Diari digital d'Andorra Bondia
Privilegi del bisbe Tovià atorgat el 1419 i considerat el reconeixement oficiós del Consell de la Terra, conservat als fons de Casa Rossell.
Privilegi del bisbe Tovià atorgat el 1419 i considerat el reconeixement oficiós del Consell de la Terra, conservat als fons de Casa Rossell.

Sis segles de Casa Rossell, a un clic


Escrit per: 
Redacció / Fons Casa Rossell (Arxiu Nacional)

L’Arxiu en línia penja 18.000 documents textuals dels oceànics fons de la casa pairal ordinenca.

La secció que l’Arxiu en línia consagra als documents de text va viure ahir una jornada històrica que, naturalment, va passar gairebé desapercebuda. O millor li treuen el gairebé, per ser exactes: l’Arxiu hi va penjar de patac 18.045 documents procedents del fons de Casa Rossell, a partir del 1411 –data del més antic, una àpoca firmada per Ramona Rossell, filla del cap de casa, que renuncia a tots els drets sobre Casa Rossell, excepte els de successió– que multipliquen per 18 els que s’hi podien consultar fins ara, que no arribaven ni al miler.

Una mina per als historiadors i també per als diletants, que tindran a un clic de distància documents cabdals de la nostra història, com ara el privilegi atorgat l’11 de febrer del 419 pel bisbe Tovià, considerat el reconeixement oficial del Consell de la Terra i que, ves per on, es va conservar als fons de Casa Rossell. Això, per una banda, però el gros del fons el constitueix la documentació familiar –capítols matrimonials, testaments, documents d’identitat, mèdics i acadèmics, arbres genealògics, receptaris, remeiers i recordatoris– sobretot, sobretot, la que fa referència a l’administració del patrimoni –llibres de comptes, censals, préstecs, hipoteques, llibres de caixa i de comptabilitat i fins i tot llibretes d’estalvi.

Tot plegat permet reconstruir l’auge de la casa pairal, que arrenca a la segona meitat del segle XV amb Pere Rossell i que seguirà una tendència ascendent fins al XIX, quan la crisi de les explotacions siderúrgiques –els Rossell havien participat en les fargues Serrat, Areny i Santa Caterina– en va marcar l’inici de l’estancament i del declivi econòmic i familiar, consumat amb el traspàs, el 1993, de Maria Lluïsa de Riba, l’última de la nissaga. La correspondència és un altre dels capítols més prolífics del fons, amb lloc destacat per a prohoms com Antoni Fiter, l’autor del Manual Digest, i ja al segle XIX, Bonaventura Riba i Joaquim de Riba, pare i fill, tots dos síndics.

Els 18.000 documents de text des d’ara accessibles a l’Arxiu en línia –d’un total de 53.000 de què consta el fons– s’afegeixen a les més de 2.000 fotografies procedents del mateix fons de Casa Rossell que ja s’hi podien consultar. Els fons bibliogràfics, dos milers llargs de volums publicats entre els segles XVI i XX, inclosa la dedicatòria manuscrita de mossèn Cinto Verdaguer en un exemplar dels Idilis y cants mistichs del 1882, estan dipositats a la Biblioteca Nacional. La secció de textos de l’Arxiu en línia es completa, en fi, amb documents de l’Arxiu de les Set Claus (19), dels arxius parroquials d’Encamp (1) i de Sant Julià (1), i de la secció notarial del Tribunal de Corts (835).

Andorra
Ordino
casa rossell
Arxiu Nacional
Arxiu en Línia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte