Diari digital d'Andorra Bondia
L’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp és el tercer monument que veu aprovat el seu entorn de protecció des del 2013.
L’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp és el tercer monument que veu aprovat el seu entorn de protecció des del 2013.

Set anys per un entorn


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El Govern va aprovar ahir el perímetre de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, que va començar a tramitar el 2012.

Va ser l’abril del 2012. L’aleshores ministre de Cultura, Albert Esteve, s’havia decidit a externalitzar els entorns de protecció, vista la lentitud paquidèrmica amb què (no) avançaven, i encarregar-los a arquitectes aliens al servei. L’experiment havia de començar pels santuaris de Meritxell, el vell i el nou, pel conjunt de les Bons, amb Sant Romà i la Torre dels Moros, i per l’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp.

En què van quedar, aquelles bones intencions? Acabarem de seguida: el perímetre de Meritxell es va aprovar el juliol del 2017 –era el primer des del 2013!– i el de les Bons forma part de la carta que el ministre Cinca va enviar ahir als reis amb els sis entorns que el Govern –diu– vol començar a tramitar aquest curs. I què passa amb el de Sant Marc i Santa Maria? Doncs que el va aprovar el consell de ministres també ahir. Sis anys i deu mesos després que el ministre Esteve en comencés la tramitació.

D’acord: l’estiu del 2014 Esteve es va haver d’empassar la reforma de la llei de patrimoni que, entre d’altres mesures, retallava de 100 a 20 metres el perímetre cautelar dels monuments, i tots els entorns en marxa es van suspendre sine die. Però tot plegat delata la improvisació amb què es va actuar en aquesta matèria: el mateix executiu que el 2013 agafava per fi empenta amb l’espinós dossier dels entorns, es va plegar a les exigències dels seus comuns i no va tenir escrúpols a paralitzar-ho tot amb l’argument que calia adaptar els textos en marxa a la nova llei.

Per veure-ho clarament només cal recordar que l’últim entorn que es va aprovar amb la llei del 2003 va ser el de Casa Rull i Sant Joan de Sispony, el juliol del 2013; i el primer amb la llei ja reformada, el de Meritxell, el juliol del 2017. I tot això, amb DA al Govern. El segon va ser el de Sant Serni de Llorts, l’agost del 2018. I el tercer, el de Sant Marc i Santa Maria, aprovat ahir. Un balanç més aviat magre per a Olga Gelabert, que el novembre del 2015 estrenava el mandat amb l’objectiu d’enllestir-ne 24, i que a l’abril del 2017 rebaixava dràsticament les expectatives i ho deixava en sis. Al final hauran sigut tres, als quals podrien afegir-se’n aviat dos més, els de Santa Eulàlia d’Encamp i de Sant Serni de Nagol, en tramitació. Cinca augurava ahir que es podrien publicar “en breu” perquè passessin el tràmit d’al·legacions. Però amb els antecedents que acabem de repassar, s’imposa un prudent escepticisme.

El ministre portaveu també va avançar ahir el full de ruta de Cultura per al 2019 pel que fa als entorns de protecció. La dotació pressupostària preveu que se’n comencin a redactar sis més: els de Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Climent de Pal, Casa de la Vall, Sant Martí de la Cortinada i les Bons. Aquest últim, com hem vist, està en capella des del 2012, com d’altra banda els de Santa Eulàlia i la Cortinada. Amb els dos que el departament ja té en marxa i els tres que s’han aprovat aquesta legislatura en portem –és un dir– onze, als quals cal afegir els altres deu –la Santa Creu de Canillo, l’hotel Rosaleda, la vall del Madriu, el pont de la Margineda, el jaciment de la Roureda, la Farga Rossell, la zona arqueològica d’Enclar, Santa Coloma, Sant Joan de Sispony i la Casa Rull– que s’havien aprovat quan la modificació de la llei del patrimoni del 2014 va acabar d’enverinar un expedient que va néixer maleït: recordin que la llei del patrimoni, promulgada el juny del 2003, donava un termini de dos anys –dos!– per protegir la seixantena llarga de monuments amb el reglamentari entorn.

Gerro d’aigua freda al Consell assessor

El Consell assessor del patrimoni se les prometia molt felices la setmana passada, quan va elevar a la ministra l’informe anual sobre l’acompliment de la llei –en realitat, quinquennal, perquè l’últim es remuntava al 2013– amb les propostes de sempre: recuperar els 100 metres d’entorn cautelar, i que els criteris arquitectònics i urbanístics que determini el servei de Patrimoni per a la zona 2 o preventiva del monument tinguin força vinculant, i no com ara que depenen del Comú afectat, que els pot incorporar o no al POUP. Segons els vocals, la ministra Gelabert es va mostrar sorprenentment receptiva –tenint en compte que el setembre del 2018 ho havia descartat taxativament– però ahir el ministre Cinca va aigualir les expectatives amb una dosi de sentit comú i de realisme: d’entrada, l’informe no va arribar ni al Consell de ministres: “No se n’ha parlat”. I com va recordar el mateix Cinca, modificar l’entorn cautelar –i eventualment tornar-lo a posar en els 100 metres originals– requeriria un retoc legislatiu que ara mateix és òbviament impossible de plantejar. Així que, com era previsible, la patata calenta amb les propostes del Consell assessor quedaran al calaix a l’espera del nou ministre. I caldrà veure en què queden si tenim en compte que el mandat d’aquest òrgan és de tres anys i que expira precisament aquest febrer. És la maledicció dels entorns, que existeix, no en tinguin cap dubte.

Andorra
Patrimoni
entorns
Protecció
Gelabert
Sant Marc
Santa Maria

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte