Diari digital d'Andorra Bondia
La ministra va prendre possessió del càrrec el 18 de juny a l'Espai Columba.
La ministra va prendre possessió del càrrec el 18 de juny a l'Espai Columba.

Sílvia Riva, ministra de Cultura: “El Museu Nacional és una voluntat, el nou Arxiu, una necessitat”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: SFGA

El 19 de juny va prendre possessió del càrrec, i al ministeri diuen que ha desplegat una activitat frenètica. Ha tocat o tocarà totes les tecles i és com si el departament comencés de zero: sosté que està oberta a estudiar totes les opcions. Fins i tot a rectificar, si cal, els 20 metres de perímetre cautelar aprovats pel seu grup el 2014. Té pendent una excursioneta al Roc de les Bruixes, i el curs que ve anirà a l’òpera. És un començament.

Entorns de protecció: Gelabert pretenia aprovar-ne 24, després ho va deixar en sis i finalment han sigut tres. Com desembussarà aquest dossier?

Hi ha una feina que s’ha fet i que ha de ser el punt de partida, i una feina que ens queda per fer. El que és clar és que li hem de donar un altre enfocament.

Quin, per concretar?

El que farem és reunir-nos amb els cònsols per examinar els béns que queden per protegir a cada parròquia i quines problemàtiques els genera. A partir d’aquí, haurem de veure com ho encaixem.

La modificació de la Llei del patrimoni aprovada el 2014 va frenar en sec l’aprovació de nous entorns.

Aquell retoc ha estat qüestionat des de diversos sectors, així que la meva intenció és fer-ne una reflexió per validar o no els criteris que es van introduir llavors. No renunciem a cap horitzó, però estem encara en una fase molt preliminar, no hem quantificat els entorns que volem tirar endavant, ni el calendari per fer-ho.

Deixa per tant la porta oberta a revisar els 20 metres cautelars establerts el 2014.

No em tanco a res. Al final, intentaré que la decisió sigui acceptada per les persones que han de pilotar aquests entorns. El punt de partida ha de ser considerar-ho tot. No em tanco a res, insisteixo. I seran els criteris que definim entre tots els que ens marcaran la línia d’actuació, si hem de rectificar o validar aquest entorn cautelar.

Hi haurà més mappings, tal com era la idea de la seva antecessora?

El de Santa Coloma ha aportat aire fresc al romànic, permet acostar-s’hi d’una altra manera. És una eina molt eficaç, que ha funcionat molt bé, així que estendre’l a altres monuments és una opció que tindrem en compte. Però no hem baixat al detall de quins ni quan.

Els nomenaments de Llovera i de Sans al capdavant de Patrimoni i de Política Lingüística s’han venut com una aposta pel talent per damunt de la ideologia. Per què no ho han practicat altres departaments?

Que altres departaments hagin elegit perfils més o menys afins des del punt de vist ideològic no vol dir que no es tinguin en compte les capacitats. El que passa és que a Cultura els perfils eren molt marcats i d’una ideologia que no forma part del pacte de Govern. Però estic convençuda que si en altres carteres s’hagués donat un cas similar, els ministres haurien procedit com ho he fet jo.

Al revés: va costar convèncer els seus col·legues de gabinet, per col·locar Llovera i Sans? Alguna cara llarga?

Cap, que jo sàpiga. I si n’hi ha hagut, a mi no m’ha arribat. Al contrari: he rebut un suport unànime, i crec que tothom ha sabut reconèixer la vàlua professional dels nous càrrecs.

Per què va liquidar la direcció general?

Per una qüestió estrictament legal. La Llei de la funció pública ha eliminat la figura de la direcció general amb la intenció de repartir les responsabilitats entre àrees i departaments.

En la presa de possessió va advertir que abans de parlar de Museu Nacional calia establir-ne el relat. Què hi hem d’entendre, per ‘relat’?

Tot just ara comencem la fase de reflexió per definir com ha de ser el museu. Serà decisiva la participació dels actors culturals i dels ciutadans. El relat té a veure amb la forma d’explicar els nostres orígens, requereix a més fer-ho d’una manera que els que vivim al país ens hi sentim representats, i que sigui atractiva per als que ens visiten. No podem renunciar a convertir-lo en un pol d’atracció. El relat ens ha de representar i també ens ha de promoure.

Al final de tot aquest procés, ens hem d’imaginar un MNAC en petitet?

No hi hem arribat, en aquest detall. Sí que hem començat a buscar espais. Hem de ser realistes, i per tant caldrà establir unes prioritats entre els diferents departaments de Govern, cadascun amb les seves necessitats. En aquesta fase sembla evident que necessitarem un pressupost suficient per pensar, idear i impulsar el museu. I començar a rumiar on el concretarem. Però no sabem si serà un edifici nou o en podrem aprofitar un de ja existent.

El 2023, hi haurà Museu Nacional obert al públic?

La voluntat de treballar-hi hi és, però seria molt agosarat dir-ho així. El calendari el tindrem després de l’estiu. Ja ho veurem.

Qui liderarà aquest projecte? Llovera?

Llovera és un professional de qui no podem prescindir en un equipament com aquest, perquè el tenim al departament i és qui més experiència té en creació i gestió de museus i relats. En la meva opinió és imprescindible, però ja veurem qui serà qui ho liderarà, potser hem de recórrer puntualment a un professional de fora.

L’Arxiu Nacional i la Biblioteca Pública també necessiten urgentment nova seu.

Pel que fa a la Pública hi ha una reflexió de fons que haurem de fer. És l’única Biblioteca Pública que hi ha i Andorra la Vella l’únic Comú que no gestiona una biblioteca.

Traspassar-la al Comú, potser?

No necessàriament, però quan endreces l’armari t’adones que la Pública s’adiu més amb un servei comunal. Ho haurem d’analitzar.

Liberals proposaven al programa de portar l’Arxiu a Radio Andorra.

El Museu Nacional és una voluntat, i l’Arxiu, una necessitat. I el cert és que el primer que hem fet és buscar emplaçaments per a l’Arxiu, peferentment en un edifici ja existent que no en un de nova planta. Tot i que no ho descartem. Hi ha uns paràmetres mínims ja definits, i hem demanat a Ordenament Territorial que proposi edificis que s’hi avinguin.

A Radio Andorra?

Tampoc en això estem tancats a res, i sé que hi ha a qui aquesta idea el sedueix molt. Ho tindrem en compte.

És prioritari, doncs.

L’Arxiu ja funciona i sabem les necessitats que té. És per tant més fàcil buscar-li ubicació que no a un museu que encara no sabem què ens ha d’explicar ni què ha de contenir. No trobo lògic buscar-li pis al museu abans de saber com serà.

Què es farà per consolidar la lleugera recuperació dels museus, l’any passat per sobre dels 60.000 visitants per primera vegada des del 2011?

El que no hauria de tornar a passar és que hàgim de tancar un equipament per problemes de personal. I ens hi hem posat a treballar immediatament. Tenir guies a tots els museus és complex, però és imprescindible. I per això impulsarem un conveni amb l’associació de guies. Ens podem complementar per evitar que hi hagi incidents com aquests.

Nomenclàtor: hi ha voluntat de desenterrar-lo i normalitzar la situació? O continuarem amb un Nomenclàtor oficial que ningú no compleix i un altre d’oficiós que no s’ha aprovat degudament?

Ho estudiarem. Aquesta és la voluntat.

Això mateix va dir Gelabert fa quatre anys.

Precisament perquè és una qüestió litigiosa s’ha d’afrontar d’una vegada i de cara. El que no faré és enterrar-lo, això és segur.

Pel que fa a la Biennal: vist l’escàs entusiasme que ha generat aquesta última edició, se’n replantejarà la participació, més enllà del canvi del procés de selecció?

Crec que ningú no qüestiona la participació a la Biennal, que coincidim que ens projecta internacionalment, és una finestra oberta a l’exterior. Podem fer una reflexió sobre el model, però no renunciarem a participar-hi.

Els 35.000 euros que es van pagar en allotjament a Venècia seran probablement legals però no resulten gaire exemplars.

Fins ara es contractaven les pernoctacions per una banda i les dietes per una altra. Aquesta vegada s’han contractat en un mateix paquet, però si ho comparem amb edicions anteriors les quantitats són molt similars. Són molts diners? Estem parlant d’un esdeveniment d’àmbit mundial, en una ciutat molt cara i en dies punta. Però són molts diners, sí.

Roc de les Bruixes: se’n senyalitzarà el camí? Es protegirà el jaciment? És que fa un any semblava molt urgent.

Parlarem amb el Comú de Canillo, perquè les dues administracions hem de treballar-hi de forma consensuada. De totes formes, tinc pendent de fer-hi una visita.

Té també previst anar ni que sigui una vegada a l’òpera?

Amb Jonaina Salvador ja hem parlat. Sé que ha fet una feina estupenda, ens ha presentat el projecte de la nova temporada, que es renovarà parcialment, i ara l’estudiarem. Ens tornarem a reunir després de l’estiu. I l’any que ve aniré a l’òpera.

Per acabar: el seu nomenament va sorprendre perquè no se li coneixen especials vincles amb el món de la cultura. Per què va dir que sí?

Tot i que no he sigut el que en diríem una activista, sí que tota la vida he sigut una consumidora –moderada, si es vol– de cultura. I per qüestions professionals he tingut certa relació amb el món associatiu. El cap de Govern em va fer la confiança d’encarregar-me la gestió d’un departament que considera estratègic. Per mi és un repte i un honor.

Andorra
ministra
entrevista
Sílvia Riva
Olga Gelabert
Museu Nacional
Arxiu Nacional
La teva puntuació: 1. Número de vots: 223
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic