamen que contribueix a la formació i promoció dels joves artistes, i si el senyor Mas vol continuar honorant-nos amb la cessió del seu nom treballarem per formalitzar-ho de manera que en pròximes edicions no hi càpiga dubte”. 

Tot dependrà, interpreta la ministra, de la decisió de Sergi Mas, que tres setmanes enrere, quan el cas va es va fer públic, ja va manifestar la voluntat de desentendre’s del premi “perquè la modèstia té uns límits, els de la pròpia estima”. Es referia al precedent del 2017, quan ja se li va retirar el nom sense ni tan sols notificar-li el canvi. Quan les obres d’aquella edició van sortir de gira algú que s’havia adonat de la relliscada li va tornar a posar el nom, però el 2019 es va repetir el lapsus. Com insistia ahir mateix el ministre Víctor Filloy, que ho era de Joventut quan es va convocar l’edició en curs, “ens vam limitar a agafar les bases de l’edició anterior”. Minuts abans de la sessió del Consell d’ahir, que va seguir per la televisió, l’artista lauredià es confessava “fotut”. “Tot això s’ha sobredimensionat i em sap greu que hagi acabat així”.

Sobre la proposta de la ministra Pallarés de rebatejar el concurs, no es va voler pronunciar de forma taxativa però se li entenia tot. “Si li volen posar el meu nom, que li posin, però ja no em fa gràcia. El mal ja està fet i si de cas pot servir de lliçó per no repetir errors que eren fàcils d’evitar”. Torna així Sergi Mas la decisió final a mans del ministeri. “Que facin el que vulguin, perquè de la mateixa manera que no vaig demanar que l’hi posessin el meu nom tampoc vaig demanar que el traguessin. Però independentment del nom, és una qüestió de sensibilitat, d’un mínim de cortesia!” 

Un tràngol innecessari
Insisteix Sergi Mas que l’art, i per extensió els artistes, “mereixen tant de respecte com qualsevol altre treballador”, i que l’art és “imprescindible per saber la dimensió autèntica d’una època, d’una societat, t’has de fixar en el seu art, perquè l’art no enganya. Andorra ha tingut en aquest sentit èpoques més bones i d’altres de més dolentes, i ara vivim en un moment decisiu. En fi, que si m’ho demanen, no ho vull. I atenció, que no és una qüestió d’orgull. Que agafin algú que sigui més representatiu”.

La cosa, en fi, s’ha enverinat de mala manera i probablement de forma innecessària. Una trucadeta el 10 de maig, quan l’afer va transcendir i probablement ens hauríem estalviat aquest mal tràngol. I sobretot se l’haurien estalviat a Sergi Mas.