Sergi Mas torna a classe

L’escola d’art de Sant Julià posa a la sala polivalent el nom de l’artista, que hi instal·larà el taller.

Es dirà Espai Sergi Mas i serà una realitat molt probablement abans del Nadal, immediatament després que el Comú de Sant Julià i l’artista d’Aixovall firmin el prometedor conveni que ha gestionat la conselleria de Cultura. Per dir-ho breuement: l’escola d’art rebateja la sala polivalent i centre neuràlgic de les instal·lacions amb el nom de Sergi Mas, que hi plantarà el taller i hi treballarà a la vista dels alumnes i professors, de manera que entre tots plegats es generin unes sinergies i complicitats ben poc habituals. Els estudiants podran presenciar com treballa un artesà amb vuit decennis d’experiència al sarró, i Sergi Mas participarà al seu torn com a artista sènior en els tallers i cursos que s’imparteixin a l’escola, a banda de disposar d’un local en condicions. Se’n diu Espai, però la vocació és la d’una càtedra universitària. El que passa és que estem parlant d’una escola i no d’una facultat. I es dona el cas que per a Sergi Mas tot plegat és com tornar a casa per partida doble: d’una banda, perquè ell mateix va ser un dels confundadors de l’escola d’art, on va exercir com a professor entre el 1981 i la jubilació, el 1996. De l’altra, perquè després de sis decennis a Aixovall, on tenia parat el taller, Sergi Mas es va mudar a principis de novembre a un àtic de la plaça de la Germandat, així que per desplaçar-se fins a l’escola d’art només li caldrà baixar les escales. Literalment. Més oportú, impossible.

La bona, estupenda notícia es completarà el curs que ve amb la inauguració d’un nou espai expositiu a l’antiga casa comuna i que ha d’acollir part de l’oceànica col·lecció etnològica de Sergi Mas. El cert és que aquest espai havia d’haver obert aquest 2017, però l’adequació de l’edifici –unes inoportunes goteres que van obligar a impermeabilitzar la teulada– han anat retardant el projecte. L’objectiu del Comú és obrir al ciutadà les plantes superiors de l’edifici, i no només la sala de plens de la planta baixa, com fins ara. En aquesta línia anaven les jornades de microteatre que s’hi han programat aquesta temporada, i l’espai etnològic n’hauria de ser la culminació. La idea va sortir del mateix Comú i arran de la presentació d’Aspectes de l’art popular, l’abril del 2016. Sergi Mas hi repassa el miler d’objectes d’una col·lecció única i que inclou des d’un graner de blat fins a un llit de màrfega, passant per calders, llànties, tupins i gallerets; jous i lloses; malls i encluses, fornals, dalles i aixoles i, sobretot, sobretot, la trentena de salers de pastors musicats a punta de navalla i datats a partir del segle XVII, que constitueixn –diu Sergi Mas– el seu tresor més preuat. Arribarà, però una mica més de paciència.