‘The Sisters Brothers’ obre el Cineclub

La temporada de tardor projectarà també ‘Els dies que vindran’ i ‘La chute de l’empire américain’.

The Sisters Brothers és una pel·lícula infinitament millor del que augura un dels pitjors o, com a míni, més antipàtics títols de què guarda memòria la història del cine: una comèdia negríssima i existencial disfressada de western més o menys crepuscular, dirigit per un francès, Jacques Audiard –gran premi del jurat a Canes 2009 per Un profeta, i Palma d’Or el 2015 per Dheepan–, rodat a Espanya –entre els deserts de Tabernas (Almería) i las Bardenas (Navarra)– i protagonitzat per dues estrelles de Hollywood, John C. Reilly (el marit de Renée Zellweger a Chicago) i Joaquin Phoenix, l’emperador Còmode de Gladiator. Un equip com es veu pintoresc per a la història de dos pistolers enviats a Sacramento per pelar-hi un pobre paio. La crítica hi ha vist ecos del Sam Peckinpah de Grupo salvaje, dels germans Cohen de Valor de ley, i fins i tot de Dos hombres y un destino, pels tocs de sang i fetge combinats amb reflexions de to humanístic i una molt saludable mala bava. Quasi res. Així que mereix una oportunitat: serà l’11 de setembre, en la primera de les onze pel·lícules de la cartellera de tardor del Cineclub.

Entre les pel·lícules que acompanyaran The Sisters Brothers parin atenció a Els dies que vindran, del barceloní Carlos Marqués-Marcet (2 d’octubre) i que, per contrast, gasta un títol sensacional. Va ser la gran triomfadora a l’última edició del festival de cine espanyol de Màlaga, on es va embutxacar els premis a la millor pel·lícula, a la millor direcció i a la millor actriu. Aquest últim, per a María Rodríguez Soto (El ministerio del tiempo), de qui assistim als nou mesos de gestació al costat de la seva parella, encarnada per David Verdaguer (Estiu 1993). Que consti que és una pel·lícula de ficció, però també que Rodríguez Soto i Verdaguer són parella a la realitat i que l’embaràs que transforma inesperadament la vida dels dos protagonistes també és de veritat. Una pel·li entre generacional i antropològica, vaja, dirigida per l’autor de 10.000 km.

Mereix també atenció especial La chute de l’empire américain (16 d’octubre), ni que sigui perquè es tracta de l’última pel·lícula dirigida pel veterà, quasi venerable Denys Arcand. De fet, La chute segueix l’estela de les seves dues pel·lícules més conegudes, El declive del imperio americano (1986) i Las invasiones bárbaras (2003). I entremig, Hamada, del gallec Eloy Domínguez Serén, que presta veu als joves que sobreviuen als camps de refugiats sahrauís (18 de setembre); El pan de la guerra, dirigida per la irlandesa Nora Twomey i nominada als Oscar a la millor pel·lícula d’animació del 2017 (9 d’octubre); La muerte de Stalin, una sàtira del totalitarisme dirigida per l’escocès Armando Iannucci i de la qual potser el millor que es pot dir és que va ser prohibida a Rússia (23 d’octubre); Artic, raresa islandesa de Joe Penna (6 de novembre); Pájaros de verano, drama amb tots els ets i uts dels colombians Ciro Guerra i Cristina Gallego (13 de novembre); The Miseducation of Cameron Post, de la nord-americana Desiree Ajhavan (20 de novembre), i Petra, el toc espès del cartell a càrrec del barceloní Jaime Rosales (27 de novembre).