Diari digital d'Andorra Bondia
Dos moments de la projecció dels frescos romànics a l’absis del temple, amb els primers traços i amb el mural complet.
Dos moments de la projecció dels frescos romànics a l’absis del temple, amb els primers traços i amb el mural complet.

Sis minuts amb el Mestre


Escrit per: 
A. L. / Foto: Tony Lara (Comú d'Andorra la Vella)

Últims dies de portes obertes al ‘mapping’ de Santa Coloma: a partir de dilluns, de pagament.

Dir que no se’l perdin és gratuït: el mapping de Santa Coloma no marxarà, i encara que l’entrada només serà de franc fins al 30 de setembre, els dos eurets que es veu que costarà en endavant no haurien de ser un hàndicap per assistir a una experiència sense parangó al país. Però, caram: no se’l perdin! I si aprofiten aquests últims dies de gratis total, és possible que –com dijous passat al migdia, una mica abans de dinar– tinguin la santa sort de ser-hi els únics visitants. Els asseguro que un passi exclusiu del mapping és un viatge que té molt d’espiritual, per no dir epifànic. Fins i tot és possible que el guia –documentat, proactiu, entregat a la joieta que té a les mans: una gratíssima sorpresa– els deixi repetir.

Els que coneguin els frescos del temps que van estar exposats a la sala de Bombers s’enduran una sorpresa majúscula, perquè la reconstrucció virtual de la pintura de l’absis ens presenta els personatges –Crist majestat i tetramorf, la Verge Maria, la patrona, Sant Pere i el peculiar col·legi apostòlic: mitja dotzena d'apòstols, no n'hi cabien més– tal com van sortir de les mans del Mestre de Santa Coloma, abans que els vuit segles transcorreguts els robessin els colors. La visita és curta –sis minutets, potser set–, els preliminars, succints –per als partidaris de la lentitud, arma de combat, massa i tot– i de seguida comença l’espectacle.

La primera sorpresa és que el mapping –per què n’hem de dir mapatge, ara?– inclou també els àngels que envolten l’Agnus Dei del presbiteri, l’únic fragment pictòric que s’ha conservat in situ i més o menys íntegre. Les minúscules dimensions de l’arc tenen la virtut de convertir la visita en una coseta íntima, quasi un vis a vis, i la reacció natural és quedar-se enganxat al joc de traços que van apareixent i desapareixent de l’absis fins construir el mural sencer. Posats a buscar-li una pega, potser la trobaríem en el ritme psicodèlic de les projeccions, que segueixen el de la música i que avancen i retrocedeixen de forma aparentment capritxosa. Una exposició més linial, menys deutora de les servituds d’un muntatge concebut com a espectacle audiovisual abans que com a classe magistral –com era sense dubte la intenció dels seus creadors– seria potser més accessible, més pedagògica. Però probablement el que es pretén és suscitar emocions, més que transmetre coneixements.

I emocionar, emociona, perquè a l’espectador se li posa cara de senyor romànic, acoquinat davant d’aquella explosió de llum i de color ultraterrenal. Tampoc hi sobraria alguna explicació extra. Per exemple, sobre la quadrícula de què se servia el Mestre per traslladar el model al mur, o sobre la resta de les obres d’art de l’església –la Mare de Déu del Remei, el retaule– que ara depenen de les preguntes dels visitants. Peccata minuta, en fi, per al que és probablement l’ocurrència més lúcida que ha tingut Patrimoni aquesta legislatura. No és que sigui molt dir, però les coses com són.

Diu Martí que els pròxims mappings seran el de Sant Martí de la Cortinada i el de Sant Miquel d’Engolasters. I el de Sant Esteve, com proposen alguns experts i que a més tenen la virtut que estaria a la capital, més cèntric, impossible?

Andorra
santa coloma
Patrimoni
mural
mapping
mapatge

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte